La potència fotovoltaica instal·lada a la ciutat de Barcelona s’ha duplicat en els últims quatre anys gràcies a la política d’acompanyament a la ciutadania que desenvolupa l’Ajuntament de Barcelona perquè s’incorporin plaques fotovoltaiques allà on sigui possible.
Es tracta d’explorar totes les opcions possibles en edificis d’habitatges per al consum domèstic, en oficines i indústries per al sector terciari, i també en instal·lacions a l’espai públic per a l’ús ciutadà en general.
Aquesta política es desenvolupa amb mesures molt variades, com per exemple les bonificacions fiscals del 50 % de l’IBI durant 3 anys a través de les quals es facilita la inversió a les comunitats de veïns i veïnes, cosa que permet cobrir el 60% dels cost de la instal·lació.
Des de 2018 s’ha passat dels 14.201 kWp de potència instal·lada
fins als 28.907 kWp que hi ha ara mateix,
que és l’equivalent al consum elèctric de 15.710 llars
Les comunitats energètiques juguen un paper clau en la transició energètica de la ciutat i en l’impuls de la generació fotovoltaica. La comunitat del Poblenou – Quatre Cantons ha estat la primera de Barcelona, i instal·lada a la coberta de l’institut Quatre Cantons, abasteix també l’institut Maria Espinalt, l’equipament municipal de Can Felipa, el Parc de Bombers de Llevant i 31 habitatges.
També destaquen projectes d’informació a les comunitats de veïnat per a la instal·lació de plaques solars als edificis, com ara Moment Solar Barcelona una iniciativa per acompanyar les comunitats a disposar de generació fotovoltaica.
La generació municipal d’energia
Barcelona ha doblat la potència fotovoltaica municipal instal·lada en els darrers tres anys afegint al parc municipal més de 2.300 kWp a través d’una seixantena de noves instal·lacions amb l’objectiu de continuar desenvolupant un model energètic just, democràtic i renovable que aposta per l’autogeneració i l’autoconsum.
Al 2023 hi haurà instal·lats a Barcelona un total de 5.187 kWp de potència fotovoltaica municipal i hi ha 5.079 kWp més en licitació i projectats, fet que permet el compliment de l’objectiu de la Declaració d’Emergència climàtica d’arribar a 8.000 kWp de generació fotovoltaica al parc municipal l’any 2025.
El consistori ha impulsat els últims anys la generació a l’espai públic a través de pèrgoles i mitgeres i ha activat les instal·lacions fotovoltaiques en infraestructures urbanes com els túnels viaris i les rondes.
També estan finalitzant els tràmits per iniciar el servei d’autoconsum municipal. A través d’aquest projecte, l’Ajuntament de Barcelona posarà a disposició de la ciutadania (residencials i terciaris) l’energia solar generada per onze instal·lacions fotovoltaiques situades a l’espai públic.
Rehabilitació i eficiència
La rehabilitació d’edificis també s’ha convertit en un puntal de la transició energètica de la ciutat. Els edificis representen el 65% del consum energètic de la ciutat, el 28% corresponen el sector residencial i en els últims 8 anys s’han triplicat les intervencions en edificis fins arribar als 1.086.
La ciutat també ha apostat per l’eficiència energètica a través de les xarxes de climatització urbanes, sistemes molt eficients de producció de calor i fred a través d’energies residuals. Actualment a Barcelona hi ha dues xarxes calor i fred en funcionament: la de Llevant, Districlima, a la zona del Fòrum i 22@ amb dues centrals i 146 edificis connectats que permet l’estalvi de 21.000 tones de CO2 anuals, i la de Ponent, Ecoenergies, que dona servei al barri de la Marina del Prat Vermell i la Zona Franca amb dues centrals i 40 edificis connectats.
Per altra banda, des de la seva posada en marxa l’any 2018 de la comercialitzadora pública Barcelona Energia s’han estalviat 122.000 tones d’emissions de CO2 i ja subministra un volum d’energia equivalent al consum de 100.000 llars. Per altra banda impulsa actuacions que permeten guanyar en eficiència energètica i que, a la vegada, es converteixen en mesures d’estalvi.