Sant Andreu

Avenate: De vena. I am and. Arrencada de bogeria.

Les millors i pitjors coses que hem fet en aquesta vida, les hem fet gràcies a una arrencada de bogeria. Un arravatament que es converteix en una emoció que et fa fer coses que creies impossibles i altres que et vas proposar no tornar a fer.

El avenate et fa creure que escriure al teu ex a les quatre del matí després d'una festa és bona idea, o que un altre xopet més no et farà res. Et feia creure de petit que en dir-li a la teva mare: «Dona'm, que no em fa mal», no et faria mal.

Tu mateix vas arribar al món per un avenate, per un: «*tranqui, jo controlo».

Dels avenates neixen els moments que mai oblidarem i les millors històries per a contar. Com el nou xou de Juan Amodeo, en el qual barrejarà improvisació amb el públic, anècdotes reals que semblen inventades, altres inventades que semblen reals, un text àcid i irònic i alguna sorpresa única per a cada ciutat.

Després de l'èxit de l'espectacle «TRENTA» davant 6000 persones en la Plaça d'Espanya de Sevilla, que també va sorgir d'un avenate i d'omplir els teatres amb el seu anterior xou «Avangelio», Juan Amodeo ens porta «*Avenate», amb el qual promet posar en evidència que ningú està lliure de les arrencades de bogeria i que la vida no seria el mateix sense ells.