Història

GÈNESI (1867-1946)

L’interès de la cultura catalana envers els “instruments de música antics” ja es va manifestar en les exposicions sobre “arts sumptuàries” de 1867 a Barcelona i en l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Des d’aleshores sorgeix la idea d’una col·lecció específica sobre instruments musicals, que prendrà forma en la proposta de Museu del Teatre, que el 1912 va presentar Marc Jesús Bertran a l’Ajuntament i a la Mancomunitat de Catalunya, amb un apartat destinat a la música.

Ara bé,  la història específica de les col·leccions del Museu de la Música de Barcelona es va iniciar l'any 1921, quan la Comissió Municipal de Cultura acceptà la donació d’instruments musicals oferta per un grup de prohoms barcelonins amants de la música per iniciar el projecte d'un nou Museu del Teatre, la Música i la Dansa.

Aquesta primera col·lecció aviat s'incrementà amb noves donacions i el 1931 la major part dels fons es van destinar a l'Institut del Teatre. El 1932 es féu la cessió en dipòsit a la Junta de Museus de Barcelona de la important col·lecció d'instruments de música antics. Aquesta cessió, promoguda per Orsina Baget de Folch, engrandí i enriquí substancialment la col·lecció inicial. Fou aleshores quan la Junta de Museus decidí fundar un petit Museu d'Instruments de Música, ubicat en el que havia estat un pavelló de l'ex-casa reial d'Espanya al Parc de Montjuïc (Exposició Internacional del 1929), i que per a l'ocasió es va denominar Pavelló Albéniz, Museu d'Instruments de Música Antics, en record i homenatge permanent al gran músic nascut a Camprodon. (És per aquest llegat històric que avui encara el coneixem amb el nom de Palauet Albéniz).

INAUGURACIÓ DEL MUSEU AL CONSERVATORI (1946-1979)

Diverses desavinences encallaren el projecte, i la guerra de 1936-1939 l’aturà del tot, fins que a l’any 1946 una iniciativa municipal el recuperà amb el nou <<Museo Municipal de Música>> que es va inaugurar l’any 1946 allotjat en sales de l'Escola Municipal de Música, al carrer del Bruc de Barcelona, llavors convertit ja en Conservatori Superior. És, doncs, sota la presidència de l'alcalde Miquel Mateu i Pla i del tinent d'alcalde Tomàs Carreras i Artau que el 29 de maig de 1946 s'inaugurà el Museu, dirigit pel professor i erudit Josep Ricart i Matas.

La decisió d'instal·lar-lo al Conservatori Superior responia als objectius fundacionals del seu plantejament científic i museològic: el museu havia d’actuar com a eina complementària en la tasca docent de les aules, com a promotor de la Recerca científica entre els estudiosos i com a divulgador del fet musical, tot considerant-lo, amb paraules de Tomàs Carreras i Artau, «un instrument eficacíssim per ajudar a reconstruir les sèries i els processos dels moments musicals, un assumpte de la història de la música, la qual en cap cas es pot desentendre de la història general de la cultura o de la particular dels diversos pobles».

De la primera època de la col·lecció són remarcables les donacions realitzades per músics i la resta de societat civil de Barcelona i Catalunya, les quals van demostrar l'interès que havia desvetllat la nova institució: la col·lecció inicial d'un centenar d'instruments es triplicà en tan sols els tres primers anys.

Fou així com, al costat de les primeres col·leccions i de la magnífica col·lecció d'instruments antics Folch i Torres-Baget (la compra definitiva data de l'any 1947), s'hi aplegaren fons i altres peces singulars representatives de la cultura europea. D’altra banda, les expedicions a països i cultures llunyans promogudes per l'aleshores director del Museo Etnológico y Colonial, August Panyella, i per l’emprenedor Eudald Serra, durant les dècades de 1950 i 1960 aportaren una representació molt considerable de les cultures africana, de l'Orient Llunyà i de l’Amèrica llatina. L'any 1969 la col·lecció principal disposava ja de 966 instruments. Un any després, el 1970, s'adquirí la que coneixem amb el nom de Col·lecció Arellano, un fons molt complet de fonògrafs i gramòfons.

EL MUSEU DE LA MÚSICA AL PALAU DEL BARÓ DE QUADRAS (1980-2001)

Com a conseqüència del creixement del Conservatori, el 1980 el Museu es traslladà al Palau Quadras, un edifici modernista de l’arquitecte Puig i Cadafalch que havia estat habitatge del baró de Quadras. El Museu exposà les seves col·leccions conservant les estructures originals i tota l’exuberant decoració modernista de la planta principal. Sota la direcció de Romà Escalas i Llimona, la reinauguració oficial del Museu de la Música, l'11 de febrer del 1983, suposà la possibilitat de construir un discurs museogràfic més complet i de poder donar una major obertura del Museu a la ciutat, ja que s’inicià una programació pública d'activitats i serveis dirigits a diferents públics. La col·lecció d’instruments s’exposà d’acord amb la naturalesa acústica i la producció sonora de les peces.

El catàleg complet de la col·lecció d'instruments es publicà l'any 1991, sota la direcció tècnica de Romà Escalas. El primer catàleg del Museu presentà els més de 1.300 instruments aplegats en una edició que fou elogiada per la seva qualitat científica. La publicació suposà un pas endavant en la normalització de la terminologia musical i dels instruments musicals, i també en l'adopció dels criteris més de classificació sistematitzada de les famílies instrumentals. Representà alhora el reconeixement explícit als conservadors i responsables dels més de quaranta anys d'història de la col·lecció.

El 1996, i com a acte principal de celebració del cinquantenari del Museu, s'organitzà l'exposició «Els nostres luthiers, escultors del so», dedicada a l'art de la construcció dels instruments.

El 2001, el Museu de la Música a la Casa Baró de Quadras tancà les portes al públic a fi de preparar les col·leccions amb vista al nou projecte museològic i museogràfic a l’edifici de L’Auditori de Barcelona.

EL MUSEU DE LA MÚSICA A L’AUDITORI (2007-2012)

El mes de març del 2007, el Museu de la Música va inaugurar una nova exposició de les col·leccions a L’Auditori de Barcelona.

El projecte d’un gran espai dedicat a la música a Barcelona es remuntava a finals de la dècada de 1980, en el context de la reordenació i l’impuls dels equipaments culturals en el període preolímpic. Rafael Moneo va ser l’arquitecte encarregat de dissenyar un auditori per a la ciutat. El 1999 va entrar en funcionament la gran sala de concerts, seu de l’OBC; el 2005 s’hi va traslladar l’ESMUC (Escola Superior de Música de Catalunya), i el 2006 es van obrir la Sala Polivalent i la Sala de Cambra. El Museu de la Música era la darrera peça en aquesta “casa de la música” que pretén fer accessible l’activitat musical a una gran diversitat de públics.

L’autor del projecte museològic del museu va ser Romà Escalas, el director, mentre que la part museogràfica va ser realitzada per l’estudi d’arquitectes de Dani Freixes, Lali González i Vicenç Bou, en col·laboració amb Andreu Arriola en l’adaptació a l’edifici. Les noves tecnologies audiovisuals hi tenen una presència destacada i les col·leccions d’instruments i documents musicals es van explicant a través de referències sonores, visuals, objectuals i textuals, amb la voluntat de teixir una experiència de la música sensitiva i pedagògica.

A l’any 2012 és nomenat director del museu Jaume Ayats i Abeyà.