S'estrena la cinquena i última càpsula de vídeo de la campanya 'Ecologies lingüístiques a Barcelona'!
En aquest vídeo, en Swarup Bhowmik ens explica els vincles que té amb el bengalí, el català i el castellà, en quin idioma es comunica amb els seus familiars i que significa per a ell cadascuna d’aquestes llengües.
En Swarup Bhowmik té 21 anys i va néixer a Bangladesh, de pare i mare bengalís. Va arribar a Barcelona quan tenia dos anys. A casa parlen castellà i bengalí. Amb el seu germà parlen castellà perquè se senten més còmodes, mentre que quan parlen amb els seus pares, ho fan en bengalí.
En Swarup explica que els seus pares tenen dificultats a entendre la burocràcia en català o en castellà, i que sovint els ha d’ajudar a traduir documents o fins i tot, els ha d’acompanyar al banc o al metge. A l’escola parla en castellà amb els seus companys/es, mentre que amb el professorat ho fa en català.
Més informació sobre la campanya:
Durant els últims mesos, s’han anat llençant unes càpsules de vídeo que han incorporat entrevistes amb persones de diferents edats i diferents itineraris vitals o migratoris que parlen diverses llengües. Les entrevistes se centren a conèixer l’ús i el lloc o l’espai en què aquesta llengua s’utilitza, quin és el vincle emocional i quins ponts construeix.
Aquesta és la cinquena i última càpsula de vídeo de la campanya ‘Ecologies lingüístiques a Barcelona’. La primera càpsula, en la qual Isa Zhang Yim, asiàticadescendent, nascuda a Barcelona, explica el vincle que té amb la llengua que parlen els seus pares, un dialecte de Xangai, la podeu recuperar >>aquí<<.
En la segona càpsula, Dunia Saleh Pons, nascuda a Jordània, de pare palestí i mare menorquina ens explica els vincles que té amb l’àrab, la primera llengua que va aprendre, amb quina llengua es comunica amb els seus pares, amb els familiars que viuen a Palestina i quines són les barreres comunicatives amb què es troba. La podeu recuperar <<aquí<<.
En la tercera càpsula, Baharu Dembaga Susoko, nascut a Olot, de mare i pare gambians, explica que l’idioma que té més pes a casa seva és el soninke, que prové de la branca de les llengües mandé que es parlen a l’oest de l’Àfrica, és a dir, a Gàmbia, Mali, Senegal i Mauritània. La podeu recuperar >>aquí<<.
En la quarta càpsula, l’Arpita Singh, nascuda a Barcelona, de pare i mare hindús, explica que a casa parlen una mescla d’hindi, anglès i castellà, ja que el seu pare parla panjabi, la seva mare indi-anglès i ella castellà-indi. Per a l’Arpita, la seva llengua materna és aquesta mescla de llengües, tot i que quan parla castellà és sobretot per coses més quotidianes, mentre que l’hindi l’utilitza per expressar sentiments, perquè té molts sinònims per una sola paraula. La podeu recuperar >>aquí<<.
El tret de sortida de la campanya, va ser al mes de març, on vam posar l’accent en aquells projectes de la ciutat que treballen el plurilingüisme i l’educació. En concret, vam parlar amb Prollema (projecte de llengua materna), una proposta que va adreçada a joves migrants sols, amb l’objectiu de capacitar-los perquè esdevinguin ensenyants de la seva llengua materna, i que una vegada impartint-la, disposin d’ingressos a partir d’una activitat pròpia, i alhora generin xarxa amb les persones amb les quals interactuen com a aprenents. Recupereu l’entrevista a través d’aquest >>enllaç<<.
També abordarem com estan configurats a la ciutat els serveis de traducció en l’àmbit jurídic, educatiu i sanitari, per posar en evidència com la manca de comprensió, o de serveis de traducció poden generar una falta d’accés o atenció deficitària o discriminatòria.