Setmana Tràgica

1893:
- Setembre. Paulí Pallàs llença una bomba contra Arsenio Martínez Campos, Capità general de Catalunya.
- Octubre. S’inicia la guerra de Melilla, que durarà un any.
- Novembre. Santiago Salvador llença dues bombes Orsini a la platea del Liceu, causant una vintena de morts.

1895:
- Comença la Guerra d’Independència a Cuba.

1896:
- Juny. Una bomba esclata durant el pas de la processó de Corpus al carrer dels Canvis Nous, a Barcelona. Van morir 8 persones i hi hagué més de 40 ferits.

1897:
- Procés de Montjuïc per l'atemptat terrorista al carrer dels Canvis Nous de l’any anterior. Hi van haver 87 processats, 5 condemnes a mort i 68 condemnes a desterrament.
- Agost. És assassinat el cap del govern Cánovas del Castillo, a mans de l’anarquista italià Michele Angiolillo.
- Agregació a Barcelona dels municipis de Gràcia, Sants, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi i Les Corts.

1898:
- Guerra hispano-nord-americana. Espanya perd les seves colònies: Cuba, Puerto Rico i Filipines.

1901:
- Abril. Es crea la Lliga Regionalista. Victòria dels seus candidats en les eleccions a Corts de Barcelona.
- Alejandro Lerroux es trasllada a Barcelona i és escollit diputat per primera vegada.
- Francesc Ferrer i Guàrdia funda l’Escola Moderna.
- Neix la revista anarquista La Huelga General.
- Salvador Casañas és nomenat bisbe de Barcelona.

1902:
- Febrer. Vaga general a Barcelona.

1903:
- Juliol. L’Ajuntament de Barcelona convoca el Concurs Internacional sobre avantprojectes d’enllaç de l’Eixample i els pobles agregats del Pla. El projecte guanyador fou el de l’arquitecte francès León Jaussely.
- Es posa la primera pedra de la Casa del Pueblo, Lerrouxista, al carrer d’Aragó.

1904:
- Barcelona annexiona el municipi d’Horta.

1905:
- Novembre. Un grup de militars assalta i destrueix les seus del setmanari satíric ¡Cu-Cut! i del diari La Veu de Catalunya.
- Desembre. Atemptat frustrat contra Salvador Casañas, bisbe de Barcelona.
- Desembre. L’Ajuntament de Barcelona aprova les bases per negociar el contracte amb el Banc Hispano Colonial, de cara a executar la Reforma Interior.

1906:
- Maig. Mateo Morral atempta contra el rei Alfons XIII a Madrid.
- Neix la Solidaritat Catalana, moviment polític unitari format per la Lliga Regionalista, el Centre Nacional Republicà, Unió Catalanista, una part d’Unió Republicana, carlistes, federals i independents.
- Ferrer i Guàrdia es detingut per l’atemptat de Mateo Morral contra el rei Alfons XIII. L’Escola Moderna es clausurada.
- S’inaugura la Casa del Pueblo del partit radical al carrer d’Aragó nº 168.
- S’inicia el Noucentisme: moviment cultural, d’abast polític, capitanejat per Eugeni d’Ors.

1907:
- Abril. Triomf de Solidaritat Catalana a les eleccions a Corts.
- Charles Arrow, detectiu anglès, arriba a Barcelona per dirigir la Oficina de Investigación Especial, subvencionada per la Diputació i per l’Ajuntament.
- És detinguda la banda de Juan Rull.
- Juliol. Es constitueix Solidaridad Obrera.
- Enric Prat de la Riba és elegit president de la Diputació de Barcelona.

1908:
- Gener. Neix el Partit Republicà Radical, fundat per Alejandro Lerroux.
- Febrer. El bisbe Salvador Casañas emet una pastoral contra el pressupost municipal de cultura, que permetia la creació d’escoles laiques, sense separació de sexes, i que no incloïa l’ensenyament obligatori de la religió catòlica.
- Març. Inauguració solemne de les obres de la Gran Via A —de la Reforma Interior de Barcelona—, a l’edifici nº 71 del carrer Ample, amb l’assistència d’Alfons XIII, d’Antonio Maura —president del consell de ministres—, de Domènec Sanllehy —alcalde de Barcelona—, i del bisbe de Barcelona, Salvador Casañas.
- Abril. L’Ajuntament aprova el pressupost de cultura amb les forces reaccionàries en contra.
- L’alcalde Sanllehy suspèn una part del pressupost de cultura, i finalment es veu obligat a dimitir davant la pressió clerical.
- Setembre. Se celebra a Barcelona el congrés constitutiu de la Federació Regional de Solidaritat Obrera.
- Octubre. Mor el bisbe Salvador Casañas.
- Lerroux abandona Espanya, jutjat per un article al diari El País.

1909:
- Maig. Eleccions municipals. Els lerrouxistes (Parit Republicà Radical) guanyen les eleccions amb 16 regidors, per davant dels 8 republicans catalanistes i dels 4 de la Lliga.
- Juny. Durant la revetlla de Sant Pere s’organitza una gran foguera amb restes dels enderrocaments, per a celebrar l’obertura de la primera secció de la Reforma.
- Juliol. El govern crida a files els reservistes per servir l’exèrcit al Marroc.
- Juliol. Se celebra el congrés internacional d’esperantistes.
- Juliol. Congrés de la Federació Socialista Catalana.
- Juliol. Desastre del Barranco del Lobo.
- Del 12 al 18 de Juliol s’esdevé l’embarcament de tropes cap a Melilla al port de Barcelona, enmig de manifestacions de rebuig.
- 26 de juliol. Comença la Setmana Tràgica. Des de primera hora del matí els piquets criden a la vaga general i cap al migdia l’atur és gairebé total. El governador Ossorio ordena segrestar els diaris. S’atura la circulació de tramvies després de greus xocs entre grups d’obrers armats i la Guàrdia Civil. Es declara la llei marcial i Ossorio dimiteix del seu càrrec. El general Santiago assumeix el govern militar. A la nit els insurrectes incendien els Maristes del Poble Nou.
- 27 de juliol. Es tallen les comunicacions ferroviàries, telefòniques i telegràfiques. La ciutat queda aïllada de la resta del país. S’ataca la comissaria de les Drassanes i comença la construcció frenètica de barricades. Es produeixen reunions infructuoses entre els grups convocants de la vaga per donar una direcció política a la revolta. A la nit, es registra la primera crema sistemàtica d’edificis religiosos; alguns són saquejats i s’exhibeixen al carrer les mòmies de les monges.
- 28 de juliol. La ciutat crema. S’intensifiquen els combats a peu de carrer entre els rebels i les forces de l’ordre. Es convoquen noves reunions, sense resultats, entre els representants polítics. L’assalt a la caserna dels Veterans nodreix d’armes als insurrectes i els misteriosos “pacos” comencen a disparar indiscriminadament des dels terrats. Segona nit d’atacs massius a edificis religiosos.
- 29 de juliol. Com cada dia, hi ha treva fins les 9, permetent que els ciutadans comprin menjar. Es mantenen els enfrontaments a bona part de la ciutat. Arriben importants contingents de tropes des de València, Saragossa, Pamplona i Burgos. El general Brandeis ocupa el Poble Nou i el general Santiago es fa amb el control de Drassanes. Tercera nit d’incendiarisme.
- 30 de juliol. Nova arribada de tropes des de Tortosa i València. Es registren els primers símptomes del final de la revolta: es restableix la circulació pel centre de la ciutat i s’encén l’enllumenat públic en algunes zones. Moltes de les barricades construïdes són abandonades. A la nit, és destruït per les flames el convent de les Dominiques, a Horta.
- 31 de juliol. Més de 10.000 soldats prenen la ciutat i reforcen el control de les zones estratègiques. El telèfon i el telègraf tornen a funcionar. Es crea un comitè per garantir la tornada al treball. Comencen la neteja dels carrers i el desmantellament de les barricades.
- 1 d’agost. Es restableix el funcionament dels tramvies i es publica un ban de l’alcalde anunciant que dilluns reobrirà el comerç. Se celebren misses a les esglésies que no han estat incendiades. Els diaris tornen a sortir i publiquen un resum pactat dels esdeveniments. Es fa públic un primer balanç de víctimes.
- Octubre. Dimiteix el cap del govern, Antonio Maura, per la crisi derivada de la Setmana Tràgica. També ho fa Coll i Pujol, l’alcalde de Barcelona.
- Desembre. Se celebren noves eleccions municipals i tornen a guanyar els lerrouxistes.

1910:
- El govern de Canalejas aprova l’anomenada Ley del candado, que limitava la implantació de noves ordres religioses a Espanya.
- Es constitueix la Confederació Nacional del Treball (CNT).
- Pablo Iglesias esdevé el primer diputat socialista a les corts espanyoles.

1911:
- Juliol. Es reconstrueix una part del temple de Sant Pere de les Puel·les, cremat durant la Setmana Tràgica.
- Juliol. Pablo Iglesias assisteix a un míting al Teatre Circ Barcelonès, contra la guerra del Marroc.
- Juliol. El regidor Francesc Carreras i Candi presenta una moció a la comissió de la Reforma, proposant que la Gran Via A tingui un nom únic al llarg del seu recorregut: Via Laietana.
- Setembre. Hi ha intents reiterats de cremar l’Hospital de Sant Llàtzer, al barri del Pedró de Barcelona, i el convent de la Divina Pastora, a Sants.
- Setembre. Se celebra el primer congrés de la CNT.
- Setembre. Fracassa una vaga general contra la guerra del Marroc.

1912:
- S’estableix el servei militar obligatori a causa de la guerra del Marroc.
- Novembre. És assassinat a Madrid el cap del govern, José Canalejas, per l’acció de Manuel Pardiñas.