Una tardor plena d'activitats amb l’Espai Avinyó!
Aquesta tardor us proposem un itinerari d’activitats artístiques i culturals que donaran peu a parlar sobre temes tan diversos com ara la relació entre l’alimentació i la colonialitat, els estereotips presents en gèneres musicals com l’electrònica o la música tradicional magrebí, les ecologies lingüístiques de la ciutat, la mirada jove sobre les sèries i l’espai públic, el relat dels museus sobre la diversitat cultural i les espiritualitats afroatlàntiques.
La Setmana de l’alimentació sostenible i el 12-O
En el marc de la Setmana mundial de l’alimentació sostenible i del 12 d’octubre, es proposa un espai de diàleg al voltant del documental “El cost de la fruita“, un retrat coral de les vides precaritzades dels treballadors de temporada, majoritàriament d’origen subsaharià i magrebí, i dels petits pagesos que cada estiu treballen als camps de Lleida.
Amb aquest marc, es proposa fer un exercici de revisió i anàlisi històrica sobre la continuïtat de les lògiques colonials de l’economia de plantació, a través de les formes de producció, distribució i consum d’aliments a escala local i global. Quins són els efectes en les condicions de vida de les persones, la salut i l’impacte mediambiental que suposa aquesta forma d’entendre l’aprovisionament d’aliments i com això condiciona les possibilitats reals per assolir justícia i sostenibilitat al sistema alimentari, avui.
Àgora musical amb Ikram Boulum
De la mà de la iniciativa Àgora Musical que té com escenari la Plaça Reial, l’Espai Avinyó convida a la polifacètica artista Ikram Bouloum. D’arrels catalanes i amazigues, Bouloum desenvolupa la seva narrativa artística partint de l’entramat identitari que encarna entre Orient i Occident. El seu bagatge cultural com a dona i DJ d’electrònica ens conviden a obrir una conversa necessària entorn els estereotips dels gèneres musicals així com sobre l’escena del clubbing a la ciutat. Quins són els cossos visibles en l’escena electrònica de la ciutat? Són els clubs i la vida nocturna espais de seguretat i d’oci oberts a la diversitat? Com arriben les sonoritats i gustos musicals a impregnar l’oferta de les agendes i festivals musicals? Et convidem a celebrar la cultura a l’espai públic, conèixer la hibridació de sons d’Ikram Boulum i participar d’un espai de diàleg obert a la plaça.
Les ecologies lingüístiques de la ciutat
A l’abril d’aquest any s’estrenava la primera càpsula de la campanya ‘Ecologies Lingüístiques’, un recull de vídeo entrevistes a persones de diferents edats i itineraris vitals o migratoris que viuen i són mostra de la pluralitat lingüística que caracteritza la ciutat. Per concloure amb la iniciativa, us convidem a conèixer una nova peça audiovisual que posarà en perspectiva el treball realitzat al llarg de la campanya, i els debats i reflexions que van aflorar al llarg de la implicació dels seus participants. Com es viu en una realitat familiar plurilingüe? Quin lloc ocupa la pluralitat lingüística en la ciutat? I als espais privats o íntims i espais públics? De la mà dels mateixos participants de la campanya, que ens parlen des de l’experiència situada i a través dels usos del dialecte de Xangai, l’àrab i el soninke, us convidem a participar de la conversa sobre els reptes i oportunitats que equipaments o serveis de la ciutat contemplen a l’hora d’assolir un alineament i coherència amb la realitat plurilingüe de la ciutat.
La mirada jove sobre les sèries i l’espai públic
Fruit d’un procés de creació radiofònica, el cicle (Ràdio)grafies de barri pretén ser altaveu de les diverses realitats dels barris de la ciutat i d’experiències situades entorn a l’espai públic. En aquesta ocasió, ens aproparem, des d’una perspectiva jove, a la vida urbana del Carmel per tal de veure quins usos, dificultats i reptes trobem a l’hora de generar espais de relació intercultural que posin en el centre el respecte a les diverses formes d’habitar-los.
En la tercera sessió del cicle Sèries a debat: Oh My Goig!, us proposem una conversa amb dues joves que formen part de la sèrie, per parlar, entre altres coses, com va ser el procés i els debats interns que es van produir al moment de representar la diversitat cultural ètnica-racial a la sèrie. Com valoren la incorporació de la figura del “Comitè de joves expertes” en l’evolució de la sèrie? Quines millores ens agradaria veure en la pròxima temporada en relació amb el tractament de les sexualitats vinculades amb la diversitat cultural?
El relat del MUEC sobre la diversitat cultural
Amb la quarta edició del cicle Museus (Im)possibles: Razas·Pueblos·Culturas, us proposem visitar i analitzar, des d’un altre lloc, l’exposició permanent del Museu etnològic i de cultures del món de (MUEC) i reflexionar sobre què entenem i què posem (o no) sota les categories “raça”, “pobles”, “cultures” i com això pot influir el relat que acompanya un espai museogràfic? Tenint en compte la història dels objectes que componen una col·lecció, ens preguntarem, quines possibilitats hi ha de posar context, reinterpretar, intervenir i proposar narratives que trenquin amb l’imaginari occidental del “descobriment”?
Espiritualitats afroatlàntiques
Des dels seus orígens, manifestacions religioses com el Candomblé del Brasil o la Santeria cubana, s’han mantingut al marge de les religions hegemòniques, situant-se sota sospita en un imaginari col·lectiu que oscil·la entre l’exotització i la criminalització. Amb ‘Espiritualitats afro atlàntiques: El Candomblé‘, l’Espai Avinyó amb la col·laboració de l’Oficina d’Afers Religiosos (OAR), enceta un nou cicle per reflexionar sobre les narratives de religions sorgides de l’experiència de l’esclavitud de població africana i afro-descendent al continent americà. En aquesta activitat, us convidem a conèixer l’origen i les causes del Candomblé, la varietat en la seva composició i els sabers que històricament l’han configurat. Sobre quines estratègies de supervivència cultural ens parla? Quin lloc ocupen les tradicions afro-atlàntiques en el nostre context? Quines són les narratives del Candomblé amb relació a la noció de gènere? L’activitat donarà pas a una conversa de tall acadèmic on el llenguatge percussiu dels tambors de Candomblé ocuparà l’espai per explicar la petjada de l’Àfrica al Brasil amb el culte als orixás.