Reptes i oportunitats dels circuits de creació, programació i exhibició artística a Barcelona des d’una perspectiva antiracista i intercultural.

La trobada va reunir agents culturals, artistes, gestors i entitats dels àmbits de la música, les arts escèniques, les arts visuals interdisciplinàries i l’audiovisual, amb l’objectiu d’avançar cap a circuits culturals més justos i dignes. També s’hi van exposar iniciatives i projectes que han estat reflexionant i treballant en diversos àmbits per millorar el funcionament d’aquests circuits, com:

Durant la trobada, va destacar la participació dels centres cívics i de les iniciatives autogestionades, que, com es va reiterar al llarg del fòrum, es veuen amenaçades per un model cultural hegemònic que prioritza els macroesdeveniments i la individualitat, precaritzant i desvaloritzant les pràctiques comunitàries on fan vida cultural les persones migrades i racialitzades.

Gigi Ríos i Lina Ruíz de l’equip de Fes! Cultura 2025 estan elaborant una relatoria més àmplia per recollir els reptes i les propostes plantejats. Mentrestant, en destaquem algunes de les intervencions del primer diàleg:

• “Només el 7% de les persones nascudes fora del territori espanyol treballen en cultura, tot i representar prop del 25% de la població. Aquestes bretxes no són exclusives del sector cultural; són estructurals. Parlem d’una diferència salarial de gairebé el 30% i d’un accés molt limitat a l’ocupació pública o a la representació política. Això és el que significa parlar de racisme i exclusió: no es tracta només de participar, sinó de poder fer-ho en condicions d’igualtat.” — Diego Salazar (Fes! Cultura)
• “El nostre és un sistema que impregna tot el que fem i que no concep aquest espai com a privat. El que hem fet és obrir molt la programació, intensificant el nombre d’activitats, i això ha afavorit que més col·lectius s’hi apropin. Es tracta de no posar resistències i de ser permeables a les propostes que ens arriben.” — Anna Cerdà (Sala Paral·lel 62)
• “Hi ha dues vies principals des d’on les institucions museístiques estan abordant aquesta problemàtica. Per una banda, incorporar persones en la programació sense repensar cap lògica institucional és un procés que porta a la tokenització. L’altra via és la traducció en nom de l’accessibilitat, sense modificar una estructura que continua estant blindada. Tant una via com l’altra no posen el dit a la nafra del canvi institucional que se’ns reclama.” — Enric Puig (El Santa Mònica)
• “Acció Arrel és una incubadora artística que neix d’un procés participatiu i d’escolta activa, amb l’objectiu de crear un espai adaptat a les realitats de les creadores no blanques, on es pugui desenvolupar la creació sense haver de sostenir processos pedagògics. El programa s’adapta als ritmes i necessitats de cada participant, oferint mentoratges personalitzats i una estructura flexible que permet avançar des de diferents punts de partida.” — Salima Jirari (Acció Arrel / Dones Visuals)
• “Volem garantir que els artistes i col·lectius d’origen divers estiguin representats en la programació, així com afavorir l’accés universal per a tothom. Ho fem incorporant activitats complementàries, aprofundint en els continguts i establint vincles amb els territoris. També promovem taules de programació en clau intercultural que cerquin una representació real, i no només formal, de les propostes.” — Hajar Fawzi (Barcelona Districte Cultural)
• “La recomanació que apareix de manera transversal és clara: no es pot treballar la diversitat des de la uniformitat. Cal desenvolupar accions específiques, ajustades, concretes. No podem fer polítiques genèriques. Cal conèixer bé a qui ens estem adreçant i, des d’aquí, construir respostes justes i efectives.” — Diego Salazar (Fes! Cultura)