La segona modalitat de la relació entre poesia i cinema adquireix la forma del poema escrit i realitzat pel poeta mateix o per un director. Es tracta de revisar les formes estètiques de la disjunció entre veure i escoltar, entre el que és audible i el que és visible a través dels poemes realitzats. Un primer exemple d’aquesta mena de poesia portada al film és el poema de Mallarmé Un cop de daus no abolirà mai l’atzar (Un coup de dés jamais n'abolira le hasard) en la pel·lícula de Straub i Huillet Toute révolution est un coup de dés, de 1977. En aquesta mateixa categoria de poemes trobem El sabó (Le savon) o El pa (Le pain), de Francis Ponge. La segona sessió està dedicada a un altre treball de Safaa Fathy, encara en procés, sobre els refugiats yazidites i cristians de l’Irak que han estat expulsats perquè les seves terres ancestrals han estat ocupades per Daesh. Aquest treball consisteix a transformar els relats de la tragèdia de les seves vides en poemes portats a l’escena.