Diàlegs amb quatre oratoris de Barcelona sobre els desafiaments i les oportunitats que enfronten a la ciutat en la seva lluita per promoure un espai digne per a les comunitats musulmanes.

El 9 de novembre de 2024, l’Espai Avinyó i l’Oficina d’Afers Religiosos organitzen una ruta en el marc del 50è aniversari del Centre Islàmic de Barcelona, el primer oratori de confessió musulmana de la ciutat reconegut institucionalment. En aquesta data es tanca el cicle Barxiluna برشلونة: (Des)memòria del passat i present islàmic amb la visita a quatre oratoris ubicats als districtes de Nou Barris i Sant Andreu.

El recorregut, dinamitzat per Mariam Bahous Yalaoui, actriu i treballadora social, comença al Centre Islàmic Karam ilâhî i a la Comunitat Musulmana de Nou Barris. Tot seguit, al districte de Sant Andreu, es visita la Mesquita al-Hudâ  - Associació Cultural de Musulmans Africans de Barcelona i, finalment, el Centre Islàmic de Barcelona. A cada parada, s’exposen els desafiaments i les resistències que afronten els oratoris i les mesquites islàmiques per mantenir-se actius a Barcelona, dialogant i reconeixent com aquests espais enforteixen els vincles comunitaris, ofereixen recursos laborals i donen suport a persones de diversos orígens.

La trobada permet conversar sobre les necessitats actuals i el paper fonamental que aquests centres tenen en la vida espiritual i comunitària del barri. Alhora, s’invita a reflexionar sobre la llibertat religiosa a la ciutat, sobre la gestió comunitària i sobre l’exercici d’aquests drets, sovint condicionats per factors històrics i econòmics. Cadascun d’aquests centres representa una base social i educativa als seus barris, ja sigui a través de l’ensenyament de l’àrab i l’Alcorà als més joves, el suport legal en temes d’estrangeria o la seva funció com a referents en temes de defuncions de persones musulmanes, entre altres.

Tanmateix, molts d’aquests centres manquen de les condicions materials i socials necessàries per garantir un accés i una participació plurals. Així, es comparteix aquí una sèrie de desafiaments, necessitats i possibilitats manifestades per les comunitats:

• Els quatre centres de culte enfronten importants limitacions d’infraestructura i espai. Per exemple, el Centre Islàmic Karam ilâhî disposa d’un local amb capacitat per a només 70 persones, cosa que restringeix la participació de les dones als resos i d’un nombre més gran de persones a les classes de l’Alcorà i als esdeveniments del Ramadà, obligant a realitzar fins a cinc resos consecutius. Al Centre Islàmic de Barcelona, molts assistents han de romandre als passadissos i escales, mentre que la Mesquita al-Hudâ, amb una base social de més de 120 infants, no disposa d’espai suficient per a les classes d’idiomes. Aquestes mancances dificulten la realització d’activitats culturals, educatives i religioses, especialment per a dones i infants, a causa de la falta de recursos i materials adequats.
• El finançament d’aquestes comunitats depèn de petites aportacions dels seus membres, insuficients per cobrir les millores necessàries. Tot i que l’Ajuntament ofereix subvencions per a reformes, aquestes no contemplen l’adquisició de nous locals, i la prohibició religiosa de rebre donacions de locals que venguin alcohol i de contreure deutes limita encara més les possibilitats.
• La comunitat també afronta, tot i les millores en el diàleg i les reformes actuals del Cementeri de Collserolla, la manca d’un cementiri proper, accessible i adequat. Actualment, s’han de traslladar els difunts als seus països d’origen, tot i haver viscut tota la seva vida aquí. El Centre Islàmic Karam ilâhî busca establir un cementiri local accessible i que permeti sepultures permanents, respectant les seves tradicions.
• Pel que fa a les relacions veïnals i institucionals, algunes comunitats han patit actes d’hostilitat, com en el cas de la Comunitat Musulmana de Nou Barris. Tanmateix, gràcies a les entitats locals i al teixit del barri, han aconseguit comprar i reformar un local que està a punt de ser inaugurat. D’altra banda, la col·laboració amb institucions educatives és necessària per disposar de més espais adequats per a classes dirigides a joves i infants.
• Sorgeixen també les complexitats per portar a terme processos administratius per adquirir i adequar locals, i es manifesta una demanda d’acompanyament especialitzat per facilitar el compliment dels requisits legals, com la insonorització o la seguretat, que agreugen també els desafiaments financers.
• Finalment, es reivindica la creació d’una mesquita de ciutat en condicions.