Sant Andreu

L’apassionant i misteriós món dels minerals… una temàtica que permet apropar-s’hi des de moltes perspectives, i que, a mesura que s’ha avançat en el coneixement científic, ha permès establir unes sinergies evidents amb la tècnica. En aquesta exposició es fuig de la idea romàtica de les col·leccions i els gabinets naturalistes de curiositats dels segles XVIII i XIX. D’aquí el títol: De l’alquímia a la metal·lúrgia, un viatge per la química dels minerals. 

Malgrat no disposar de massa documentació, el coneixement dels minerals ha estat molt vinculat a l’evolució de l’espècie humana, sobretot aquells la manufactura dels quals permetia obtenir metalls. Vivim en un planeta amb recursos finits, i el problema de la sobreexplotació no és exclusiu de la nostra època. La necessitat esdevé el motor de la investigació, i així fou com amb experimentació es descobriren, aplicaren i perfeccionaren tècniques metal·lúrgiques que els acadèmics recolliren als seus tractats científics. No només es parlava dels processos químics i físics, també es feien estudis de camp i es consignaven els jaciments principals de cada espècie, així com les propietats particulars i usos dels diferents minerals. 

Trobareu l’exposició dividida en 6 blocs que permeten explicar aquesta evolució en una línia coherent amb la seva aplicació (que no aparició) a la història. 

• La ciència dels metalls: posa en context l’eclosió que es dona al Renaixement de tot el coneixement científic, en la figura principal de Georg Agricola, i el seu famós tractat De re Metallica, precursor de totes les obres posteriors. 
• El coure, molt més que l’edat del bronze: l’aliatge de coure i estany és l’inici de la metal·lúrgia, i a partir d’aquí proliferen els estudis de mines i minerals d’on obtenir-lo, com il·lustren els llibres triats. 
• Ferro, el més comú i mai pur: més abundant (en altres minerals) i eficaç, és el motor de la revolució industrial, fins a principis del segle XX. Proliferen gravats amb antigues forges, i fins i tot l’estudi de propietats com el magnetisme. 
• Mercuri, el camí cap a l’or i la plata: aquest metall va ser importantíssim per poder refinar la plata i l’or. Manufacturat a peu de mina, a Almadén, per viatjar a les Índies en vaixell. Conegudes d’antic l’explotació i el procediment. 
• Pirotècnia, una altra alquímia: un gravat magnífic obre la porta a la química dels elements i les sals minerals, per a ús recreatiu. 
• Quars, el cristall misteriós: l’únic no metall de l’exposició, però que ens il·lustra sobre les grans dificultats per avançar en la determinació de les propietats i composició dels minerals, un fet que ha donat peu durant segles a creences sense cap fonament.

Aquesta selecció d’obres ens permet fer un viatge de l’alquímia a la metal·lúrgia, de la mà de la ciència, amb rigor, treball de camp, investigació i mètode científic. I, com a colofó, ens dona una visió diferent dels minerals, dels quals podem admirar la bellesa sabent que darrere l’estètica s’amaguen els pilars del desenvolupament de la nostra societat. 

L’objectiu principal del Grup Mineralògic Català és la difusió del patrimoni miner del país, i la divulgació del coneixement dels minerals i tot allò que s’hi vincula. Tot plegat adquireix més rellevància quan es poden establir sinergies amb altres institucions, com és el CRAI Biblioteca de Fons Antic, que permeten ampliar la visió que tenim del nostre àmbit. D’aquí l’especial il·lusió que ens fa participar en la preparació d’aquesta exposició, just a les portes d’una data ben especial: el 50è aniversari de la fundació del GMC.