La Comissió de Treball d’Educació activa per l’emergència climàtica del Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) ha impulsat en les seves sessions de treball al llarg del curs l’elaboració d’una estratègia per als centres educatius que orienti d’una manera integral les actuacions per fer front a la crisi climàtica.
La Comissió es va posar en marxa el curs 2022-2023 davant de la preocupació creixent sobre l’emergència climàtica per part de la comunitat educativa i entenent l’educació com una eina essencial per sensibilitzar sobre els efectes del canvi climàtic i promoure una consciència ambiental.
Entre altres propostes, l’informe final de la Comissió del curs 2022-2023 va plantejar la necessitat d’establir un full de ruta per al conjunt dels centres educatius de la ciutat que en defineixi el rol per abordar la crisi climàtica seguint l’exemple de la feina feta amb el document Bressols pel Clima per a les escoles bressol municipals.
Per això, aquest curs 2023-2024 la Comissió ha tingut continuïtat per elaborar una proposta d’estratègia climàtica dels centres educatius, que s’ha treballat juntament amb l’Oficina de Canvi Climàtic de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquesta primera aproximació a una estratègia és una reflexió de base que sistematitza accions i bones pràctiques que ja s’estan duent a terme i que cal donar a conèixer i universalitzar i, a la vegada, proposa noves actuacions que, per aplicar-les, caldrà desenvolupar amb més detall en un futur.
La proposta s’estructura en 36 accions classificades en nou eixos de treball.
- Confort tèrmic: amb accions com climatitzar equipaments, promoure la millora d’aïllaments i la ventilació natural creuada i incorporar escoles a la xarxa de refugis climàtics.
- Energia: amb accions com accelerar la instal·lació de plaques fotovoltaiques, impulsar la contractació d’energia renovable i fomentar l’estalvi i l’eficiència energètica.
- Aigua: amb accions com instal·lar dipòsits d’aigües pluvials i sistemes de control per a una gestió eficaç de l’aigua.
- Biodiversitat: amb accions com enverdir i naturalitzar fomentant la instal·lació d’horts escolars, hotels d’insectes i cobertes verdes.
- Mobilitat: amb accions com elaborar plans de mobilitat que garanteixin desplaçaments segurs i sostenibles i la instal·lació d’aparcaments de bicicletes i patinets.
- Consum/residus: amb accions com assegurar la compra de productes amb certificació ambiental, la reducció de residus i la recollida selectiva.
- Alimentació: amb accions com introduir productes ecològics i de proximitat i promoure accions de prevenció del malbaratament alimentari i aprofitament a través del compostatge.
- Educació/sensibilització: amb accions com incorporar l’emergència climàtica al projecte educatiu de centre, oferir formacions al professorat i dur a terme accions de conscienciació.
- Participació: amb accions com potenciar espais participatius amb més implicació de l’alumnat i enfortir la vinculació amb l’entorn comunitari.
Seguiment de les accions proposades
El full de ruta que es planteja és un punt de partida que requerirà més concreció i aprofundiment per part d’altres agents. En el document s’ha identificat quin actor interpel·la cadascuna de les actuacions presentades per tal d’assenyalar qui hauria de responsabilitzar-se d’implementar-les. Des de la Comissió es demana la implicació de les diferents administracions perquè aquestes propostes s’ampliïn i s’executin, amb l’objectiu de posar els centres educatius en el nucli de la lluita contra el canvi climàtic.
Per fer un seguiment de l’aplicació d’aquesta estratègia climàtica es constituirà un grup de seguiment que es reunirà puntualment per valorar si les mesures s’estan desenvolupant correctament i assegurar que la lluita contra l’emergència climàtica es manté com a prioritat en els centres educatius de la ciutat.
Consulta l’informe final de la Comissió de Treball d’Educació activa per l’emergència climàtica
