Blog

Festa al Riu Pla, de Pasqual Calbó
Notícies

Pasqual Calbó i la iconografia musical a Menorca

Al llarg del 2017 es van fer actes diversos i una exposició per a celebrar el bicentenari de la mort de Pasqual Calbó i Caldés (1752-1817), pintor menorquí, considerat un dels millors en retratar la història de l’illa. Fou alumne del pintor italià Giuseppe Chiesa (1720-1789), establert a Menorca, i fou justament ell qui el va empènyer a marxar a Itàlia per acabar els seus estudis (a Venècia i Roma); més tard va viatjar a Viena, on el van nomenar primer delineant de la galeria imperial de la ciutat, i després, primer pintor de cambra de l’emperadriu i director de la galeria.

En aquest post fem un resum d’un article molt més ampli en el que analitzem la iconografia musical del segle XIX i principis del XX a Menorca, a través del context històric i musical de l’època, que esperem surti a la llum ben aviat. Mentrestant, ens centrem a descriure els instruments i escenes d’aquesta pintura.

Cap a l’any 1802 Calbó, doncs, dibuixa un esbós que més tard seria aquesta pintura que volem descriure, que té diversos títols segons les fonts consultades: Festa de carnaval a s’Altra Banda o Festa campestre en el Riu Pla o Festa en el Riu Pla, “quadre de 122 x 80 cm. de la col·lecció Montoto, de Barcelona, que representa una escena típica, amb gent que menja i beu, músics que sonen guiterres i bandúrries, balladors de fandango i gent que desembarca, tot aquest conjunt ubicat a la platja del Riu Pla, amb la ciutat de Maó al fons.” (Andreu, 1986).

En aquesta pintura hi ha dues grans escenes diferenciades, la gent que forma part de la barca gran -on també hi ha festa- i els seus voltants, i la gent que ja es troba a terra, entre menjar, beure, música i dansa. Aquestes dues escenes tenen una segona distinció: la indumentària dels grups de gent, poguent distingir els personatges entre les classes populars i les més riques, sense poder arribar a percebre si hi ha nobles, però sí gent benestant i a la moda, mesclada amb gent d’estrats inferiors. I una tercera distinció: el fet musical i la dansa.

Comencem a analitzar, d’esquerra a dreta, les escenes on apareixen, primer de tot, les guitarres i mandolina, marcades amb cercles vermells i un de taronja, la pandereta (cercle blau) i el gran conjunt (el cercle groc).

  1. Un home amb barretina i roba ampla duu una guitarra a la mà dreta, agafant-la pel mànec, dins una barca d’on baixa gent, i té els dos braços aixecats, en posició de saludar a coneguts.
  2. Un home amb barretina, duu la guitarra -que, per la gran mida que sembla tenir, podria ser un guitarrot- sota el braç dret i, amb la mà esquerra, sembla demanar almoina a un senyor amb capell, possiblement de classe mitjana o alta.
  3. Un home assegut a una pedra, amb capell gavatx (amb la ventalla ampla bastant decaiguda) toca la guitarra, té una parella de balladors just al davant.
    1. Un home amb jaqueta per damunt les espatlles i barretina, du la guitarra a la mà esquerra, conversa amb un altre home.
  4. Un home, a dins el barco, toca la guitarra, té també dos balladors al davant i, fins i tot, podríem imaginar que aquests balladors toquen les castanyoles, però no es veuen clarament (i per tant, no les comptem realment).
  5. Una dona, amb rebosillo, que al cap duu una cistella amb -possiblement- menjar (o una gerra amb beguda), transporta una guitarra a la mà dreta, agafant-la pel mànec. És l’única dona amb una guitarra.
  6. Dos homes amb barretina, asseguts, toquen la guitarra, tenen també una parella de balladors uns metres més enllà.
  7. En el cercle taronja, intuïm, tot i que no es veu massa clar, un home amb els peus fora de la barca, amb capell i roba ampla, amb una mandolina a les mans, per la forma arrodonida de la caixa.

El cercle verd és, potser, el més curiós o divertit, ja que hi apareixen dins una barca dos violinistes i un violoncel·lista, que bé podria ser, per l’època, un violó o violone. Van vestits amb casaques i calçons ajustats.

Al cercle blau, una dona tocant una pandereta i, podria ser (tornem a fer hipòtesis perquè no es pot veure prou bé) algú que l’acompanya amb castanyoles.

I per acabar, el cercle groc, amb un conjunt gran format per instruments de vent i de percussió. La vestimenta és de casaques i calçons ajustats. Com hem dit abans, hi apareixen:

  • un baixó, de campana més curta que un fagot, i d'acord amb l’opinió de Josep Borràs
  • dues trompes de tipologia barroca
  • quatre xeremies (podrien ser oboès), tot i que la forma de la campana i la llargada ens fa pensar en la xeremia com a primera opció
  • una flauta travessera
  • uns platerets
  • un bombo gran de doble membrana

 

Com hem dit, l’anàlisi en profunditat tant d’aquesta pintura com d’altres de l’època, ha iniciat el seu propi camí i esperem tenir-la aviat publicada per conèixer més detalls de la iconografia musical a Menorca.