El CosmoCaixa va oferir aquest 20 de juny l’acte “El món canvia. L’FP també. Reptes i aliances per una Barcelona activadora de talent i oportunitats”, que va servir per presentar el full de ruta estratègic del Consorci d’Educació de Barcelona per la formació professionalitzadora a la ciutat de Barcelona. L’esdeveniment va confiar en les intervencions de la consellera d’Educació, Anna Simó, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, entre d’altres.
L’horitzó del Pla director de l’FP a Barcelona preveu tenir 35 centres especialitzats i integrats l’any 2030, que conformaran l’entramat definitiu de l’FP a la ciutat. El curs vinent ja hi haurà 31 centres amb oferta de formació professional, 29 dels quals respondran al model d’institut especialitzat i integrat. Al setembre s’incorporaran a aquesta xarxa l’Institut del Disseny i Arts Gràfiques de Barcelona, l’Institut de Seguretat i Mobilitat de Barcelona La Guineueta, l’Institut de Formació Empresarial de Barcelona i l’Institut d’FP Sanitària Vall d’Hebron.
El Grup de Treball de Planificació de l’Oferta d’FP del Consell Municipal de la Formació Professional de Barcelona (CFPB) serà l”espai de consulta i seguiment d’aquest Pla director. Aquest reconeixement reforça el rol del CFPB com a espai de participació del conjunt de l’ecosistema de l’FP de la ciutat pel que fa al disseny de les polítiques públiques d’FP.
El nou model de formació professionalitzadora
El projecte estratègic de l’FP pública a la ciutat proposa grans centres especialitzats, imbricats en l’ecosistema laboral i empresarial del seu sector i amb la integració de tot l’itinerari formatiu postobligatori.
A més, la majoria dels instituts de formació professional estan lligats a un partenariat, o empreses col·laboradores que participen de manera activa en la formació dels estudiants. Aquestes aliances fan que els centres puguin disposar de la seva expertesa i que tant l’alumnat com el professorat facin estades a les empreses o institucions del seu àmbit.
Des de l’inici de la reordenació de la formació professional a Barcelona, ara fa cinc anys, s’ha incrementat l’oferta pública en un 35,0%. És una oferta organitzada en 11 sectors professionals amb per centres que hi treballen en xarxa amb els de la mateixa especialitat per reforçar una formació de qualitat i equivalent.
Es tracta d’una proposta de ciutat dissenyada també amb l’objectiu de contribuir a assegurar-ne la continuïtat formativa. Les dades indiquen que l’alumnat que es matricula a formació professional no ho fa amb criteri de proximitat, sinó que busca centres d’excel·lència que puguin oferir itineraris capaços de generar oportunitats laborals i formatives: només el 14,0% dels joves de grau mitjà i un 9,7% del que cursa un grau superior estudien al mateix districte on resideixen. En aquest sentit, també és important tenir en compte que Barcelona actua com a pol d’atracció de l’àrea metropolitana i del país: un 35,8% de l’alumnat de grau mitjà i un 53,4% del superior són de fora de la ciutat.
Un altre dels pilars que sustenta l’estratègia de la formació professionalitzadora a Barcelona és un model d’equipaments amb un ampli ventall d’espais que van des de laboratoris a espais expositius, passant per àgores i vivers d’empreses. Tot plegat enriqueix la formació amb escenaris que afavoreixen un aprenentatge motivador i inspirador.
Horitzó 2030
Als 29 centres que el curs que ve respondran a aquest model se n’hi sumaran, abans del 2030, sis més: l’Institut d’Imatge i Benestar de Barcelona, que, per la seva proximitat amb els ensenyaments de l’àmbit sanitari, s’ubicarà al mateix edifici on s’instal·larà l’Institut d’FP Sanitària Vall d’Hebron; l’Institut Tecnològic de la Moda Mundet de Barcelona i l’Institut d’Indústria Intel·ligent Mundet de Barcelona, que es crearan a partir de la divisió de l’actual Institut Anna Gironella de Mundet; l’Institut de Gastronomia i Restauració de Barcelona, un institut d’ensenyament postobligatori a l’actual Institut Pablo Ruiz Picasso, i un centre de formació professional vinculat al món sanitari.
