Geografies tèxtils | Cosir al carrer
El poder de la costura comunitària a l'espai públic del Besòs i el Maresme, per reflectir les memòries plurals i reivindicar lluites quotidianes.
L’Espai Avinyó i Acció Comunitària de l’Ajuntament de Barcelona organitzen la tercera edició del cicle Geografies tèxtils a l’espai públic del Besòs Maresme. En col·laboració amb el Centre Cívic del Besòs i el Maresme, el Casal de Barri del Besòs i el PDC Besòs Maresme, aquesta activitat s'integra a la programació "Cultura al Barri", per potenciar el lleure i la cultura, generant identitat de barri a través de la participació veïnal.
El cicle es proposa, un cop més, reunir agències relacionades amb la costura a Barcelona, incloses en la "Guia de la costura comunitària", on el barri del Besòs té un paper destacat pel seu teixit social i el seu passat industrial. Així, l’espai públic esdevé un lloc d’autorepresentació, transformació social, memòria i creació d'aliances tèxtils des d'una perspectiva intercultural.
Per una banda, aquesta trobada obre un espai de costura a l’aire lliure dinamitzat per l'escola i Mercería Club bolillo y dedal de la mà de Raquel García. En paral·lel, es durà a terme un taller de conte i collage sobre la manera de vestir per trencar amb els rols de gènere assignats. Mentrestant, cosidores i principiants realitzen una peça col·lectiva amb la tècnica del patchwork amb teles reciclades, que vol reflectir les veus, habilitats i mirades del veïnat.
D’altra banda, projectem la pel·lícula de ficció "El Sastre" de Sonia Liza Kenterman, que Kim Hernández presenta com: “un mirall per Atenes i Barcelona de com les ciutats expulsen els veïns i els seus coneixements a favor del turisme massiu i la gentrificació. Per afrontar-ho, en Nikos porta als carrers d’Atenes i les seves perifèries el seu art, reivindicant una pràctica cultural comunitària”. La pel·lícula és una ficció sobre un sastre que, embargat i al límit de la ruïna, intenta reinventar-se i alegrar la vida de les núvies d’Atenes, creant una sastreria sobre rodes.
Us deixem algunes reflexions de la trobada:
- Participants del tapís col·lectius comparteixen que "cosir al carrer un tapís col·lectiu és una oportunitat per conversar i idear noves propostes entre veïnes, a més de ser una crida del barri al carrer i, fins i tot, una forma més de fer barri”.
- “Cosir al carrer pot ser una reivindicació política, com en el cas del col·lapse de Granota Plaza, on les treballadores d’una fàbrica tèxtil de Bangladesh han utilitzat aquesta acció per visibilitzar les seves condicions laborals”, continua Kim Hernández.
- “A la pel·lícula es qüestiona la jerarquia entre l’ofici de sastre i el de costurera, reflectint la lluita d’aquests oficis artesanals contra les grans indústries i mostrant com les qüestions de gènere i professió influeixen en les nostres percepcions de valor”, assenyala Kim Hernández.
- “En barris com el Besòs, on la industrialització tèxtil forma part de la seva història (industrial i colonial), revalorar aquests oficis pot ser una manera de mantenir viva les memòries plurals, així com de reflectir les lluites i esperances, tant a Atenes com a Barcelona”, diu finalment Kim.
fotos
