La segona modalitat de la relació entre poesia i cinema adquireix la forma del poema escrit i realitzat pel poeta mateix o per un director. Es tracta de revisar les formes estètiques de la disjunció entre veure i escoltar, entre el que és audible i el que és visible a través dels poemes realitzats. Un primer exemple d’aquesta mena de poesia portada al film és el poema de Mallarmé Un cop de daus no abolirà mai l’atzar (Un coup de dés jamais n'abolira le hasard) en la pel·lícula de Straub i Huillet Toute révolution est un coup de dés, de 1977. En aquesta mateixa categoria de poemes trobem El sabó (Le savon) o El pa (Le pain), de Francis Ponge. La primera sessió està dedicada a l’anàlisi de les formes i modalitats de la posada en escena dels poemes escrits en una llengua determinada i a la seva traducció en imatges. Les relacions entre la paraula (audible) i la imatge (visible) constitueixen l’eix principal. El film-poema de Safaa Fathy Nom à la mer pot servir d’exemple d’aquesta última modalitat de trobada.