Centre Cívic Navas

  EL FLEQUER

         Quan la gent se'n va a dormir, ell es lleva per anar a treballar. Els carrers estan deserts. Solitari com cada dia, arriba a la porta del forn i llegeix:“Fleca Vila. Pastisseria”. Entra a l'obrador. Encén els llums. A continuació, com cada dia, engega la ràdio, fan el programa  que més li agrada: “Les millors nits de la nostra vida”. Es treu la roba de carrer i es fica els pantalons curts, l’americana de flequer, la gorra, i la mascareta; maleït virus invisible que es fot atot arreu! diu. Treu el cap per la porta de l’obrador, mira el cel per veure si està núvol o no, després se’n va al pati de llums on hi ha l’equip meteorològic i comprova el grau d’humitat: Avui caldrà cuidar l'elaboració del pa, perquè no es torni un xiclet a mig matí, pensa. Abans s'havia d'encendre el forn de llenya. Ara rai! Tot és elèctric. Abans... es queda pensatiu amb aquest abans, ple d’enyorança. Prepara les farines per als diferents pans. El llevat de París. La massa mare del dia anterior, que és el millor forment. Munta les piles per  fer les mescles a la pastera i comença a pastar el primer pa, com cada dia. Pensa en la seva dona. Tants anys deixant la seva Àngels sola al llit! Haver d'acomiadar-se d'aquell cos càlid com un “panet de Viena” l'ha emmalaltit. Moltes vegades s'ha imaginat que la massa de pa que pasta, és el seu cos; la soledat de matinada juga males passades. L'acaricia com si fos la seva pell, amb suavitat. Li parla amb tendresa; creient que ella, a la cambra, mentre dorm, ho captarà i sentirà la frisança damunt la seva pell, deixant anar un somrís complaent; com cada dia...

           Però avui l'enyorança és molt forta. Les hores se li fan llargues i ensuma la farina pastada, deixant-se endur per la imaginació. El trastornen les aromes de blat barrejades, amb les fragàncies dolces dels ingredients de pastisseria. S'imagina la seva dona extasiada per les suaus carícies d'ell, que ha après amb l’habilitat alhora de pastar la farina,  i li ressegueix les ondulades formes amb els dits, olorant amb fruïció la seva pell d’olor vainilla. Amb escrupolosa delicadesa pressiona els dits dins la massa i sent la blanor dels pits i els fa relliscar fins el cim enardit d'un imaginari mugró. Mussita paraules meloses al lòbul enfarinat d'una suposada orella, per baixar després per la gran planúria compacte de la pastada de pa, que ell creu que és l'esquena. Petoneja les natges tremoloses del què serien dos rodons de pagès de mig, per precipitar-se, cap a les profunditats de la pasta, on s'hi troba el país imaginari confitat de les maduixes, la nata, el praliné, la trufa, la crema, i poder saciar-se amb golafreria. Després s'abraça a la gran massa de pa, la prem amb tot el seu cos nu i amb llàgrimes als ulls d'enamorat foll li diu: Àngels amor meu! T'estimo! No puc estar-me'n! Veritat meva! I s’escola, entre una ufanosa polseguera de farina blanca dins la massa de pa. Quan se li asserena el panteix, obre els ulls i descobreix el que li ha passat.

Per la ràdio continuen amb el programa “Les millors nits de la nostra vida”.S'adona que ha ejaculat damunt la gran pasterada del que ha de ser el pa, i no hi sap trobar-hi  l'esperma.

           A les sis de la matinada, arriba la dependenta amoïnada pel dia que li espera tapada la boca tota l’estona amb la mascareta. Quan descobreix els pans acabats de fer, felicita al flequer per la seva feina:

–Caram Miquel! Quin pa més maco t'ha sortit avui!

En Miquel se la mira atònit i li respon:

–Si, avui el pa m'ha sortit amb molt d'amor.

Al sentir això, la dependenta s'adona del seu impertinent oblit:

–Ostres Miquel! Com ho he pogut oblidar... perdona´m; T'acompanyo en el sentiment.

Abatut en Miquel es tomba per dissimular la llàgrima que li cau per la galta.

           Els carrers han deixat d'estar deserts. En compte gotes apareixen dones i homes tapats amb mascaretes que sembles fantasmes. Molts, la majoria d’homes, passegen el gos i fumen una cigarreta. En Miquel es prepara per plegar, i el truquen pel  mòbil:

–Si?... Ah, hola, com estàs?... Com? Avui?... Però que no saps que... I doncs?...No pot ser un altre dia?...Ha de ser precisament avui?...A vegades sembla que no tinguis sentiments...No hi has pogut fer-hi res, oi?... Ah, que els advocats penquen a través de teletreball!... Saps que s'ha mort la meva mare,oi? i ets incapaç de canviar el dia?... Tant li fa que no es pugui anar al tanatori, ni fer cerimònies mortuòries per culpa del Covid 9, però és la meva mare!... Només t'interessa el divorci!