Edició 2025 - Beques Barcelona Crea - Montserrat Roig

FABIOLA MANCINELLI 

Fabiola Mancinelli: Doctora en Antropologia Social, soc professora titular d’Antropologia del Turisme a la Universitat de Barcelona. Les meves àrees de recerca inclouen el turisme i la cultura del viatge, els processos de patrimonialització i les interseccions entre mobilitats transnacionals, nous estils de vida i economia digital. He dut a terme investigacions etnogràfiques com a etnògrafa-qua-guia acompanyant amb turistes internacionals a Europa, amb els Zafimaniry de Madagascar i amb nòmades digitals a Tailàndia i Espanya. Soc autora del monogràfic “Zafimaniry: l'invention d'une tribu. Art ethnique, patrimoine immatériel et tourisme dans une communauté de Madagascar” (L’Harmattan, 2017) i editora, juntament amb Olga Jubany i Jordi Roca, del llibre “Categories desbordades. Qüestionant etiquetes, jerarquies i alteritats” (Bellaterra, 2023).

 

SABINA URRACA 

Sabina Urraca (Donostia, 1984) 

Escriptora i editora. Va créixer a Tenerife i viu a Madrid des de fa més de vint anys. Autora de les novel·les Les nenes prodigi (Fulgencio Pimentel, 2017), guanyadora del Premi Javier Morote; Va somiar amb la noia que robava un cavall (Lengua de trapo, 2021); Chachachá (Dueto) (Comisura, 2023); El celo (Alfaguara, 2024), escollit llibre de l’any 2024 per El Cultural; i Escriure abans (Comisura, 2025), publicat a l’Argentina amb el títol Diari de novel·la (Bosque energético, 2025). Col·laboradora en mitjans com El País o Zenda, i en l’espai radiofònic Carne Cruda. Editora resident del segell Caballo de Troya (Penguin Random House) durant el 2023 i el 2024, també ha editat Panza de burro, d’Andrea Abreu, i Seismil, de Laura C. Vela. Va rebre la beca de la Universitat d’Iowa (2020) i la beca Leonardo a la creació literària de la Fundació BBVA (2022).

 

NÚRIA GÓMEZ GABRIEL 

Núria Gómez Gabriel (1987) és escriptora, investigadora i comunicadora cultural. La seva pràctica explora les interseccions entre pedagogies crítiques i feministes, estudis culturals i curadoria d'art contemporani. Doctora en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. És docent a la Universitat Autònoma de Barcelona (Escola Massana); BAU, Centre Universitari d'Arts i Disseny de Barcelona; i Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (ESCAC). 

El seu treball ha estat presentat en institucions com el Museo Reina Sofía, La Casa Encendida, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona CCCB, Hangar, Museu d’Art Contemporani de Barcelona MACBA, TABAKALERA Centro Internacional de Cultura Contemporánea i CA2M Museo Centro de Arte Dos de Mayo, entre altres. Escriu per a diverses plataformes culturals com TEXT ZUR KUNST, S Moda (El País), A*Desk Critical Thinking, Caja Negra Editorial i CCCBLAB Investigació i Innovació en Cultura. És autora dels llibres d'assaig Love Me Tinder (Temas de Hoy, 2019) i Traumacore. Crónicas de una disociación feminista (Cielo Santo, 2023). 

  

MIREIA ESTRADA GELABERT 

Mireia Estrada Gelabert és gestora cultural i docent de llengua i literatura. L’any 2011 va fundar a Barcelona, juntament amb el dramaturg i museògraf Ahmed Ghazali, Jiwar Creació i Societat. Residència d’artistes i espai de creació, va acollir durant els vuit anys d’activitat artistes de totes disciplines i d’arreu del món, especialment d’imaginaris no occidentals. Mireia Estrada ha estat tant la comissària com la coordinadora dels projectes i exposicions. 

El seu espai natural de treball fluctua entre la creació, l'educació, la cultura i els reptes socials, 

sobretot els que estan relacionats amb la interculturalitat. És autora del llibre Sense sucre. Una dona occidental al Marroc (2022). Una reflexió sobre l'alteritat des de l’espai familiar de les cuines i els salons i des del propi qüestionament i fragilitat. 

 

 LAURA FERNÁNDEZ 

Laura Fernández (Terrassa, 1981) 

És autora de sis novel·les: Bienvenidos a Welcome (Elipsis, 2008), Wendolin Kramer (Seix Barral, 2011), La Chica Zombie (Seix Barral, 2013), El Show de Grossman (Aristas Martínez, 3), Connerland (Literatura Random House, 2017) i La señora Potter no es exactamente Santa Claus (Literatura Random House, 2021). Aquesta última novel·la va ser distingida amb el Premi Ojo Crítico de Narrativa 2021, el Premi Finestres de Narrativa en Castellà 2021, el Premi Las Librerías Recomiendan, a més d’una Menció Especial dels Premis Ciutat de Barcelona.

La seva obra ha estat traduïda al francès, a l’italià, a l’anglès i al japonès, i els seus contes han estat inclosos en nombroses antologies, i reunits finalment a Damas, caballeros y planetas (Random, 2023). La seva obra més recent és un petit assaig sobre el món com a lloc fantàstic, una crònica misteriosa des del encara més misteriós llac Ness, titulat Hay un monstruo en el lago (Debate, 2024).

 

RAQUEL MIRALLES 

Raquel Miralles (Barcelona, 1991) és investigadora independent i cofundadora de crisi | espai de pensament crític, on treballa com a llibretera i programadora cultural junt amb Claudia González Caparrós. 

Llicenciada en Filosofia per la Universitat de Barcelona, també imparteix tallers i cursos relacionats amb la teoria feminista i la filosofia. 

Actualment, escriu el seu primer llibre, un assaig sobre avortament Voluntari. 

 

ANNA TEIXIDOR COLOMER 

Anna Teixidor Colomer (Figueres, 1978) és periodista als Serveis Informatius de 3Cat. Llicenciada en Humanitats i Periodisme, i Doctora en Comunicació Social per la Universitat Pompeu Fabra, ha desenvolupat una trajectòria centrada en la recerca periodística sobre els processos de radicalització gihadista i els atemptats de Barcelona i Cambrils. 

És autora dels llibres Combatents en nom d’Al·là i Sense por de morir. Els silencis del 17A, aquest darrer punt de partida de la sèrie documental de Netflix 800 metros, en què va exercir de directora d’investigació i que va rebre un Premi Ondas. 

Al llarg de la seva carrera ha estat coautora de diversos documentals i reportatges d’investigació, i en els darrers anys ha orientat la seva línia de treball cap a l’estudi i la denúncia del tràfic de persones i l’explotació sexual. Precisament, la beca Montserrat Roig li permetrà acabar un llibre sobre aquesta temàtica al nostre país. 

 

CARLA GRACIA MERCADÉ 

Carla Gracia Mercadé (Barcelona, 1980) és doctora en Escriptura Creativa per la Bath Spa University (Anglaterra) i professora d’escriptura a la UIC Barcelona. Escriptora amb una trajectòria consolidada, ha publicat les novel·les Set dies de Gràcia (Premi Alghero Donna, traduïda a tres llengües), L’abisme, Amb veu de dona i Ens recordaran. La seva obra més recent, Perfectament imperfecta (Univers) s’inspira en la seva pròpia experiència com a mare d’un infant autista, ha arribat a la cinquena edició en només tres mesos. D’aquest projecte n’han sorgit també el documental 30’ L’Escola Inclusiva (TV3) i l’adaptació teatral que s’estrenarà a L’Atlàntida i al Tantarantana de Barcelona el 2026. En literatura infantil, és autora del còmic El Capibara i els seus amics (La Galera). Ha dirigit el programa sobre escriptura La Pàgina en Blanc i ha estat guionista de Cibercrims (3Cat) i del curtmetratge Els que callen, premiat internacionalment. 

 

ADRIÀ IBAÑEZ PELEGRÍ 

Adrià Ibáñez Pelegrí és escriptor, editor i músic, llicenciat en Estudis Literaris per la UB, amb especialització en Estudis Llatinoamericans per la UNAM, i màster en Edició per la UPF-BSM amb la Beca Claudio López Lamadrid. Ha treballat com a editor en pràctiques als segells Random House, Debate, Taurus i Caballo de Troya, i ha col·laborat amb l’editorial Navona i la revista cultural Núvol. És codirector del pòdcast A través, en conversa amb autores com Leila Guerriero o Laura Fernández. Guardonat amb diversos premis literaris, és autor d’un llibre de relats publicat en antologies, de bandes sonores i d’un musical de petit format. Actualment escriu la seva primera novel·la de no-ficció.  

 

VIVI ALFONSIN 

Vivi Alfonsín (Varna, 1977). És autora de les novel·les Mundo Zurdo (Ed. Seshat, 2023) i Ningún otro infierno te espera (Malpaso, 2026); de l’assaig Violence and Death on the Frontiers, Ethical Limits of Hypervisibility, publicat per Errant Journal, i de les obres de teatre Kleopatra o Infirmitas Sexus i Aguas Grises.

És docent i col·laboradora de Píkara Magazine, Jacobin América Latina, El Salto, Público, La Directa, Ctxt, entre altres. Forma part del col·lectiu artístic Naixem Cridant, centrat en processos de creació col·lectiva en presons de dones a Catalunya des d’una perspectiva de feminisme anticarcerari.

També forma part de Regularización Ya, un moviment estatal en defensa dels drets de les persones migrants.

És postgraduada en Arts Escèniques i Acció Social per l’Institut del Teatre de Barcelona; diplomada en Feminismes Camperols i Populars a Abya Yala per la Universitat de Jujuy, Argentina; i diplomada en Literatura i Feminismes a l’Àsia i l’Àfrica contemporànies per la UNAM.

 

EDUARD GARGALLO 

Eduard Gargallo és Doctor en Història Contemporània (Universitat de Barcelona, 2007). Investigador Post-Doctoral al Centro de Estudos Internacionais (ISCTE-Instituto Universitário de Lisboa), ha estat professor d’História d’Àfrica a la Universitat de Barcelona, Director del Postgrau en Societats Africanes de la Universitat Pompeu Fabra i del Centre d’Estudis Africans. Ha participat en diversos projectes internacionals de recerca sobre les polítiques de terres, la conservació dels recursos naturals i qüestions d’identitat dels pobles indígenes, sobretot a Zimbabwe, Moçambic i Namíbia. Va ser co-coordinador del volum Àfrica en l'imaginari occidental. Els mites europeus sobre África (Publicacions de la Universitat de València, 2005), coautor, junt amb Jordi Sant, del llibre El petit imperi. Catalans en la colonització de la Guinea Espanyola (Angle Editorial, 2021), i ha publicat en diverses revistes acadèmiques internacionals. 

 

CORINA OPROAE 

Corina Oproae (Făgăraș, Romania, 1973). 

Resideix a Catalunya des del 1998. En castellà ha publicat els llibres de poemes Mil y una muertes (La Garúa, 2016), Intermitencias (Sabina Editorial, 2018), Desde dónde amar (Pre-textos, 2021) i Cómo enterrar al padre en un poema (Tusquets, 2025). La seva primera incursió en la narrativa, La casa limón, va merèixer el premi Tusquets Editores de Novela el 2024. En català ha escrit La mà que tremola (2020), un llibre de reflexió poètica sobre el fet d'escriure en una llengua que no és la materna. És traductora de Marin Sorescu, Lucian Blaga, Ana Blandiana (Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia, 2015), Ioan Es. Pop, Angela Marinescu, Mary Oliver, Svetlana Cârstean o Sholeh Wolpé entre d’altres. És autora i traductora de l’antologia de poesia catalana actual publicada a Colòmbia, L'hora indefensa, (2021) i de La poesia del siglo XX en Rumanía (Visor, 2022). 

 

ADRIÀ PUJOL I CRUELLS 

Adrià Pujol i Cruells (Begur, 1974) és antropòleg, escriptor i traductor. Col·labora habitualment en mitjans de comunicació catalans (ràdio, televisió i premsa), és docent en diverses escoles d'escriptura i comissari d'exposicions per a museus. Ha cultivat diversos gèneres. Entre les seves obres de no-ficció hi ha Escafarlata d’Empordà i Picadura de Barcelona (Edicions Sidillà, 2011 i 2014). En el camp de l’assaig, La carpeta és blava (LaBreu, 2017), El fill del corrector /Arre, arre, corrector (H&O, 2018), La gola (Fragmenta, 2018 i 2020),  I SI, especulacions sobre literatura i llenguatge i O NO, llegir, escriure, publicar (Arcàdia, 2021 i 2024). Pel que fa a les seves novel·les, cal esmentar Míster Folch i Els llocs on ha dormit Jonàs (Editorial Empúries, 2018 i i 2021). Ha traduït obres de Georges Perec, Raymond Rousel, Boris Vian i Pierre Michon, entre d'altres. 

 

ROBERT JUAN CANTAVELLA 

Robert Juan-Cantavella (Almassora, 1976) és autor de les novel·les Detente bala (Candaya, 2025), Nadia (Galaxia Gutenberg, 2018), Y el cielo era una bestia (Anagrama, 2014), Asesino cósmico (Literatura Random House, 2011), El Dorado (Literatura Random House, 2008) i Otro (Laia libros, 2001), el llibre de relats Proust Fiction (Poliedro, 2005), el llibre de poesia Los sonetos (El Gaviero ediciones, 2011), la novel·leta a sis mans El corazón de Julia (amb Óscar Gual y Riot Über Alles, 2011) i el llibre de no-ficció La Realidad. Crónicas canallas (Malpaso, 2016). És traductor (Virginie Despentes, Mathias Énard, Jonathan Littell, Daniel Pennac, François Rabelais, Moebius) i professor. A Castelló va formar part de la banda punk The Vidre. Va ser cap de redacció de la revista cultural Lateral. Ha estudiat a la UJI de Castelló i a la UPF de Barcelona. Des de 1999 viu a Barcelona. 

 

ELM PUIG 

Elm Puig Mir (Sant Feliu de Guíxols, 1978). Ha escrit els llibres de poemes La invenció del sotabosc (Edicions Bromera, 2016), Mentre mastegues la matèria (El Gall Editor, 2020), Planeta latent (AdiA Edicions, 2022) i Perseverança de la buidor (Documents Documenta, 2023), llibre de tankes dedicat a cinquanta  carrerons sense sortida de la ciutat de Barcelona.  

Ha guanyat, entre d’altres, el Premi Ciutat de Palma Joan Alcover de Poesia 2021; el Premi Pollença de Poesia 2019; i el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot 2015. 

També ha traduït, del portuguès al català, Una existència de paper, del poeta Al Berto (Lleonard Muntaner, 2018), i algunes peces teatrals per al TNC, com Regras para um beijo, de la dramaturga Sara Barros Leitão. 

 

AIMAR PÉREZ GALÍ 

Aimar Pérez Galí (Barcelona, 1982), desenvolupa la seva pràctica artística en l’àmbit de la dansa i les arts en viu. Balla, coreografia, investiga, dirigeix, escriu i ensenya. La seva obra s’ha pogut veure tant a nivell nacional com internacional. Els seus projectes es desenvolupen en contextos molt diversos com teatres, museus, conservatoris, escoles i instituts, centres de dia per persones amb Alzheimer o el paper imprès. 

És cofundador del col·lectiu CondeGalí i docent a l’Institut del Teatre de Barcelona. En paral·lel, desenvolupa un projecte de permacultura al Maresme i estudia piano. 

 

ORTÉSIA CABRERA-ESPUNY 

Ortésia Cabrera-Espuny comença a entendre que es dedica de forma autodidacta a la filosofia política, i ho conjuga des de gairebé dos dècades d’experiència com a artista, escriptora, militant, comissària, gestora cultural i anant a parlar pels llocs. Nascuda lo 1989 a Amposta, ordena desigualtats des de la voluntat de sublimar-ne bellesa i n’articula formes i conseqüències, matèria, llocs, espais i comunitats: pintures, textos i relacions des d’un cos set voltes rebel (dona, trans, rural, catalana, de classe treballadora, neurodivergent i supervivent d’abusos sexuals en la infància). 

 

LAIA M. LLOBERA 

Laia M. Llobera (Coma-ruga, 1997) és poeta, curadora i investigadora. Llicenciada en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada per la Universitat de Barcelona, amb especialització en teoria de la traducció, i màster en Art Contemporani pel Sotheby’s Institute of Art de Nova York, on va estudiar amb una beca. 

És autora dels poemaris L’Arquitecte i Altres Plagues (Edicions 1984), i la seva obra ha estat recollida en diverses antologies i revistes poètiques. Ha estat interna i fellow en institucions com el Whitney Museum, The Jewish Museum, el Solomon R. Guggenheim Museum, la Peggy Guggenheim Collection, Gagosian Art Advisory o Art Intelligence Global. 

Com a crítica i periodista cultural, ha col·laborat amb Núvol, Catorze Cultura i The Posttraumatic, entre d’altres. Actualment treballa a LOOP Barcelona i combina aquesta tasca amb la seva pràctica curatorial independent i la recerca acadèmica, tot repartint el seu temps entre Barcelona i el Konvent, espai artístic autogestionat. 

 

MARTA MARÍN-DÒMINE 

Marta Marín-Dòmnie és escriptora i investigadora catalano-canadenca. Ha estat professora a la Wilfrid Laurier University de Waterloo (Canadà) on ha dirigit el Center for Memory and Testimony Studies. Va ser directora del Born Centre de Cultura i Memòria de Barcelona del 2021 al 2023. 

Centrada en la qüestió testimonial, ha realitzat les pel·lícules documentals The Vengeance of the Apple. Argentinians in Toronto (2010) i Mémoire Juive du Quartier Marolles-Midi, 1930 a 1942 (2012). Ha escrit el guió del vídeo Refugi amb imatges de Carla Simón, per a la sèrie Un vocabulari per al futur, CCCB el 2020. 

L'any 2017 va fer la instal·lació audiovisual Je vous offre las oiseaux / Us ofereixo els ocells patrocinada per l'ICUB, en homenatge a les víctimes de l'Holocaust. 

Actualment té en curs una instal·lació artística conjuntament amb Nora Ancarola, inspirada en la memòria dels nens de la guerra, que es presentarà al Museu de Figueres en un futur pròxim. 

En el pla literari ha publicat Fugir era el més bell que teníem (Club Editor, 2019), que va guanyar els premis Ciutat de Barcelona d'assaig 2019, Joaquim Amat-Piniella 2019 de narrativa i el premi Serra d'Or de novel·la el 2020 i va ser un dels llibres considerats pel Gremi de Llibreters l’any 2019. La traducció al castellà va ser publicada el 2020 per Galaxia Gutenberg, sota el títol Huir fue lo más bello que tuvimos. 

Al juny 2023 va guanyar el premi BBVA Sant Joan de Narrativa catalana per la novel·la Diré que m’ho he inventat publicada per Eds. 62 de Barcelona. 

En l’àmbit de l’assaig, és autora entre altres de Traduir el desig. Psicoanàlisi i llenguatge (2004) també traduït al portuguès del Brasil sota el títol Traduzir o desejo. Psicanalise et lenguagem. Al març de 2023 va publicar Ellas, un assaig sobre la condició amorosa femenina a través del teatre del Segle d'Or, publicat per la Companyia Nacional de Teatro Clásico. 

Va participar en el projecte Decameró produït pel TNC per obrir la temporada post pandèmia del 2021-22 amb l'obra La llum del futur no deixa ni per un instant de ferir-nos. 

 

DANI MONTLLEÓ 

Dani Montlleó (Mataró 1966) 

Viu i treballa a Mataró. El seu treball, mitjançant referències i diàlegs, per exemple, amb el món de la música, l’arquitectura, la moda, la indústria o l’univers de l’objecte i el fetitxisme, reflexiona i utilitza com a material de treball, personatges i moments reals com a excusa per a plantejar l’obra. Interrelacions ficció-realitat amb idees com, control, manipulació, confort, versió, sèrie B, dubte i la dialèctica constant entre estandardització i firma.