Les víctimes de delictes d’odi ja tenen un mapa de serveis d’atenció a Barcelona

Un estudi detecta que menys d’un terç dels serveis compten amb personal especialitzat i recomana millorar la seva coordinació i professionalització

A Europa, 9 de cada 10 persones víctimes d’agressions per motius d’odi o discriminació no ho denuncien, segons l’Agència Europea de Drets Fonamentals (FRA). Els motius darrere d’aquest fenomen són diversos: en alguns casos no són conscients que estan sent víctimes d’aquests delictes; en d’altres, no saben que tenen el dret de denunciar-ho, no s’atreveixen per falta de confiança cap a les administracions o cossos policials, o simplement no saben a on dirigir-se. Aquesta situació es reprodueix també a Barcelona.

Precisament per tractar de donar resposta a la invisibilització d’aquest fenomen i la falta d’atenció a les víctimes d’aquest tipus de delictes, l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC), conjuntament amb la consultora social Spora Sinergies, la col·laboració de Sos Racisme i el finançament de la Direcció de Drets de Ciudadania i Diversitat de l’Ajuntament de Barcelona, han publicat l’informe L’abordatge dels delictes d’odi i les discriminacions a Barcelona, acompanyat d’un Catàleg de Serveis d’entitats i administracions de Barcelona per a víctimes de delictes d’odi.

Catàleg de serveis: a on dirigir-se?

La guia mostra els 37 punts d’atenció a Barcelona, que inclouen 25 posats a disposició del públic per part d’entitats socials i 12 per part d’administracions. Aquests punts d’atenció estan organitzats de dues maneres: d’una banda, en funció del tipus de serveis que ofereixen: detecció i informació, marc de seguretat per a la víctima, assessoria legal i atenció psicosocial; i d’altra, en funció del tipus de persones ateses: pobresa i exclusió social, problemes de salut mental, persones nouvingudes, LGTBI, dones, comunitats religioses i ètniques, capacitats diverses i població general.

Qualitat de l’atenció: coordinació i especialització

L’informe reflecteix en xifres el tipus d’atenció que els serveis d’entitats i administracions públiques de Barcelona ofereixen a les persones víctimes de discriminació i delictes d’odi, així com la qualitat del mateix. Així, de les 125 entitats i serveis públics enquestats, només un 31% ha respost que aquest tipus d’atenció és la seva tasca principal, mentre que un 42,9% ha dit directament que no és funció seva. Una altra dada rellevant quant a la qualitat del servei és que un 40% de les entitats no coneixen l’Estatut de la Víctima, que recull els drets que protegeixen les persones que pateixen qualsevol delicte, i un 35% desconeixen els articles específics del Codi Penal on es tipifiquen els delictes motivats per l’odi i la discriminació; a més, menys d’un terç compta amb professionals especialitzats en aquest tipus de casos.

Reptes de futur: més enllà de la denúncia

L’estudi inclou una sèrie de recomanacions fetes per les persones que han participat en la investigació, entre les quals es destaca la creació de protocols estandarditzats de coordinació entre entitats i agents, i la creació d’una estratègia integral i transversal d’abordatge de la problemàtica. Així mateix, s’aposta per la millora i ampliació de la cobertura legal per a les víctimes, i s’adverteix també sobre la importància de millorar les estratègies de prevenció a través de la sensibilització i l’educació en tots els àmbits i institucions socials. Finalment, es reivindica la necessitat de buscar estratègies de reparació de danys, que vagin més enllà de la simple denúncia, i que impliquin un suport moral i psicològic per a la víctima.