Els cants de la Sibil·la a Barcelona 2024
El 'Cant de la Sibil·la' es representa la nit del 24 de desembre, abans de la missa del Gall. Aquí us expliquem què és i on es podrà veure a Barcelona.
El Cant de la Sibil·la va ser una de les dramatitzacions medievals nadalenques que més van arrelar a la Península, sobretot a Catalunya, des d’on es va difondre a Mallorca i a altres territoris després de la conquesta de Jaume I. Es tracta d’una de les pràctiques més arrelades i vives de la música de tradició oral de l’àmbit de parla catalana: un cant a cappella sobre el judici final i l’adveniment de Crist, en boca de la sibil·la Eritrea (sacerdotessa encarregada de donar a conèixer els oracles d’Apol·lo. És la quarta sibil·la; segurament la més coneguda de totes les sibil·les hel·lèniques, que profetitzava a la ciutat d’Èritres de Jònia).
La sibil·la és una endevinadora provinent del món pagà que, amb el seu cant, pronostica l’arribada del Messies i una terrible fi del món. Es tracta del cant d’un poema sobre el judici final, el iudicii signum, que reproduïa les profecies de la sibil·la d’Eritrea. La cançó es basa en una melodia d’origen mossàrab i va ser traduïda al català al segle XIII. Inicialment, la sibil·la pronunciava un llarg oracle encapçalat per les paraules iudicii signum, en què profetitzava la vinguda de Jesucrist com a jutge i descrivia els terribles successos de l’arribada de la fi del món. La descripció podia ser llarga, amb la processó, o curta, solament amb el Cant de la Sibil·la, que es cantava en llatí o en català. El text presenta unes característiques apocalíptiques evidents, que comença per “El jorn del judici, parrà qui haurà fet servici”, i segueix per “Gran foc del cel davallarà; mar, fonts i rius, tot cremarà” i “Ans del Judici l’Anticrist vindrà i tot lo món turment darà”.
El cant era un costum força estès per tota l’Europa medieval i va anar desapareixent al segle XVI, arran de les disposicions del Concili de Trento, que el considerava un ritual pagà, en un intent d’unificar i ordenar la litúrgia. Aquesta prohibició no la van seguir ni a l’Alguer ni a Mallorca, on el cant ha estat vigent ininterrompudament fins avui dia, i on aquest ritu ha esdevingut un dels punts de trobada indiscutibles del calendari festiu mallorquí. Aquesta peça medieval de teatre religiós té una durada de cinc minuts i es representa ben bé abans de la missa del Gall, el 24 de desembre. A l’illa de Mallorca s’interpreta a totes les esglésies aquella nit. També s’anomena Matines (missa de Nadal). El 2010 va ser declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO.
En les versions més tradicionals, la representa un nen, o una dona, vestit amb mantell de seda i una espasa a la mà, que manté dreta davant la cara mentre dura el cant, i, quan acaba, amb l’espasa forma una creu a l’aire. En algunes celebracions, quan acaba el cant, amb l’espasa talla una coca que penja del tornaveu de la trona. Antigament, es tallaven les neules que solen decorar les esglésies per Nadal.
L’interès pel Cant de la Sibil·la a Catalunya va renéixer al segle XIX, i a Barcelona també s’ha anat recuperant. A Santa Maria del Mar es torna a cantar des del 1948, i des dels anys vuitanta ha anat sonant a parròquies com la de Sant Gervasi i Protasi de la Bonanova, en una interpretació íntimament lligada a la de Maria del Mar Bonet. El 2008 es va tornar a cantar a Santa Maria de Gràcia, i a la Catedral de Barcelona es va recuperar el 2009.
Aquest és el llistat de cants de la Sibil·la que es podran sentir enguany a Barcelona:
- Basílica de Santa Maria del Mar: El 24 de desembre, a les 19.30 h. Pl. de Santa Maria, 1. És la representació més veterana de la ciutat, que es fa des del 1983, abans de la missa del Gall, que se celebra a les 20.00 h.
- Cripta de la Sagrada Família: El 24 de desembre, a les 23.00 h, Sibil·la. L’entrada és lliure fins a completar l’aforament de la Cripta (accés pel c. de Sardenya). La missa del Pollet se celebrarà a la Sagrada Família, a les 19.00 h (es fa a aquesta hora perquè hi puguin anar els més petits i petites).
- Catedral de Barcelona: El 24 de desembre, obertura de portes 22.00 h, i a partir de les 22.30 h, Cant de la Sibil·la. Pla de la Seu, 3. Quan finalitzi, es farà la missa del Gall.
- Santa Maria del Pi: El 24 de desembre, a les 23.30 h. Pl. del Pi, 7.
- Parròquia de Santa Maria de Gràcia: El 24 de desembre, a les 23.30 h. Carrer de Sant Pere Màrtir, 5.
- Església de Sant Gaietà: El 24 de desembre, a les 23.30 h. Carrer de Consell de Cent, 293.
- Parròquia de Sant Medir: El 24 de desembre, a les 20.00 h. Carrer de la Constitució, 17. A càrrec de la Coral Sant Medir.
- Oratori Sant Felip Neri (pl. de Sant Felip Neri.): El 24 de desembre, a les 19.00 h, Sibil·la i missa del Gall. El 22 de desembre, a les 19.00 h, a l’Oratori, concert de la Coral Sant Jordi. Des del 19 de desembre i fins passat Reis, pessebre amb diorames (de 16.00 h a 20.00 h, de dilluns a divendres).
- Parròquia de Santa Maria del Taulat: El 24 de desembre, a les 23.00 h. Cor Poblenou del Centre. Carrer de Pujades, 189 (per confirmar)