21F | Biblioteques expandides: Món àrab العالم العربي
Reflexions col·lectives sobre el relat del fons bibliogràfic àrab de la Biblioteca Sant Pau – Santa Creu i proposta de noves narratives i connexions amb la ciutat.
El 19 de febrer de 2025, en el marc del 21F, Dia internacional de la Llengua Materna, i del cicle Biblioteques expandides amb Biblioteques de Barcelona –, l’Espai Avinyó va iniciar un nou procés de coproducció amb la Biblioteca Sant Pau - Santa Creu, amb la col·laboració del Centre d'Arts Santa Mònica. La sessió va comptar amb la participació de Tànit Assaf Muntané, professora i investigadora en llengua i cultura àrab; Youssef El Maimouni, escriptor i educador social; Danae Fonseca, investigadora especialitzada en estudis àrabs contemporanis i feminismes descolonials; i Sayed Raian, poeta i productor musical.
Vam iniciar l’activitat amb una anècdota sobre la Biblioteca de Sant Pau – Santa Creu explicada per l’actor Abdelaziz El Mountassir i vam obrir un espai de reflexió col·lectiva sobre la història i la presència actual de la llengua i la cultura àrab a la ciutat, prenent com a punt de partida el fons bibliogràfic de la Biblioteca.
La sessió va començar amb una sèrie de provocacions plantejades per Youssef que ens poden guiar a l’hora de repensar el relat de la biblioteca:
- Quines són les diferències entre una biblioteca especialitzada i una amb fons especialitzat?
- Quina especialització hauria de tenir el personal tècnic d’aquesta biblioteca?
- Biblioteca Jaume Fuster, Biblioteca El Carmel - Juan Marsé, Biblioteca Poble-sec - Francesc Boix, Biblioteca Sagrada Família - Josep M. Ainaud de Lasarte, Biblioteca Gabriel García Márquez i… Biblioteca de Sant Pau – Santa Creu. Seguint aquest patró, quin nom o títol hauria de tenir la biblioteca d’acord amb la seva especialització?
- Quina és o hauria de ser la lògica de les col·leccions de la biblioteca?
- Som conscients dels noms problemàtics que fem servir per anomenar o classificar pobles o cultures, com en el cas de l’amazic?
- Considerem àrab una escriptora que no escriu en àrab?
- Podem enumerar tres o més editorials de l’Estat espanyol que publiquin autoris i obres en referència al “món àrab”?
- Enumereu tres llibres d’autoris àrabs que hàgiu llegit recentment.
- Quin nombre de llibres o novetats s’han adquirit l’últim any referents al fons del món àrab, i quina seria la proporció en relació amb la resta de la col·lecció de la Biblioteca?
A continuació, la Tànit va proposar una reflexió sobre la presència de la llengua àrab a la ciutat. Seguidament, la Danae va introduir un marc per dialogar sobre l’origen colonial de les classificacions bibliogràfiques, abans de finalitzar amb una breu presentació de la classificació del fons per part de la biblioteca, actualment anomenat "Móns àrabs", entre altres categories com Cultura Amazigh o Diversitat cultural.
D’aquesta manera, el públic assistent, incloent-hi tècniques bibliotecàries i representants d’entitats del barri, va participar en un exercici de revisió del fons seguint dues pautes clau: trobar algun element inesperat (tant en positiu com en negatiu) i identificar algun buit significatiu. Així, vam reflexionar sobre com es construeixen i es transmeten els relats sobre allò àrab i de quina manera es poden diversificar les perspectives presents.
Per acabar, amb el recital-concert de Sayed i l’acompanyament sorpresa de l’escriptor i músic Taha Salim Ghyadh, va sorgir la possibilitat de crear nous vincles entre la biblioteca i el teixit cultural i social de Barcelona, fomentant una visió més plural del coneixement.
fotos
