Inici / Noticia / L’ENTREVISTA | Fàtima Hassoun: “Els projectes del Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu són transversals i comunitaris”

L’ENTREVISTA | Fàtima Hassoun: “Els projectes del Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu són transversals i comunitaris”

Conversem amb Fàtima Hassoun i Youssef Bouajaj, tècnics del Servei d’Interculturalitat del Districte de Sant Andreu, una iniciativa del districte, amb el suport del Programa BCN Interculturalitat, ubicat a la Trinitat Vella.

Què és el Servei d’Interculturalitat de Sant Andreu?

Fàtima Hassoun: És un servei que es va posar en marxa al 2017, impulsat des del Districte de Sant Andreu, amb el suport del Pla Barcelona Interculturalitat i del Pla de Barris de la franja Besòs. L’objectiu és el d’apropar la perspectiva intercultural a tots els àmbits de la vida comunitària, a través del coneixement i la visibilització de la diversitat cultural dels barris, i també obrir espais de diàleg, de participació i formació. L’eix molt important del servei és l’especialització i el treball en xarxa, i el punt de mira és el territori, dona resposta a les necessites existents.

Des que vaig arribar al Servei, he estat treballant a la franja Besòs del Districte, que són els tres barris: Trinitat Vella, Bon Pastor i Baró de Viver. I des del 2008 estic treballant sobretot a la Trinitat i al Bon Pastor a l’inici en un petit projecte que es diu: ‘Atenció a les persones nouvingudes’, on feia atenció directa.

Per què es va crear el Servei?

Fàtima Hassoun: El projecte en si va sorgir al 2007 de la Taula de Convivència de Trinitat Vella, que en aquell moment exercia com a punt d’informació per a persones nouvingudes sobretot en els tres barris. Al 2010 el projecte va passar a ser, per una banda, un punt d’informació i per l’altra, un espai per fomentar el voluntariat que fes de pont entre persones nouvingudes i la vida comunitària del barri (festes majors, festa de convivència, el ramadà…). I d’aquí va sorgir el taller de costura, que va ser una demanda d’unes dones d’origen pakistanès que volien aprendre a cosir.

I poc a poc el projecte va anar creixent, fins al 2017, que va sortir a concurs, i amb l’objectiu de crear un Servei d’Interculturalitat al Districte.

L’objectiu és el d’adaptar el projecte a les necessitats del barri: acompanyament, derivació, en coordinació amb el SOAPI, amb el servei de re agrupació familiar, amb l’escola d’adults, col·legis, per si hi ha alguna necessitat de mediació, per exemple. El fet de viure al barri a l’inici em va facilitar la coordinació de tots aquests equipaments i centres i, fins i tot, vam arribar a formar una AMPA intercultural.

Quins són els programes que impulsa i desenvolupa?

Fàtima Hassoun: La pota més gran del servei és la formació amb perspectiva intercultural, dirigida sobretot a professionals, però també a entitats, i a la ciutadania en general. Intentem fer formacions a mida, des de la necessitat, des de les propostes. Per exemple, hem fet formació en interseccionalitat, en projectes amb perspectiva intercultural, formació per a joves dinamitzadors interculturals, formació d’agents antirumors…

També hem fet unes càpsules de formació, que depenen de recursos humans del Districte, sobre temes com la llibertat religiosa, islamofòbia, antigitanisme, que van tenir molt d’èxit. I la formació que estem fent ara va sorgir d’una demanda de la Xarxa Jove del Bon Pastor, i que ha acabat sumant a la Xarxa Jove de Baró de Viver i de la Trinitat Vella i ara mateix tenim fins a 36 professionals inscrits per a la formació. De fet, avui tenim la sisena sessió, sobre com abordar l’atenció sexoafectiva amb joves de contextos diversos.

Youssef Bouajaj: La formació és un exemple del que s’ha aconseguit: atraure a nous professionals que no estaven vinculats a aquestes formacions, com ara el personal sanitari. És quelcom a destacar, perquè això implica que aquesta necessitat de tenir més interès en aquestes qüestions es va ampliant, i que la perspectiva intercultural es transversalitzi és molt positiu.

Fàtima Hassoun: Tenim també l’estrella del servei, per a mi, el taller de costura de Trinitat, que té història, perquè la demanda ve d’unes dones del barri i amb els anys ha anat creixent. És un espai de relació i de cures per a les dones, a part de la part tècnica que és aprendre a cosir. Hem passat de tenir el 100 per cent de les dones d’origen pakistanès, a sumar dones del Marroc, amb altres dones i sobretot de dones que es diuen “autòctones”. Tenim una diversitat molt important al taller de costura. A l’inici era com una plataforma de pas, per fer un curs que els hi permetés aprendre la llengua, fins que les dones aconseguissin una confiança en si mateixes.

Tenim també els tallers de les llengües maternes (àrab, urdú) dirigit a infants. Llàstima que aquest any no s’ha pogut fer per la pandèmia. És una mica frustrant, esperem que aquest trimestre puguem seguir donant-li continuïtat, ja que  volem donar-li el pes que es mereixen les llengües maternes.

Què té el Servei d’Interculturalitat que millora la vida del barri?

Fàtima Hassoun: En general el treball social és dur, i va molt a poc a poc. Crec que en els barris on està present, s’ha fet molta feina, és un servei de referència en la interculturalitat; per a professionals, per a serveis… visibilitza a les comunitats minoritàries a través de l’impuls d’alguns projectes. Pensem que el servei és transformador. L’objectiu no es veu a curt termini, sinó a llarg termini, i crec que estem en el bon camí.

Youssef Bouajaj: Tot el que suposi visibilitzar les comunitats més minoritàries, i que ajudi a reforçar aquesta idea de sentiment de pertinença del barri és positiu. Per exemple, durant el Ramadà, quan es fa l’iftar popular, totes les persones musulmanes estan molt contentes, perquè estan compartint una celebració amb la gent del barri, i a més, les fan partícips. Amb aquesta idea de que la comunitat és tot el veïnat, independentment de les seves creences i de totes les seves diversitats.

Amb quins agents i equipaments del Districte treballeu? 

Fàtima Hassoun: Treballem amb Centres Cívics, biblioteques, entitats del barri, persones referents dels barris, escoles, escola d’adults, mesquites, esglésies evangèliques, amb el CAP, el Centre de salut mental, l’aula ambiental, amb les tècniques del Districte (feminismes, per exemple). També tenim molt bona relació i ens coordinem amb el Departament de Comunicació del Districte.

Durant el confinament, es van crear moltes xarxes de suport mutu entre veïns i veïnes dels barris de la ciutat. En el cas del Servei d’Interculturalitat van sorgir noves iniciatives?

Fàtima Hassoun: A través del taller de costura es va crear (a l’inici des del barri de la Trinitat i després a altres barris), les mascaretes solidàries, fetes per les dones del taller de costura, en col·laboració amb el banc del temps del barri. En un inici, la gent del barri va donar el material que tenia per casa, i un cop fetes les mascaretes, les deixaven als comerços del barri, perquè les persones que no en tinguessin les agafessin de forma gratuïta. De fet, un grup de joves es van unir per anar a cases de gent gran per donar-los-hi les mascaretes i per oferir-se a fer la compra en cas que ho necessitessin. Poc a poc, i en pocs dies, s’hi van sumar entitats, com la Fundació Pare Manel o la Cooperativa Etcèteres.

Aquest projecte encara continua?

Fàtima Hassoun: Sí, de fet va donar un altre gir, que és l’autoocupació de les dones. Va entrar també Barcelona Activa, que va proporcionar la tela, el material… Fins ara, les dones han cosit moltíssimes mascaretes, i s’han repartit a casals de gent gran, entitats del barri… A més, s’ha creat un grup autogestionat que es genera a través del taller de costura i ara mateix estan dissenyant un producte propi.

Paral·lelament, formen part de la Xarxa de Dones Cosidores, que són diferents grups de dones en altres barris de la ciutat, i que estan coordinades per la Fundació Pare Manel, la Cooperativa Etcèteres, i Barcelona Activa.

I aquí llenço una reflexió: que té a veure el Servei d’Interculturalitat amb un grup de dones autogestionat? Jo veig que va en la línia de la participació i l’empoderament en l’àmbit de l’economia social i solidària; dona suport a les dones que potser no són tan visibles en el barri i en la societat en general, i contribueix a donar aquest impuls de confiança en elles mateixes.

Com està afectant la pandèmia i les restriccions a l’acció intercultural i a la vida de les persones als barris on treballa el servei?

Youssef Bouajaj: Està afectant a tota l’acció comunitària, tot el que implica el contacte amb les persones, ara no es pot dur a terme, i això òbviament dificulta molt l’activitat del Servei. Tot el vincle que es tenia es va perdent, i s’ha de fer tot el possible per mantenir-lo actiu mitjançant propostes online. Per exemple, arrel d’una iniciativa del grup autogestionat i de les dones del taller de costura, va sorgir el projecte de les mascaretes ‘StopIslamofòbia’, que va consistir en una campanya de vídeo. Es van aprofitar tots els mitjans online per visibilitzar el Servei d’Interculturalitat i fer acció comunitària.

Tenint en compte el context, va ser una campanya molt positiva però clar, tant per nosaltres com per tots els serveis que treballen l’acció comunitària es veuen molt afectats per aquestes restriccions. Cal ser conscients que, malauradament, aquesta pandèmia ens està afectant, i que, degut a totes les dificultats econòmiques, socials, psicològiques… no tothom està disposat a participar de la mateixa manera que abans. Per tant, tot això cal tenir-ho en compte a l’hora de crear un projecte.

Fàtima Hassoun: El primer pla és la virtualitat, i la presencialitat és una excepció. Per exemple, el projecte de les llengües maternes, l’estem repensant des de la virtualitat. La part presencial és difícil i tampoc és comunitària, perquè si fem una acció comunitària i solament hi ha sis persones, on és la comunitat?

Quines són les pròximes iniciatives que es duran a terme des del Servei?

Fàtima Hassoun: Des del Pla de treball del Servei, tenim en compte els dies internacionals més importants de l’any (Dia Internacional de les Llengües Maternes, Dia contra l’Antigitanisme, Dia contra la Islamofòbia, el Ramadà…), i ara estem treballant en el proper 8 de març, Dia de la Dona. El tema d’enguany són les cures, i estem recollint propostes de dones de diferents contextos culturals, edats, barris…  per veure què significa la cura en cada context. Un cop recollim totes aquestes propostes, les editarem i les compartirem per les pàgines del Districte de Sant Andreu, les biblioteques… tal com vam fer amb la proposta de Desitjos per al 2021.

En l’àmbit de formació o d’acció comunitària, volem començar una campanya de sensibilització sobre habitatge a la Trinitat, i també demanar suport a una petita xarxa antirumors a Baró de Viver, amb coordinació amb la Xarxa Antirumors del Programa BCN Interculturalitat.

La propera acció que volem fer des de la Taula d’Interculturalitat (un servei que inclou els tres barris del Districte), és la d’abordar l’habitatge des de la salut, des del benestar de les persones. També estem donant suport a una entitat que té les mateixes preocupacions i objectius que el Servei: Trinitat Acull.

Sempre intentem fer els projectes, no només pensant en el Servei, si no implicant a tots els agents, totes les entitats, equipaments del Districte… per tal que els projectes siguin transversals i comunitaris.

Youssef Bouajaj: Per al Dia Internacional de les Llengües Maternes hem pensat, per als barris de Trinitat Vella i el Bon Pastor, una sèrie d’activitats, col·laborant amb Centres Cívics i biblioteques. A la Trinitat Vella, volem tirar endavant una campanya amb la col·laboració de l’escola d’adults i la Biblioteca. Consisteix en que cada un dels alumnes de l’escola d’adults llegeixi un conte popular de la seva llengua o cultura, mentre el professorat ho grava. A partir d’aquí, es faria un muntatge entre aquest enregistrament i el dibuix que un nen o nena hagi fet, a partir del conte. Després es faria difusió per les xarxes socials.

Comparteix aquest contingut