En ruta per la costura comunitària del Poble-sec: segona trobada de la sèrie Geografies tèxtils
Amb l’acompanyament de la Carolina Cortés i la Natàlia Durán, de la Cooperativa l’Eroteca del Poble-sec, el 12 de juny vam passejar i ens vam apropar a tres espais o iniciatives del barri del Poble-sec, totes elles relacionades al moviment de costura comunitària que s’estén dia a dia per tota la ciutat. Hi van participar trenta persones, la majoria, dones, interessades pel cicle Geografies tèxtils, coproduït per l’Espai Avinyó i Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona. La primera trobada del cicle va ser la presentació de la Guia de Costura Comunitària de Barcelona, realitzada uns mesos abans.
Va ser només un tastet, perquè sabem que el Poble-sec és un barri molt dens en teixit comunitari i molt eixerit pel que fa als moviments de base i transformadors; això sí, un tastet molt ric. La costura comunitària és un dels eixos que emergeix amb molta força en els últims anys, com a element de transformació per a moltes veïnes (i alguns veïns), d’orígens i de situacions vitals diverses, i la ruta va servir per conèixer alguns d’aquests projectes engrescadors. Ens acompanyeu en la crònica d’aquell matí?
El grup “Caminantes”: arpilleres, brodadores i cosidores
La rebuda del grup d’arpilleres del Poble-sec no podia ser més esplèndida: les cosidores que solen quedar els dimecres per cosir i brodar havien decorat el pati del Centre Cívic el Sortidor amb tapissos i peces d’exposició que havien cosit quasi des dels inicis del grup. Un recull de paraules que les fan emocionar penjava de les baranes, uns brodats a sobre de fotografies i moltes més mostres de l’activitat que les uneix i les fa trobar-se cada setmana. I, per fer la trobada encara més especial, ens van presentar una de les primeres participants del grup, a qui van convidar per a l’ocasió (perquè ja no hi assisteix), i que ens dona una idea del bon ambient que s’hi respira.
També es va convidar el grup visitant a seure i donar algunes puntades al llençol que tot just estaven començant a brodar, i així ho van fer algunes, que van deixar empremta de la visita a sobre la tela. Perquè, com diuen elles mateixes, “no todo tiene que pasar por la palabra, hay muchas maneras de interactuar”.
Els projectes, a “Caminantes”, són sovint de creació conjunta, és a dir, que decideixen quina obra tèxtil i obren el grup a qui es vulgui incorporar al procés de treball, i, un cop arriben a un nombre suficient, el tanquen i aquell grup és el que broda o cus la peça fins al final.
Raquel García, la tècnica del Pla de Desenvolupament Comunitari, l’impulsor d’aquest grup de costura, ens explica que una de les idees més boniques d’aquest grup és que sempre fan un retorn al barri: en forma d’exposició al mateix centre cívic, a la biblioteca, a la llibreria La Raposa o a l’Escola Massana: com l’exposició Homenatge als nostres cossos, el Mantel comunitario, on cada dona que s’hi apropava podia afegir un trosset de tela, creant art tèxtil de manera comunitària.
“Les cosidores” de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec: un espai intergeneracional
Arribem a la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec i la rebuda no és menys bonica que l’anterior: diverses dones grans, alguna, molt gran, però també algunes de més joves, participants del “pla d’acollida”, ens ensenyen les peces que creen, cadascuna les seves, però en comunitat. Tenim la “reina del patchwork”, la “mestra de la llana”, “la pintora” o una altra reina, la dels “patucos”, entre altres especialistes en la creació de peces tèxtils, que després venen en fires del barri o de la ciutat.
Les paradetes que munten són per passar-s’ho bé i els diners recaptats no són més que els que les permetran fer un bon dinar o comprar alguns regals per celebrar plegades alguns aniversaris.
L’inici del grup es remunta al 2012, any en què el programa “Baixem al carrer” va començar a funcionar per lluitar contra la soledat no volguda, en especial la d’aquelles persones grans aïllades a casa seva, per manca de mobilitat. Actualment, és la Coordinadora d’Entitats del Poble Sec qui impulsa aquest grup, el qual descriuen com intercultural i intergeneracional.
Momu: un espai per a la creativitat amb responsabilitat social
L’última parada de costura és en un espai dedicat principalment a la docència, on es pot aprendre a cosir a màquina o a mà, o a fer patronatge. Una de les dues impulsores, Ester Molina, ens explica que es dediquen a la sostenibilitat del tèxtil perquè per a elles és un símbol de la resistència de la producció a mà: una de les poques que no s’ha mecanitzat del tot, dins el sector productiu de l’economia.
Molina creu que la creació pròpia o el reciclatge de roba és una alternativa a les grans cadenes i marques, però, també un lloc de trobada entre dones, majoritàriament. Es defineixen com un espai inclusiu, on tothom és benvingut, i es comparteixen estones llargues cosint amb cura i de manera lenta. Perquè la costura no és fàcil, requereix temps i el coneixement per portar a terme idees per fer peces o per transformar-ne d’altres ja existents.
La ruta finalitza a la cooperativa Bar La Raíz, on les trenta participants i les dinamitzadores acaben de gaudir de l’oferta de l’economia solidària i comunitària del Poble-sec amb un pica-pica, tot conversant sobre les bones sensacions i emocions que han tingut en les iniciatives visitades.
La costura comunitària és, ara mateix, a Barcelona, un moviment en expansió, que permet a moltes dones gaudir d’espais propis i, sobretot, d’espais on poder compartir amb d’altres, de vegades com a estratègia per lluitar, així, contra la soledat i l’aïllament. Per poder donar suport a aquesta energia comunitària, des de l’Ajuntament s’ha creat el projecte Filigranes, que, a banda del mapatge dels grups existents en la Guia de costura comunitària de Barcelona, prepara una gran trobada el 5 d’octubre, de la qual us anirem informant.
