Festival #AccióMigrant 2024 | Cultura popular: de qui?

Fòrum obert centrat en les formes de classificació i jerarquització del que s'entén per “cultura” i “cultura popular” i les barreres materials i simbòliques que generen. 

El 21 de juny, en el marc del Festival #AccióMigrant 2024, l’Espai Avinyó i el Fes! Cultura van organitzar, amb la col·laboració de l’Oficina d’Afers Religiosos, un fòrum obert a la Sala d’Actes de la Fabra i Coats amb la participació de Diego Salazar, Fátima Taleb, Mabel Llevat, Lucia Egaña, Khalid Ghali Bada i la companyia de dansa Sentimiento Cimarrón. 

El fòrum d’enguany pretenia aprofundir els debats de l’activitat Drets culturals: com i per a qui? del 2023, un fòrum que va posar llum sobre les barreres i responsabilitats vinculades a l'exercici dels drets culturals de les persones migrades i racialitzades de la ciutat, considerant dues de les 12 propostes urgents dirigides a entitats, empreses i administracions culturals.  

La primera es tracta de respectar i donar suport a les diferents expressions culturals i religioses no institucionals i la segona, de trencar amb les classificacions jeràrquiques i les inequitats en les dotacions de recursos vinculades a “cultura”, “cultura popular” i “interculturalitat”. 

La trobada va començar amb la presentació del festival “fes cultura!” com un gest de resposta a l'absència d’espais de reconeixement d’artistes migrants i racialitzats en l’ecosistema cultural de la ciutat, segons Diego Salazar. Fátima Taleb i Khalid Ghali van aportar el marc teòric i exemples pràctics de com funcionen les diverses barreres que afronten algunes manifestacions religioses no hegemòniques de la ciutat. Seguidament, des de l’experiència del col·lectiu Sentimiento Cimarrón, van posar en relleu altres tipus de barreres a iniciatives i expressions culturals de diverses diàspores. I, Mabel Llevat, va exposar el seu treball d’identificació de lògiques discriminatòries en la cultura popular tradicional que també cal revisar i transformar.  

La jornada va continuar amb Lucía Egaña, que va presentar propostes del llibre La cultura no es una autopista, los museos podrían ser jardines. A més, s'hi van afegir reflexions sobre barreres i propostes provinents tant de les intervencions com de la participació del públic assistent, que intentem recollir a sota: 

  • “El suport a Fes! Cultura i el Festival Acció Migrant podria haver vingut de Cultura, però va sorgir, en canvi, com a suport a la migració de programes de Justícia Global. Llavors, com posar la cultura migrant al centre i trencar amb aquestes classificacions?”, comenta Diego Salazar. 
  • “Hem de reconèixer que les expressions religioses són part de la vida cultural, respectar l'autonomia de les comunitats en les seves iniciatives i assegurar que les administracions estiguin al servei, i no al revés, ja que comprendre un formulari pot ser fins i tot una barrera per a aquestes comunitats”, diu Fátima Taleb. 

  • “Entendre que les pràctiques religioses-culturals són vigents i no s'extingeixen malgrat els imaginaris d'una modernitat hegemònica, que existeixen més enllà de l'esfera privada on se les ha confinat, i que cal establir polítiques d'equitat per a les manifestacions religioses, superant la separació entre cultura, cultura popular i religió”, comenta Khalid Ghali Bada. 

  • “Hi ha exemples d'un canvi de narrativa en la celebració del passat colonial, indià i modernista a Catalunya. A la festa de Terrassa, van passar del globus aerostàtic o el casino a la reivindicació de la cultura comunitària, o a Vilanova i la Geltrú van canviar la narrativa dels carrers amb plaques amb noms d'indians, contextualitzant-les”, diu Mabel Llebat. 

  • “Que estiguem presents als espais de presa de decisions de les programacions i en els escenaris de circuits professionals, mapar les iniciatives d'artistes migrants i racialitzats, tenir en compte les xarxes de referència i deixar de ser només un número o percentatge de participació”, diu Edna Rocío de Sentimiento Cimarrón. 

  • Finalment, com a assistent, l’Oriol Cendra també proposa: “Exigir formació en perspectiva intercultural a tot el personal tècnic de l’ICUB i incorporar com a exigència la perspectiva intercultural en totes les polítiques públiques i programacions culturals de l’ICUB”. 

  • “Convertir el dret a participar en la vida cultural en l’obligació de les institucions de no excloure els individus i col·lectius de la participació, l’accés i la contribució a la cultura de la ciutat, en qualsevol dels àmbits institucionals en què els individus i els col·lectius decideixin exercir el seu dret”. Podeu consultar més participacions en aquest enllaç".