El canto a cuncordu és una de les pràctiques musicals més arrelades i característiques de l’illa de Sardenya. De caràcter religiós i vinculat a la praxi litúrgica i paralitúrgica, aquesta manera de cantar a veus es caracteritza per una disposició de quatre veus masculines a cappella que busca la sonoritat acòrdica plena. Gran part dels repertoris a cuncordu, tot i ser molt variats d’una localitat a una altra, estan lligats als ritus paralitúrgics de la Setmana Santa i, particularment, als oficis del Divendres Sant: cants processionals, representacions de la crucifixió o del davallament, versions del Miserere, de l’Stabat Mater i de l’ordinari de la missa per a l’acompanyament de misses solemnes de significació especial per a la comunitat de la confraria.
Si bé a localitats com Castelsardo i Santu Lussurgiu el canto a cuncordu no s’ha deixat de practicar mai, a altres indrets s’ha experimentat un procés de recuperació i revalorització de la tradició. Aquest és el cas de Codrongianos, on des del 2009 el conjunt Su Cuncordu Codronzanesu treballa per reconstruir el repertori litúrgic i paralitúrgic de la desapareguda Arciconfraternità di Santa Croce e del Rosario a partir d’una investigació a través de testimonis orals.