El jardí de la casa Ignacio de Puig està catalogat per l'Ajuntament de Barcelona com a patrimoni arquitectònic, amb el número 192. El jardí, de caràcter romàntic, va ser creat el 1861 com a part d’un palauet del segle XIX, que té dues façanes que donen al carrer Aroles i al de la Boqueria. El jardí posterior és terraplenat, i conté elements típics d'aquests tipus de jardins, com una llotja, una gruta i diverses peces que havien estat petits estanys. És un jardí de titularitat privada i en l'actualitat l'edifici està ocupat per l'hotel Petit Palace. És d'ús públic a partir de les 10 del matí i fins al capvespre. L’Hotel ha instal·lat mobiliari i llums, convertint-lo en un dels racons més tranquils a pocs metres de La Rambla.
El jardí està totalment arbrat, sent el grup de 9 còculs els arbres que hi dominen. També hi trobem altres arbres notables, com per exemple dues magnòlies (Magnòlia grandiflora) i un til·ler (Tilia sp). El còcul és una espècie, avui en dia oblidada en les noves plantacions, que va ser molt utilitzada en els jardins de finals del segle XIX. Si be els exemplars no son dels més gruixuts, l’interès ve donat per la composició del conjunt integrat de forma harmoniosa en un entorn tan singular com un jardí romàntic catalogat.
:
El jardí de la casa Ignacio de Puig està catalogat per l'Ajuntament de Barcelona com a patrimoni arquitectònic, amb el número 192. El jardí, de caràcter romàntic, va ser creat el 1861 com a part d’un palauet del segle XIX, que té dues façanes que donen al carrer Aroles i al de la Boqueria. El jardí posterior és terraplenat, i conté elements típics d'aquests tipus de jardins, com una llotja, una gruta i diverses peces que havien estat petits estanys. És un jardí de titularitat privada i en l'actualitat l'edifici està ocupat per l'hotel Petit Palace. És d'ús públic a partir de les 10 del matí i fins al capvespre. L’Hotel ha instal·lat mobiliari i llums, convertint-lo en un dels racons més tranquils a pocs metres de La Rambla.
El jardí està totalment arbrat, sent el grup de 9 còculs els arbres que hi dominen. També hi trobem altres arbres notables, com per exemple dues magnòlies (Magnòlia grandiflora) i un til·ler (Tilia sp). El còcul és una espècie, avui en dia oblidada en les noves plantacions, que va ser molt utilitzada en els jardins de finals del segle XIX. Si be els exemplars no son dels més gruixuts, l’interès ve donat per la composició del conjunt integrat de forma harmoniosa en un entorn tan singular com un jardí romàntic catalogat.