L’escriptora Aki Shimazaki, d’origen japonès, viu al Canadà des dels 27 anys, i practica l’escriptura exofòrica en escriure en francès, llengua que ha estudiat de forma autodidàctica. Gish Jen, nord-americana d’origen xinès, escriu en anglès, i explora el que és ser una dona nord-americana des d’una perspectiva diversa. Aquests són dos exemples d’autores diaspòriques que examinen el que és viure amb el buit, un espai en el qual habiten i formen part del seu ser: buit de referents i buit de prestatgeries.

 

Dijous 22 d’abril, en el marc de la Diada de Sant Jordi, l’Espai Avinyó va acollir la tercera edició del cicle ‘Diàlegs Literaris’ per reflexionar sobre el “buit pendent” que és la literatura asiàtica i diaspòrica per la seva invisibilització, alterització i minorització en el context espanyol. Per emmarcar la conversa, vam comptar amb Glady de la Cruz Juria, sinòloga, traductora de xinès i correctora d’origen filipí, que a través de les seves ressenyes dóna a conèixer la literatura asiàtica traduïda a l’espanyol, i Paloma Chen, impulsora de la investigació periodística Crecer en “un chino”, guanyadora del Premi Nacional de Poesia Viva “L de Lírica” 2020 i cogestora de la plataforma Tusanaje. La dinamització del diàleg va anar a càrrec d’Anna Fux, cofundadora de la revista digital per i per a la diàspora asiàtica Pai Pai Mag.

 

Com a punt de partida, Anna va llegir els abstractes de les dues autores, per abordar diferents qüestions: com pot la literatura ajudar a reconciliar el desarrelament i totes les experiències traumàtiques que senten les persones en la diàspora? Què canviaria si aquestes autores escrivissin en la seva llengua materna?

 

A través de les lectures de fragments de El corazón de Yamato, d’Aki Shimazaki i Duncan en China, de Gish Jen les ponents van reflexionar sobre el tracte que reben en tornar als seus països d’origen com si fossin l’”altre”, i com al seu torn això tendeix al fet que la diàspora idealitzi aquests mateixos països, per la necessitat de sentir aquesta pertinença. Així és com es pot caure en imaginaris orientalistes i assumir la visió creada pels mitjans de comunicació de la minoria modèlica.

 

La minoria modèlica homogeneïtza a les persones d’origen de l’est asiàtic: persones d’alt poder adquisitiu que, suposadament, se salven de viure el racisme. Anna Fux apuntava que aquest tipus de representació es converteix en un parany, ja que “hi ha una meritocràcia de pertinença i d’integració; com més integrat estiguis, més reconeixement, però no és així”.

 

Això ens porta a un debat sobre el concepte d’integració, al que Glady de la Cruz va ressaltar que “no es tracta que nosaltres ens integrem, però de com aquest context ens tracta a les diàspores”. Per la seva banda, Paloma Chen, va afegir que “al cap i a la fi, integració vol dir assimilació. Per poder viure en pau, has de renunciar al teu nom, a la teva llengua materna, als teus costums, a la teva religió i vestimenta, és el preu que cal pagar per viure aquí”.

 

Així mateix, es va plantejar què passaria si Gish Jen i Aki Shimazaki escrivissin en les seves llengües maternes i la seva obra formés part d’aquesta literatura xinesa i japonesa, respectivament, posant sobre la taula la problemàtica de la traducció d’idiomes asiàtics a l’espanyol i català. En aquest cas, en ser dues cultures de l’est asiàtiques probablement s’acabarien traduint les seves obres solament per l’interès que redirigeixen les editorials a aquesta regió, restant-li importància a la literatura del sud-est o sud-asiàtic.

 

Per finalitzar el diàleg es va llançar una pregunta: on situem aquesta literatura en les nostres prestatgeries i llibreries? Les convidades van afirmar que encara que hi hagi plataformes noves com Pai Pai per posicionar i difondre referents en aquest àmbit, les editorials continuen sense saber com abordar-les. Paloma Chen va continuar afegint qüestions per posar complexitat a les respostes de la societat a aquest fet: “ens queda un llarg camí basat a donar explicacions i fent pedagogia per explicar on ens situem, però realment, on em situes tu? On em situa la societat? Com autora, on em col·locaràs?”.