Benvinguts al web del
Centre Cívic El Sortidor
El Centre Cívic El Sortidor és un equipament sociocultural situat al barri del Poble-sec. Oferim una programació anual d’activitats culturals, d’espectacles infantils, itineraris i tallers.
El nostre projecte singular és A TAULA! Cicle de cultura i gastronomia. Un espai per a gaudir del món gastronòmic amb la programació de tallers i activitats culturals innovadores.
Horari: de dilluns a divendres de 8.30 a 22 h, dissabtes de 10 a 14 h i de 16 a 21 h i diumenges de 10 a 14h. Agost tancat.
 |
 |
 |
 |
 |
 |
Teatro en Movimiento Callejerx es caracteritza per l'acció escènica que articula causes feministes. Destaca la seva multidisciplinarietat: performance en espais no convencionals, site specific, art-acció, de carrer i comunitari.
Yazel Parra Nahmens és una artista i investigadora escènica veneçolana, residenciada a Catalunya des de fa nou anys. Li interessa el diàleg entre la investigació teòrica i la pràctica artística, així com el seu impacte a l'entorn. El seu treball s'enfoca a revisar el discurs hegemònic que explica la Història llatinoamericana, per transformar-lo a partir de la creació de nous relats decolonials posats en escena, des d'una perspectiva feminista i afrodescendent.
TEATREMA és una companyia de nova creació formada per la Alba Teixidó i en Marc Xalabarder (escrituraenvivo.org), enfocada en la creació d’espectacles teatrals originals amb una forta aposta pel text i l’audiovisual. TEATREMA neix per reivindicar la qualitat dels textos breus -més coneguts com a micro-teatre-, però també es dedica a la producció d’espectacles de llarga duració.
“El llibre d’Ester” és un monòleg dramàtic que planteja questions tan trascendentals com qüotidianes a través d’un personatge que conviu amb dues realitats: és una dona de fer feines i alhora una deesa.
El llibre d’Ester ha format part de l’Itinerari Beckett de creació i se n’ha fet una lectura dramatitzada a la Sala Beckett, dirigida per Marta Gil i interpretada per Isabelle Bres (setembre 2021).
La redidència servirà per a produïr la peça escrita per en Marc Xalabarder, dirigida per l’Alba Teixidó i interpretada per l’actriu Anna Tamayo.
En el context d'un bar, una cantina o una revetlla, trobem diversos personatges, que es troben cadascun en una situació de vulnerabilitat, marginalitat i patiment. Però malgrat aquestes escenes aïllades, la festa segueix, el bar continua ple de gent i la vida no s'atura. Aquests personatges individuals -el "borratxo", la desconsolada, els pretendents, la vídua, etc.- encarnen les penes que tots portem a dins, que es dissolen a la copa i la companyia dels altres.
Amb El Baile de la Zurda, LaCerda es proposa indagar en l'impuls vital que mou tot cos que balla al ritme de la música. Investigar la naturalesa del ball com a moviment, però també com a espai de trobada festiva, el ball com a paradigma de la col·lectivitat. El Baile de la Zurda és, per tant, un homenatge al ball, a les ganes de viure ballant malgrat tot; un homenatge també a les arrels llatinoamericanes dels creadors, font de la seva passió per la dansa.
La companyia Rommelen es va fundar el 2017, quan les fundadores, Ana Bustamante i Gregor Eistert van fer juntes el Màster Universitari d'Estudis Teatrals. Des de llavors han creat 3 obres curtes i dues de llargues obtenint la beca Kinètic l'any 2020 per a la creació d' Un lugar mejor. Des del 2021, Ana Bustamante dirigeix la companyia, i juntament amb Alba Saura Clares en la producció i en l'assistència de direcció, Lydia Zapatero en la interpretació i Nahomi Monjaraz en la tècnica treballen en la producció de “Amarillo”. Per a aquesta ocasió, s'ha sumat el treball d'Álvaro Imperial a la creació musical i al disseny de so.
El Salón de los invisibles es gesta com a companyia multi disciplinar a través de la seva primera peça “Atrabilis” i s'estableix a Girona. Els seus membres són la Maria de Prada, dramaturga i directora d'escena i en David Rovirola, pintor. Fins ara la companyia ha fet tres peces: Atrabilis sobre la depressió, #OmniaVanitas sobre el burnout i el dèficit d'atenció i finalment Re•View sobre la nomofòbia. A totes les seves peces la companyia busca nous còmplices barrejant disciplines com la dansa, el teatre, la pintura i la música. Actualment treballen amb la posada en escena del seu nou projecte.
El Popol vuh és un text poètic anònim escrit en llengua maia quitxé.Un relat mític ple de màgia i aventures. Al començament tot estava fosc i en silenci. Un dia els déus Gucumatz, Tepeu i Huracà es troben i comencen a parlar i amb les seves paraules creen les muntanyes, els rius, les plantes, els animals, i finalment els homes. Primer els fan de fang, després de fusta i finalment de blat de moro.I així comencen les aventures de dos bessons, Hunaphú i Ixbalanqué, que desconeixen el seu origen i per descobrir-ho viatgen a Xibalba per enfrontar-se als Senyors de la Nit i després de superar molts reptes els vencen, descobreixen qui són i es converteixen en el Sol i la Lluna
La maièutica neix l'any 2020 de la mà de Carla Torres Danés i Mireia Isal.
A la maièutica produïm obres que constitueixen retrats de realitats contemporànies i que desperten la inquietud de repensar-nos com a individus i com a societat. Creiem en l'art com a eina de transformació. El nostre nom, la maièutica, sorgeix de l'origen etimològic de la paraula, vinculat a l’obstetrícia, disciplina que facilita el naixement, i a la vegada de la reorientació de Sócrates dins la filosofia, que l’atribuia al naixement d’un ésser pensant. El nostre teatre pretén que el públic esdevingui un ésser pensant i que desperti en ell coneixements que posseeix i que encara no han aflorat.
A “Malparida”, la Isabel té un nadó de sis mesos i està incòmoda, alguna cosa no va bé i això ha començat a afectar les relacions amb el seu fill i amb la seva parella. Un dia es retroba amb la Blanca, una amiga de qui s’havia distanciat, que apareix amb un embaràs avançat i amb moltes preguntes sobre el part i els temors propis d’una futura mare. La Isabel descobrirà, a través del procés de recerca d’un part respectat de la Blanca, l’origen dels problemes que té a casa: haver patit violència obstètrica. En aquest drama ple de pinzellades de comèdia, els relats es creuen amb les circumstàncies que els originen: talls ficcionats de la història i dels inicis de l’obstetricia com a disciplina. “Malparida” busca posar llum a un racó fosc que no convé il·luminar perquè és producte d’una tradició mèdica androcèntrica absolutament normalitzada i que cal denunciar.
Em dic Jaume Llagostera i sóc de Badalona. Passo la major part del temps a Barcelona, concretament a l’eixample, on he obtingut el grau d’interpretació a Eòlia ESAD; i al poble sec, on sovint assajo al centre cívic Albareda amb el meu grup de música.
“El nostre protagonista Blau ens explica la seva ruptura en l'amistat de les persones que més ha estimat. Per una part el trencament de la seva amiga, una noia transgènere, en veure's expulsada i rebutjada per la seva pròpia família per culpa de Blau. Per una altra banda, la ruptura del seu amor platònic G, un noi cisgènere, que al descobrir l'amor de Blau per ell, va decidir fugir i prendre's un temps, etern pel protagonista. Blau és molt babau, i com tots els babaus bada pel món, amagant tots els seus problemes i evitant la soledat que sent al no tenir ningú de suport al seu costat. No obstant això, aquesta soledat desapareix en trobar-se amb una travesti fabulosa, una dona amb una perruca enorme i uns talons impossibles. Blau escoltarà els consells que li dona la seva nova Fada protectora, entrant a un viatge introspectiu sobre la identitat de gènere, l'autoestima, la depressió, l'amor i l'amistat.
El nostre protagonista intentarà arreglar i recuperar les seves amistats passades enfrontant-se amb afers externs i interns, dins el seu cap. No és que Blau sigui una mala persona, tampoc ho és de bona, però si la vida no et dona llimones les hauràs de robar, o demanar-les a algú, o fer un favor per aconseguir-les. Així mateix, Blau construeix relacions tòxiques amb desconeguts i cada vegada s'enfonsa més en el mal sexe fins a convertir-se un gripau fastigós mentre fa l'amor. Cada vegada Blau s'assemblarà més a un gripau i només amb el perdó de les seves amistats podrà tornar a recuperar la seva forma.
Yaiza Berrocal Guevara (1991, Llinars del Vallès) és escriptora, guionista i dramaturga.
El 2020 va guanyar el Premio Nacional para Autores Noveles Calderón de la Barca per la seva obra La cadena del frío (2021, CDAEM), sobre els monstres i els somnis dels noranta; se'n va fer lectura dramatitzada a la Sala Beckett i al Centro Dramático Nacional. La seva obra Ni temeré les feres va rebre una Ajuda Carlota Soldevila del Teatre Lliure per a textos dramàtics el 2021. Amb La isla de los lobos va ser beneficiària de la convocatòria Dramaturgias Actuales 2022 de la Muestra de Teatro de Alicante, i amb Flesh Market va participar al Torneig de Dramatúrgia de Temporada Alta 2022. La seva adaptació teatral La croada dels infants. Remake de les visions de Schwob va guanyar el premi de Microteatre Arsènic de la Fàbrica de les Arts Roca Umbert de Granollers, el 2018. També és autora dels textos que apareixen a Cartografia del cos estrany, representada a la Sala La Planeta el 2019.
L'Anna Agulló Prieto és actriu, directora de cinema, guionista i escriptora. Com a actriu es va formar en una primera etapa amb l’actriu Clara Segura i posteriorment es va graduar a l’Escola de Cristina Rota a Madrid. Com a directora i guionista destaquen els documentals “Deconstruidos” i “Una caja cerrada”, emesos en festivals de cinema i televisió. “Una caja cerrada” va rebre el premi SGAE al millor guió al Festival de Sitges, de part d’un jurat format, entre d’altres, per Carla Simón. El seu documental en procés de creació “Cuando estaba lejos” ha estat seleccionat a festivals com el DOC’s o L’Alternativa. Ha codirigit el videoclip “Canto jo i la muntanya balla”, una versió musicada d’un poema del llibre d’Irene Solà, entre d’altres. Com a escriptora ha publicat relats i poemes en diversos recopilatoris i tres llibres infantils amb les editorials Bellaterra i SomosLibros: “Ni jo princesa, ni tu granota”, “La meva classe” i “Les noves amigues de la Maria”. Actualment treballa en la creació del monòleg teatral “El peix daurat”, que ha guanyat la Residència Balandra del Centre Civic el Sortidor i una subvenció al desenvolupament de projectes culturals i que s’estrenarà oficialment a la Sala Atrium de Barcelona al març.
Fargar, de la Berta Baliu Franquesa, és un projecte escènic de carrer, de nova creació, en dansa vertical on es farà una revisió i homenatge a la cultura dels castells i com s'ha desenvolupat des del seus orígens, passant pel Ball de Valencians, les construccions de torres humanes, la incorporació de la dona i els castells com els coneixen avui en dia.
4 intèrprets, conjuntament amb els músics Manu Sabaté i Joan Solanes, obriran plaça transformant i canviant el pla dels castells, de l'horitzontalitat a la verticalitat. Desafiaran la gravetat amb l'efecte vertigen d'acrobàcies en l'aire, utilitzaran el llenguatge del moviment, del cos i de l'objecte manipulat, aconseguiran generar una proposta festiva i de trobada, on confluiran contemporaneïtat i tradició.
Dansa vertical
L`ánima de les paraules….qué es l`ánima de les paraules …será una imatge?, un so?,un sentiment? O será la seva interpretació, la seva comprensió, el seu enteniment?
Es tracta d'una peça de creació híbrida on es generen sinergies entre la dansa, el teatre i la tecnologia.
L´ánima de les paraules es un viatge a través de fonemes, versos, paraules i melodies que endinsen a l`espectador en un univers ple de llletres; es un aviatge que no es diu i troba un altre mitjá d´expresió: el moviment y la imatge.
La Cia. NON PROJECT neix al 2021 enmig d'una pandèmia. Sorgeix de la necessitat de les integrants d'experimentar amb noves formes d'expressió i moviment a través de la verticalitat del punt fix; explorant la relació amb l’alçada, la velocitat, la gravetat i els diferents plans i nivells.
Bailando con lobos [Barris i Pandèmia] signat per La Danesa en col·laboració amb el coreògraf i creador Pere Faura, és un projecte escènic comunitari entorn de les pandèmies, com la SIDA o la COVID, que hem anat vivint a Catalunya, des dels 80 fins a l’actualitat, amb un col·lectiu divers de veïnis dels barris del Raval, Sant Antoni i Poble Sec i membres del col·lectiu SuperVIHvents. Una peça sobre la necessitat de celebrar la vida i acompanyar-nos com a comunitat. El resultat final d’aquest procés d’un any de recerca, música, dansa i teatre, s’ha presentat al Mercat de les Flors, el 4 de desembre de 2022 i rep el suport d’Art for Change de Fundació La Caixa i ICEC/Department de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
El 2014 Carlota Berzal crea la Companyia La Turba. La seva recerca gira al voltant de la mixtura entre la dansa, el teatre i la performance amb un èmfasi especial en un llenguatge constant al voltant del cos i les seves possibilitats, els límits entre realitat i ficció i allò satíric. Per a la companyia escriu i dirigeix obres com Filipo (Finalista Certamen Desencaixa 2015 Espanya, Trobada Teatre Independent La Plata 2017 Argentina) i també interpreta en obres com Tot el que no sóc (Festival FAKI 2015 Croàcia, Festival LOFT 2016 Xile, Festival Excèntric 2 , Festival DELBORDE Flors 2018 Argentina, Festival Cultura Mínima Universitat Pablo d'Olavide Sevilla 2020 Espanya), Ofelia Vegetariana (FAUNA 2017 Argentina, Festival Escénika Concepción 2018 Chile , Festival Noves Tendències Mendoza 2018 Argentina, Festival Clasicoff Madrid 2019 Espanya, Festival Internacional Teatre, Circ i Dansa Ciudad Real 2020 Espanya, Festival FAKI 2021 Croàcia, Festival Internacional Teatre Alexandría 2022 Egipte on guanya premi esment del jurat i premi millor actriu principal, Bacau Mono Drama Fest 2022 Rumanía, Nandimukh Festival 2022 Bangladesh) o La meva Bandera (Festival Internacional de Dansa Contemporània 2021 Líban Format Online, Gran Premi d'Espanya Arts Escèniques a la categoria de Dansa de l'ARS Mediterrània International).
Per a aquesta residència comencen el nou projecte Imaginari Corporal: Efecte Migratori amb Cristóbal Santa Maria Cea. És Artista escènic i gestor cultural. Centra el seu interès tècniques corporals, recerca del moviment i arts vives. Des de l'any 2010 fins a l'actualitat es va desenvolupar com a intèrpret en diversos contextos: Cia. Dansa Espiral, Joel Inzunza Cia. i en la creació i producció amb els artistes: Claude Brumachon (França), Pablo Rotemberg (l'Argentina), Chevi Muraday (Espanya), Thomas Bentin (Dinamarca) i Miquel Barcelona (Catalunya). Amb estudis en dansa contemporània i coreografia a l'Argentina, Espanya, l'Uruguai, l'Equador i Costa Rica. Actualment resideix a Barcelona. Egressat del Postgrau en Creació Coreogràfica en AREA Espai de Dansa i Va créixer donde realitza labors com a docent en dansa contemporània. Dirigeix la plataforma "Projecte Ressonants" per a la gestió i creació de l'obra TRINARIO, on també és performer. És una Coproducció entre Xile – Catalunya (Iberescena 2021), realitzant processos de residència creativa a Madrid (Sala La Vella Impremta), Alcalá de Henares (Seu ELS DEDAE, LSD in Movement), Dantzagunea, Centre Cívic de la Barceloneta i del Baró de Viver. La producció el Support a la Creació de FiraTárrega, i es presento a Granollers, Barcelona, Logronyo, Mallorca i durant la Fira aquest 2022.
