Diàlegs Literaris | Rajko Đurić
Rajko Đurić: poesia gitana, dolor i capacitat creadora
Rajko Đurić, sociòleg, doctor en filosofia, assagista, poeta i activista de la causa gitana, ens va deixar el passat 20 de novembre de 2020. Te avel kovli i phuv lesqe! (D.E.P.). Ens deixa un gran llegat d’escrits sobre la cultura gitana. Amb la seva poesia, la majoria escrita en romanó i serbi, va aconseguir tractar la resistència i la capacitat artística que caracteritzen el poble gitano en diferents contextos històrics, geogràfics i sociopolítics.
A través de la dinamització del diàleg per part de María Ríos, del Col·lectiu En Palabras, vam poder agregar context, històries de vida i anècdotes als universos literaris que ens proposa Đurić en romanó. Rajko va créixer a la Iugoslàvia socialista, a la zona dels Balcans, i va arribar a ser president de la Unió Romaní Internacional (1990-1998) i diputat al parlament de Sèrbia en representació del partit Unió Romaní (2007).
Tal com assenyala Nicolás Jiménez, parlar de la poesia en romanó al territori espanyol ens remet necessàriament a abordar les causes històriques de persecució de la cultura gitana, que fins avui evidencia una gran mancança de llegat literari en romanó i una absència de traduccions al castellà d’obres importants de poetes gitanos al context europeu.
Per a Miguel Ángel Vargas, una manera de revertir aquesta situació és rescatar i posar en escena aquests escrits, tal com va fer a l’obra teatral Gilă. En aquest sentit, Vargas explica que durant el procés creatiu de l’obra es van enfrontar a reptes de traducció lingüística, contextual i de format, amb poemes com Sin casa, sin tumba o Una boda en Auschwitz, dos poemes fonamentals de l’obra de Đurić que reflecteixen la riquesa i complexitat de la vivència gitana al món.
Això va donar pas a comentar la immensa heterogeneïtat dels pobles gitanos arreu del món, així com les situacions de repressió viscudes (nazi, comunista, franquista, etc.). Tot i així, Vargas destaca que hi ha moltes similituds estètiques, vivencials i, sobretot, preguntes que els gitanos i gitanes es fan sobre el seu propi context. Els poetes gitanos aconsegueixen posicionar-se en el context en què viuen, i això fa que “ser poeta gitano sigui una posició política”, defensa Vargas.
Un altre element característic de la poesia gitana que es va ressaltar en el diàleg entre Vargas i Jiménez és el dolor, tant pels 600 anys de persecució al poble gitano a Europa, com especialment al segle XX, amb el Porrajmos o l’holocaust gitano. En aquest sentit, Vargas proposa que, tot i que la posició de víctima en què s’ha situat els gitanos ha de ser reclamada per poder denunciar i exigir justícia, també cal reivindicar la capacitat de sobreposar-se a aquestes circumstàncies, de resistir i de reivindicar la capacitat creadora gitana.
Així mateix, Vargas ens convida, tal com ens ensenya Rajko a través dels seus escrits històrics i poemes, a transcendir Auschwitz com l’únic símbol de l’horror sofert pels gitanos al llarg de la història, a ampliar la nostra capacitat de llegir i veure altres dolors i altres històries relacionades amb les experiències de vida gitanes.
Per finalitzar, es va donar pas a les lectures compartides d’alguns textos de Đurić, on el públic va tenir l’oportunitat de llegir en primera persona i aprofundir en la seva obra a través de El casamiento o La luna, de l’antologia Sin casa y sin tumba, textos replets de referències als grans temes gitanos.
Nais tumenqe! Moltes gràcies!
