Miquel de Palol
Though his background is in architecture, Miquel de Palol has made a name for himself in literature. He is the author of the poetry collections Delta (1973), Quan? (1979), Salamó (1981), El Porxo de les Mirades (1983), Indiferència (1986), El Sol i la Mort (1996), Nocturns (2002), Aire amb Cel de Fons (2012), Dos Cors per una Bèstia (2015), Alguns Paisatges (2018), Desdoblament (2020) and Dies Claríssims de Síria (2023); the novels El Jardí dels Set Crepuscles (1989), Ígur Neblí (1994), L’Àngel d’Hora en Hora (1995), El Legislador (1997), Consulta a Ripseu (1997), El Quincorn (1999), El Troiacord (2001), Un Home Vulgar (2006), El Testament d’Alcestis (2009), Què! (2018), Angèlica i Rafel (2019), Mònica Mir (2020), Copèrnic (2021) and Bootes (2023); the essays La Poesia en el Boudoir (2003), Dos Poetes (2006), Meditacions des de Catalunya (2011) and El Llac dels Signes (2013), and the book of sayings Els Proverbis (2003). He regularly contributes to various periodicals. Many of his books have been translated into several languages, and he has won a host of widely renowned literary prizes.