El I Fòrum d’abandonament i trajectòries educatives a la ciutat de Barcelona aborda les causes, els reptes i les estratègies per afrontar la problemàtica

El Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB) i el Consell de la Formació Professional de Barcelona van organitzar el passat 10 de juny el I Fòrum d’abandonament i trajectòries educatives a la ciutat de Barcelona. Aquesta iniciativa compartida dels dos Consells respon a l’interès conjunt d’abordar aquest tema en l’agenda educativa municipal en l’etapa obligatòria i postobligatòria.

La jornada es va celebrar a El Born CCM amb l’objectiu d’aprofundir en les causes de l’abandonament educatiu prematur i en conèixer les principals estratègies adoptades per garantir la continuïtat en les trajectòries educatives i el retorn al sistema.

El Fòrum es va iniciar amb la benvinguda de la comissionada d’Educació, Maria Truñó, que va situar la lluita contra l’abandonament i la garantia de les trajectòries educatives com una de les prioritats de l’Ajuntament i el Consorci d’Educació de Barcelona (CEB), tal com es recull en l’Acord de ciutat d’educació 2030.

Truñó va presentar a l’educador, periodista i psicòleg Jaume Funes, que va dur a terme la conferència inaugural del Fòrum sota el títol “De l’ESO al caos”. En la seva ponència, Funes va reflexionar, entre d’altres qüestions, sobre el cansament acadèmic al qual arriben els i les adolescents al final de l’etapa d’educació obligatòria i l’existent desconeixement de l’oferta de postobligatòria i va llistar propostes i idees per canviar les tendències i tenir mirades orientadores al llarg de la vida.

Seguidament es va realitzar el primer bloc de diàleg de la jornada conduit per Marta Comas, responsable de recerca i coneixement del CEB. El debat va comptar amb les intervencions del professor de Sociologia de l’Educació a la UB, Xavier Martínez-Celorrio; la professora del Departament de Sociologia de la UAB, Aina Tarabini; i la directora d’Ensenyaments Postobligatoris i de Règim Especial del CEB, Gemma Verdés.

En el diàleg es van abordar els efectes de la desigualtat en l’abandonament i les trajectòries educatives, fent èmfasi en els problemes estructurals de disseny del propi sistema i marcant entre d’altres reptes la necessitat de valorar per igual els coneixements pràctics i teòrics, de garantir que tothom tingui la possibilitat d’accedir a diferents formes de coneixement i de disposar d’una acció tutorial que realitzi un acompanyament més profund.

El segon bloc es va dedicar a compartir iniciatives actuals que s’estan duent a terme per lluitar contra l’abandonament educatiu a la ciutat de Barcelona. Marta Carranza, secretària del CEMB i del Consell de la FP, va ser l’encarregada d’introduir les experiències seleccionades: el Servei d’Orientació Pla Jove del CEB, explicat pel seu responsable, Agustí Rubio; l’Escola Municipal de Segones Oportunitats, amb la intervenció de Jordi Grau, tècnic responsable del centre; i diverses iniciatives socioeducatives de l’àmbit social presentades per Sònia Moragrega de la Fundació Intermèdia.

El darrer bloc, conduit per Laia Herrera de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, es va centrar a respondre la pregunta “Què més es pot fer des de l’àmbit local per lluitar contra l’abandonament educatiu?”. En aquesta línia, l’investigador postdoctoral de la Universitat Complutense de Madrid, Alejandro Montes, i la comissionada d’Educació, Maria Truñó, van sintetitzar a mode de tancament les principals conclusions de la jornada, com ara la necessitat d’incrementar la detecció de les persones que surten del sistema educatiu, de realitzar més accions per revertir les desigualtats socials, de garantir una orientació de qualitat, de millorar la planificació i gestió dels recursos de l’educació postobligatòria, i, en definitiva, de disposar d’una estratègia compartida i integral de ciutat.

Compartiu aquest contingut