Quan el periodista del New York Times Sam Anderson es va assabentar de la mort de l’últim mascle de rinoceront blanc del nord, va volar a Kenya per observar i narrar amb detall la vida diària de les dues últimes representants d’aquesta espècie. La imatge indiferent d’aquests individus davant del destí de la seva espècie va transmetre al reporter una sensació de pau en un moment d’incertesa global.
D’aquest fet parteix The Very Last Northern White Rhino, una peça que viatja des de la foscor fins a la llum, celebrant la vida mitjançant la dansa, enmig del caos del món. Ballar fins a l’esgotament, ballar fins al final perquè potser ja no hi ha res més que es pugui fer.
A la peça The Very Last Northern White Rhino Gaston Core col·labora amb Oulouy, ballarí i docent que va participar al circuit amb l’espectacle Black.
Nascut a Buenos Aires, Gaston Core és director escènic, dramaturg, gestor cultural, ballarí i actor. Viu a Europa des del 2001 i el 2012 va engegar el projecte de la Sala Hiroshima a Barcelona, que va dirigir fins que va tancar, l’any 2021.
També ha dirigit el Centre d’Arts Escèniques de Terrassa i ha col·laborat com a comissari en diverses propostes. Com a coreògraf, ha dirigit la composició titulada Díptic del desert, formada por la peça solista The Very Last Northern White Rhino i la peça grupal Chorus.
Inscripció en línia
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.png)
.gif)
