Presentació del recurs

El Grup de Recerca en l’Esport i l’Activitat Física (GREAF) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVIC-UCC) va presentar un estudi el 2012 en el que assenyalava que un 33% de les noies que estudiaven Ciències de l’Activitat Física i l’Esport (CAFE) a tres universitats catalanes, i que eren o havien estat esportistes que competien a Catalunya, havien patit assetjament sexual. D’aquestes, el 8%  manifestaren haver patit assetjament sexual sever durant la seva carrera esportiva. Aquest mateix estudi assenyalava que entre un 1 i un 3% d’aquestes noies havien rebut proposicions de relacions sexuals a canvi de privilegis.

Aquesta investigació és pionera a Catalunya i a l’Estat espanyol en l’estudi de l’assetjament sexual al món de l’esport. En l’àmbit internacional, països com el Regne Unit, Austràlia, Canadà o els Estats Units ja fa anys que dediquen temps i esforços per estudiar, prevenir i afrontar directament aquesta problemàtica. A Espanya, però, la recerca i l’interès al voltant d’aquest tema tot just s’ha començat a impulsar tímidament en els darrers anys. Això es deu, probablement, al fet que    l’esport principalment s’associa i es nodreix de valors positius i altament humanístics; només cal veure el lema de l’olimpisme arreu del món: l’esport és fair play, solidaritat, germanor, respecte, justícia... etc. En aquest sentit, la possibilitat de reconèixer que a l’esport, com a qualsevol altre àmbit de la vida social, també hi ha pràctiques i comportaments que malmeten els valors abans mencionats, com per exemple l’assetjament sexual, ha estat sovint ignorada.

Ningú pot negar que les pràctiques negatives a l’esport són sovint controvertides, i que només de pensar en la seva existència ens produeix malestar. Perquè, en certa manera, aquestes pràctiques amenacen la nostra confiança en tot allò positiu i valuós que l’esport representa. En aquest recurs no volem reproduir la creença que existeix un esport pur i innocent que només es corromp quan individus “indesitjables” l’utilitzen com a via per satisfer les seves pròpies ambicions. L’esport no és bo ni dolent, sinó que no es pot entendre aïllat de les persones que hi participen. L’esport és un àmbit més de la nostra vida social i, com a tal, aporta aspectes molt positius i, fins i tot, essencials en el desenvolupament físic, psicològic i social de les criatures i jovent. Amb tot, cal atendre i aprendre a reconèixer l’existència d’abusos físics, psicològics i socials que són difícils d’identificar, i que esdevenen gairebé impossibles de superar per qui els pateix, si no els reconeixem, prevenim, tractem i intervenim quan s’esdevenen.

Així doncs, aquest recurs, vol ser una eina que faciliti la reflexió i la conscienciació de les pràctiques negatives i no desitjades d’assetjament i abús sexual que malauradament tenen lloc en alguns entorns esportius; i que, per superar-les i eradicar-les no hi ha més opció que reconèixer-ne la seva existència per així poder fer plans d’actuació per prevenir-les, tractar-les i intervenir sempre que es produeixin.

Assumir i afrontar el fet que tant l’assetjament com l’abús sexual poden tenir la mateixa presència en l’àmbit de l’esport que en qualsevol altre àmbit social fa que, realment, treballem perquè l’esport sigui una pràctica saludable i segura pels nens i nenes i joves esportistes. En aquest sentit, cal entendre que l’assetjament i l’abús sexual a l’esport suposa una violació dels drets humans i afecta directament la salut de les persones que en són víctimes.

Una de les peculiaritats del món de l’esport rau en el fet que s’hi sol produir una intensa interacció física, social i emocional entre persones de diverses edats. Això  situa a nens, nenes i joves esportistes en una posició inferior respecte a les persones adultes que controlen els mitjans econòmics i de coneixement de l’esport. A més, és molt important tenir en compte el tipus de relació que s’estableix entre els nens, nenes, joves i els seus entrenadors o entrenadores, sobretot en els àmbits més competitius. Així, moltes vegades l’entrenador/a es converteix en una mena d’ídol, una figura heroica en qui es diposita una gran confiança; en alguns casos, col·loquialment, es diu que ‘esdevenen com un pare per l’esportista’. I aquesta confiança, sovint inqüestionable i cega en la figura de l’entrenador o entrenadora,  vista com una condició sine quan non per arribar al més alt de l’esport i, per tant, promoguda tant per la institució esportiva com per la família de l’esportista, és la que en la majoria dels casos d’assetjament i/o abús, permet que l’agressió no sigui descoberta.

És per tots aquests motius que es presenta un recurs que, partint de la base que l’assetjament i l’abús sexual no són habituals al nostre esport, reconeix que la seva prevenció, detecció i actuació és imprescindible per poder garantir un entorn saludable i segur per les persones que el practiquen, siguin de l’edat que siguin. Per això aquest recurs se centra en:

• Conscienciar al públic que existeix l’assetjament i l’abús sexual a l’esport;
• Reflexionar sobre la seva possible presència en els nostres entorns esportius;
• Proveir alguns coneixements bàsics i eines per a intervenir en la problemàtica en cas que ocorri; i
• Pensar i debatre les millors formes de prevenir-lo.

En definitiva, aquest recurs i les seves dinàmiques, seguint les directrius del Comitè Olímpic Internacional, de la Unió Europea i del govern espanyol, vol sensibilitzar i donar eines bàsiques d’actuació als agents del món de l’esport davant l’eventual existència d’assetjament i abús sexual que pot tenir lloc en els nostres entorns esportius més propers.