BCN Acció Intercultural

La presentació va començar amb la benvinguda institucional del comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós de l’Ajuntament de Barcelona, Khalid Ghali. A l’inici del seu mandat, el 4 de febrer de 2020, es va celebrar la jornada “Llibertat religiosa a Barcelona: estat de la qüestió” en què van participar nombroses comunitats i entitats religioses de la ciutat (podeu veure el recull de la jornada aquí). Khalid Ghali va començar la seva intervenció recordant els reptes que en aquell moment es van posar sobre la taula i que van marcar algunes de les línies d’acció del nou pla, del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme religiós i de l’Oficina d’Afers Religiosos. Moltes comunitats i entitats religioses també van participar en el procés participatiu que es va convocar per elaborar l’actual pla.

Va destacar que, en aquest temps, la crisi provocada per la pandèmia de la covid-19 ha fet créixer les desigualtats però també ha mostrat la capacitat d’acció que tenen les entitats de la ciutat per articular tota mena d’iniciatives socials, d’ajuda mútua i donar resposta també a necessitats espirituals.

Va recordar, també, la necessitat de respectar el dret a la llibertat religiosa en afirmar que “les societats radicalment democràtiques són aquelles que són capaces de copsar i valorar la diversitat, de celebrar tot el que tenim en comú i també de celebrar tot el que ens diferencia, que ens fa únics”. Els serveis han de ser universals i sensibles a totes les necessitats, les demandes i les realitats que existeixen.

El comissionat de Diàleg Intercultural i Pluralisme Religiós també va exposar algunes dades que mostren la pluralitat cultural i religiosa de la ciutat. Segons dades del 2021, el 29% de les persones que viuen a Barcelona han nascut a l’estranger (gairebé uns vuit punts percentuals més que l’any 2010, que eren un 21,1%), i provenen de 183 països, es parlen més de 300 llengües i hi ha més de 980 comunitats i entitats religioses i de consciència de 28 confessions religioses. Alguns d’aquests col·lectius, com el poble gitano o les esglésies evangèliques, fa segles que són a Barcelona.

“El reconeixement és molt important”, va afirmar Khalid Ghali. I va continuar afirmant que “les nostres celebracions canvien, les celebracions religioses de diferents col·lectius són pròpies de la ciutat”. En aquest sentit, va elogiar la feina de l’Oficina d’Afers Religiosos en la generació d’espais improbables de trobada, amb activitats com les visites a centres de culte que permeten generar contactes entre persones diverses i trencar prejudicis. Es va referir a tres àmbits en els quals està treballant actualment l’oficina: en primer lloc, les dones, que, entre altres, es tracten amb les jornades “Fe(r) i dones”, que properament viuran la segona edició; en segon lloc, l’àmbit educatiu que es treballa a partir de formació a docents i activitats educatives; i, en tercer lloc, va explicar com s’han augmentat els recursos, tant dedicats a l’OAR, que ha incorporat més personal, com també els pressupostos de les subvencions dedicades a activitats i a rehabilitació de centres de culte.

Per acabar, es va parlar de la transversalització com a principi del pla, de manera que “la mirada intercultural arribi a tots els àmbits municipals”. Actualment, s’està treballant en una guia de comunicació amb perspectiva intercultural; també s’han incorporat els criteris d’interculturalitat a totes les subvencions que convoca l’Ajuntament, i, finalment, s’ha dissenyat una estratègia perquè la pluralitat s’integri en les plantilles laborals municipals. A més, el Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós ha passat aquest mandat a l’Àrea de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat, fet que permet posar en valor tot el que aporten les comunitats religioses a la societat barcelonina.

El nou Pla Barcelona Interculturalitat (2021-2030):

Ramon Sanahuja, tècnic del Departament d’Interculturalitat i Pluralisme Religiós, va explicar el nou pla, el seu contingut i les seves característiques. La societat de Barcelona és diversa en l’àmbit cultural, lingüístic, religiós, etcètera, però aquesta diversitat no és present a tots els àmbits ni a totes les esferes de la societat i de l’Ajuntament. A més, aquesta diversitat no és una situació temporal sinó que es preveu que la societat esdevindrà cada cop més diversa.

L’aproximació que fa l’Ajuntament a aquesta diversitat pretén superar tant el model assimilacionista com el multicultural per parlar d’interculturalitat. El model intercultural pretén assumir els aspectes positius de donar o tenir drets, de reconèixer la pluralitat i d’intentar construir un sentiment de pertinença a partir d’interessos comuns i de relacions entre iguals (les relacions entre persones diverses no s’han de construir des de la desigualtat).

Aquest és el segon Pla Barcelona Interculturalitat. El primer publicat, l’any 2010, va ser pioner però calia millorar alguns aspectes que en aquell moment no es van tenir en compte o que no era possible preveure: un d’aquests punts era la pluralitat religiosa, que va quedar fora d’aquell pla. Això conceptualment no tenia sentit, la pluralitat religiosa forma part de la diversitat cultural. També les referències al poble gitano.

El pla consta de 26 objectius i 106 mesures. S’articula en cinc eixos:

1. Avançar cap a una igualtat real de drets, deures i oportunitats de totes les persones, a partir del compromís amb la no-discriminació i l’equitat.
2. Avançar en el reconeixement i el respecte de la diversitat com una realitat estructural de la ciutat.
3. Afavorir la generació d’espais i oportunitats per a la interacció positiva i la generació de vincles i relacions en condició d’igualtat.
4. Promoure el diàleg intercultural i la participació, i un concepte de ciutadania activa que aprofundeixi en els valors i la pràctica democràtica.
5. Garantir que el conjunt de l’acció de govern municipal incorpora els principis i l’enfocament intercultural.

El pla proposa una mirada primer de drets, d’igualtat. En primer lloc, es parla del dret a la llibertat religiosa i de consciència, reconegut com a dret humà fonamental i que cal defensar. Hi ha moltes persones que són atees, agnòstiques però també hi ha una part important de la ciutadania que és creient i cal defensar els seus drets. En segon lloc, parla de reconeixement, d’una mirada empàtica respecte a la religió des de la igualtat i la neutralitat. L’Administració no ha de promoure la religió, però sí acompanyar, reconèixer drets i visibilitzar-la. El tercer eix és afavorir la generació d’espais i el quart se centra en la participació, que és molt important. En la sessió del 12 de maig, aquests eixos els van exemplificar quatre entitats que treballen d’acord amb aquests principis.

Finalment, el cinquè eix té una rellevància vital dins del nou pla: els mecanismes de governança, de canvi institucional, d’instruments que garanteixin que es podran executar les mesures. Es constata que la mateixa Administració ha de canviar. Com a resultat, es crearà una comissió transversal d’interculturalitat en què s’adquiriran compromisos d’acció en diversos àmbits per adaptar-los a la diversitat. Hi ha diferències molt grans, per exemple, en el treball grup. Hi ha gairebé 17.000 persones treballadores en tot el grup municipal, i d’aquestes poc més d’un 1% han nascut a l’estranger, la majoria ho han fet a la Unió Europea. Això no reflecteix la realitat de la ciutat i s’ha de canviar per fer millor la feina. Aquí s’inclou, també, la pluralitat religiosa: s’ha de crear un protocol contra la discriminació religiosa de les persones que treballen a l’Administració municipal. Igualment, s’han posat en marxa mecanismes per afavorir la diversitat a través d’oposicions (Guàrdia Urbana, per exemple) i entre les persones que treballen a les empreses contractades per l’Administració. Tot això ha de permetre començar a executar ben aviat el nou pla, en el qual la pluralitat religiosa és una més de les moltes diversitats de les persones, com pot ser l’origen, la llengua, etcètera.

Quatre eixos, quatre projectes:

La darrera part de l’acte, conduïda per Anna Salvador, coordinadora de l’Oficina d’Afers Religiosos, va consistir en una taula rodona amb quatre entitats que van compartir quatre projectes que van permetre posar en relleu i visualitzar de forma pràctica els quatre primers eixos del pla. La voluntat era visibilitzar tot el que s’està fent a la ciutat des de les entitats religioses o vinculades a l’àmbit religiós.

• EIX 1. Avançar cap a una igualtat real de drets, deures i oportunitats de totes les persones, a partir del compromís amb la no-discriminació i l’equitat (1.2. Reforçar la lluita contra la discriminació i els delictes d’odi).

Judit Martínez, tècnica de l’Associació Stop als Fenòmens Islamòfobs a Catalunya (SAFI), explicà quina feina fa l’associació: SAFI és un col·lectiu multidisciplinari, plural i independent que es proposa com a espai de trobada, de recerca, de formació i denúncia dels discursos i les pràctiques islamòfobes que tenen lloc al territori català. Començà la intervenció amb una frase de l’escriptor Abdelmumin Aya en què afirma que l’islam és “la religió de la qual més es parla i menys es coneix”. Això ve a dir que els discursos al voltant de l’islam estan plens d’estereotips i prejudicis que afecten la vida diària de les persones. Des de l’associació defineixen la islamofòbia com “qualsevol acte de discriminació, actitud hostil o perjudici provocat a una persona pel fet de ser musulmana (o ser llegida com a tal). També tot discurs que fomenta o normalitza aquestes pràctiques”.

Davant d’aquesta situació, SAFI va posar en marxa l’any 2020 l’Observatori de la Islamofòbia a Catalunya (ODIC), una eina que recull i pretén centralitzar tota la informació sobre les situacions d’islamofòbia per elaborar un informe anual (el 14 de juny presentaran el segon). L’ODIC recull els casos de discriminacions islamòfobes que tenen lloc a Catalunya, acompanyen i assessoren les víctimes, denuncien les vulneracions de drets de la població musulmana catalana, informen, sensibilitzen i consciencien la població musulmana per empoderar-la. Fins avui han rebut 80 casos d’islamofòbia, però “només són la punta de l’iceberg”, comenta Judit Martínez, ja que moltes de les discriminacions no es denuncien o les mateixes persones afectades no són conscients que són víctimes d’una discriminació o no troben els recursos o l’ajuda necessària.

Durant aquests dos anys de vida de l’ODIC, els reptes han estat els següents: la necessitat de més recursos per a les entitats que treballen en aquest àmbit, el fet que la islamofòbia no es consideri una categoria jurídica específica en els delictes d’odi, i, finalment, la incapacitat de les víctimes d’identificar el fenomen o bé no reconèixer l’estigma que s’hi associa.

• EIX 2. Avançar en el reconeixement i el respecte de la diversitat com una realitat estructural de la ciutat (2.3. Promoure el currículum intercultural a les escoles i els centres educatius).

Sara Camps, cap de l’àrea de pastoral de l’Escola Pia de Catalunya, va explicar la funció educativa de les escoles que tenen repartides per tot el territori de Catalunya (cinc a Barcelona) i també l’acció social que duen a terme. Concretament, va explicar el projecte de cultura religiosa. Com a institució, des del principi del segle XXI, eren conscients que la pluralitat social i religiosa en la societat tenia cada cop més presència a l’aula educativa. Es va iniciar un procés de reflexió per començar a treballar amb aquesta comunitat educativa cada cop més diversa i esbrinar de quina manera es podia acompanyar de manera més global possible. Per això, a l’Escola Pia es va decidir passar de l’assignatura de Religió Catòlica a la de Cultura Religiosa. Actualment s’aplica a totes les escoles que formen part de l’Escola Pia i mostra la realitat que ja és present a l’aula, però explicant què és el fet religiós i apropant l’alumnat a aquesta diversitat tan palpable socialment. Es treballa segons les franges d’edat amb mètodes i recursos de tot tipus: amb la canalla més petita es reflexiona a través dels símbols, els contes, etcètera, per apropar-los al judaisme, el cristianisme i l’islam; a l’ESO s’obre el ventall, aprofundint cap a altres tradicions, treballant relats, textos dels llibres sagrats, calendaris, celebracions religioses, etcètera. En definitiva, aquest projecte té la voluntat i l’objectiu de trencar estereotips, esquemes i estigmes que amaguen, segons Sara Camps, “la por”. El projecte dibuixa un món basat en el respecte, la cultura de pau, i reflecteix tot el que uneix les diferents conviccions i també les diferències des d’una mirada positiva.

Actualment els reptes del projecte són els següents: continuar portant a l’aula bons continguts, despertar l’interès en el professorat per la temàtica, continuar donant oportunitats per apropar les comunitats, el desig d’incorporar la cultura religiosa en els estudis universitaris de l’àmbit educatiu, etcètera.

• EIX 3. Afavorir la generació d’espais i oportunitats per a la interacció positiva i la generació de vincles i relacions en condició d’igualtat (3.3 Promoure oportunitats per a la interacció positiva a partir d’interessos comuns i activitats i espais de dinamització cultural, social i esportiva).

Arnau Oliveres, codirector de l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós (AUDIR), comentant el Pla Barcelona Interculturalitat va destacar els conceptes d’igualtat, diversitat, i el concepte “inter”, que vol dir ‘espai de trobada’. AUDIR s’identifica amb els valors UNESCO, els drets humans i la cultura de pau, és no confessional o pluriconfessional i està formada per persones creients i no creients, que comparteixen els mateixos valors encara que tinguin creences o conviccions diferents. Entenen la interconviccionalitat reflectida en els espais de trobada, com, per exemple, en el projecte dels Grups de Diàleg Interreligiós de Barcelona, impulsat per l’Ajuntament de Barcelona i gestionat per AUDIR. Els Grups de Diàleg Interreligiós (GDI) de Barcelona són espais de trobada on persones vinculades de diverses creences i conviccions d’un territori concret es reuneixen amb la finalitat de posar en valor i visibilitzar el pluralisme religiós a la ciutat, defensar el dret a la llibertat religiosa, de pensament i de consciència, trencar prejudicis entre tradicions i millorar la cohesió social del territori. Els objectius dels GDI són: fomentar el coneixement mutu, dialogar entre confessions i creences, establir aliances i projectes comuns al territori, i donar-se a conèixer a la resta de la ciutadania. Els GDI estan formats per persones que posen en pràctica els principis de no-discriminació, d’imparcialitat, de conformitat amb la llei, de proporcionalitat i de creació de sinergies, de transparència, etcètera. El diàleg d’escolta o actiu permet desenvolupar aquests principis i és beneficiós i transformador per a totes les persones que hi participen.

Actualment, els reptes en els GDI són els següents: aconseguir visibilitzar tot allò que és positiu d’allò que distingeix les diverses conviccions religioses i espirituals, no només allò que els uneix, i constatar que conèixer diverses tradicions religioses i espirituals fa que les persones siguin més riques i tolerants.

• EIX 4. Promoure el diàleg intercultural i la participació, i un concepte de ciutadania activa que aprofundeixi en els valors i la pràctica democràtica (4.2. Garantir la presència i la representació de la diversitat de la ciutat en els diferents espais i processos participatius impulsats per l’Ajuntament).

Rafael Fajardo, treballador del servei Transforma’t Bon Pastor (districte de Sant Andreu), va explicar que aquest projecte va néixer en un context d’un barri on la comunitat gitana era, i és, molt nombrosa. Tot i així, en gran mesura, desconeixia els serveis, els equipaments i el dia a dia de les activitats que s’hi duien a terme. Va néixer, doncs, de la necessitat que la població gitana participés al barri, que se’l sentís com a seu. El projecte treballa en tres àrees: la comissió de joves, la comissió de dones, i la comissió de veïnat que inclou comerç i culte. Va matisar que cal tenir un vincle amb les persones per poder accedir a la població gitana, la realitat gitana és diversa però, és cert que hi ha part de la població que està vinculada a un espai de culte, i és aquí on s’ha de tenir present el què significa l’Església Evangèlica de Filadelfia, església constituïda bàsicament per persones gitanes. Com a espai de culte i essent part de la vida de les famílies gitanes del barri, el servei Transforma’t Bon Pastor considera necessari tenir present aquest i altres cultes del territori doncs la mirada comunitària que treballa el servei té present la realitat religiosa, entre altres. Fajardo, a banda de la seva feina en el servei, és pastor de l’Església Evangèlica de Filadèlfia de Baró de Viver, veí del barri i coneixedor del territori.
El projecte va començar fa cinc anys per apropar el dia a dia del barri a la comunitat gitana i fer-la una figura participativa i, actualment, ja s’ha transformat en un projecte per a totes les veïnes i els veïns del barri, ha esdevingut pioner i està començant una primera fase de contacte a Baró de Viver.

Per Transforma’t Bon Pastor, actualment els reptes són: poder continuar connectant amb la ciutadania i l’àmbit veïnal, lluitar contra els prejudicis i els estereotips que hi ha i poder comprendre els espais de culte com una oportunitat per a potenciar la vida comunitària.