Quan pensem en un Centre Cívic sovint simplifiquem el que ens ofereixen en dos grans àrees: la formativa amb el programa de tallers i la cultural amb propostes d’actuacions i espectacles. Aquesta és clarament una visió reduïda que invisibilitza la feina comunitària i social que els Centres Cívics també realitzen. Els Centres Cívics tenen una capacitat molt gran per generar, vehicular o dissenyar projectes que no encaixen dins d’aquestes àrees i que, tot i ser molt importants per al territori i per a les persones que hi participen, se’n fa menys difusió i sovint queden recollits en un espai anomenat “altres projectes” en la recollida d’indicadors municipals.
Aquests projectes són màgics i produeixen impactes reals i tangibles a les persones que hi participen. Un d’aquests projectes és l’Engranxart que ha estat liderat pel Centre Cívic Carmel durant la pandèmia i que fa uns dies es va poder concloure presencialment fent tangible l’impacte i les emocions que havia suposat per a les persones que hi van participar.
L’Engranxart és un projecte social, comunitari i artístic que neix, enmig de la pandèmia, de la necessitat de mantenir viu el contacte amb les veïnes i veïns del barri del Carmel. Com a objectius del projecte tenim: combatre la solitud, especialment de les persones grans i de les persones joves, combatre l’aïllament, produït per les restriccions de mobilitat i confinament, i combatre la pèrdua de vincle que es produeix al distanciar-se dels equipaments (escoles, centres cívics, etc.) com a espais habituals de relació.
Per aconseguir aquests objectius es van crear uns tàndems de relació entre persones grans i persones joves estudiants de les escoles Virolai, Ferran Tallada i altres nois i noies de diferents entitats, projectes i equipaments del barri (APC, Voluntaris Tàndem, etc.). Aquests joves es van emparellar amb les prop de 40 dones voluntàries i, durant la pandèmia, aquests tàndems van mantenir contacte mitjançant trucades telefòniques, videotrucades i inclús a través de correu postal. La missió dels i les joves ha estat la de conèixer millor les vides i inquietuds de les dones del Carmel en aquests temps de pandèmia, recollir les seves vivències i les emocions que estaven sentint, i generar moments d’acompanyament i de complicitat.
Aquestes inquietuds es van fer arribar a l’artista tèxtil Ase Suárez que va dissenyar un esbós per l’elaboració d’un tapís conjunt que les recollís i les plasmés en una obra plàstica. El tapís inclou un conjunt de peces d’art de diferents disciplines tèxtils (ganxet, brodat, patchwork, punt de creu…) que han estat realitzades per les dones voluntàries durant el confinament.
El passat 7 de juny al matí a la plaça Salvador Allende es va fer la inauguració presencial de l’obra comunitària, tancant així el projecte i donant més visibilitat tan a l’Engranxart com a totes les persones que l’havien fet possible. A l’acte es van trobar les artistes teixidores, l’Ase Suárez, els joves i els i les professionals de totes les entitats implicades. Vam poder escoltar les veus d’algunes de les persones protagonistes i gaudir d’un espectacle poètic de titelles per a adults i de la projecció de fotografies de les obres.
Una experiència molt enriquidora per a les persones participants i per a l’equip que va dissenyar el projecte, involucrar a entitats, equipaments, artistes, etc. generant una experiència vital que de ben segur cap de les persones participants oblidarà. El desenvolupament del projecte es va anar enregistrant en vídeo amb l’objectiu de poder difondre el procés i les vivències viscudes, així que, ben aviat, podrem compartir a les xarxes socials del Centre Cívic Carmel i de QSL, totes aquestes emocions.