El Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) va posar en marxa aquest 13 de gener la comissió de treball d’Abordatge de la Segregació Escolar en el Servei d’Educació de Catalunya. Aquest espai participatiu, integrat per 23 persones representants dels diferents sectors que conformen el Consell, es vol centrar a analitzar els impactes de les mesures contra la segregació implementades en els darrers cursos i en definir propostes per afrontar el repte de l’equitat del sistema educatiu.
Per a la primera sessió es va comptar amb Adrián Zancajo, investigador al Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona expert en la privatització de l’educació i els mercats educatius, les polítiques educatives i les desigualtats.
Zancajo va realitzar una ponència titulada “impactes i efectes de les polítiques de desegregació escolar a la ciutat de Barcelona”, on va presentar els principals resultats del Projecte Desegpol, executat pel grup Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) de la UAB amb finançament de l’Ajuntament de Barcelona. Aquest projecte de recerca té com a objectiu principal determinar l’impacte del Pla de Xoc i el Decret d’Admissions en la corresponsabilitat dels centres a l’hora d’incorporar alumnat socialment vulnerable, així com analitzar el funcionament dels diferents instruments introduïts per aquestes polítiques.
El ponent va destacar que la segregació escolar a Barcelona, mesurada per la distribució de l’alumnat en els centres (Índex de Gorard) i la concentració d’alumnat en determinats centres (Índex d’Aïllament), ja mostrava una tendència a la baixa abans de l’aplicació del Pla de Xoc i del Decret d’Admissions. Tot i això, l’impacte acumulat d’aquestes polítiques ha estat significatiu, especialment si es miren les dades d’I3 d’educació infantil.
Les polítiques aplicades han aconseguit reduir el percentatge dels centres anomenats no corresponsables, és a dir aquells que tenen una distribució de l’alumnat vulnerable menor a la que els correspondria en funció dels infants en aquesta situació que hi ha a la zona. Tot i això, presenten importants limitacions per corregir l’elevada concentració d’alumnat socialment vulnerable, cosa que reflecteix les dificultats per revertir aquesta situació en determinats centres que continuen estant segregats.
L’estudi també ressalta que aquests instruments són percebuts i generen respostes diferents en funció de factors individuals (el nivell d’informació disponible, les preferències d’escolarització de les famílies, la nacionalitat…), de les característiques dels centres (heterogeneïtat, nivell de gratuïtat efectiva, nombre d’alumnes) i del context de la zona educativa (ajust de l’oferta, heterogeneïtat social de la població).
A més, es destaca la necessitat d’abordar no només els factors materials, sinó també els subjectius i simbòlics. Per exemple, les expectatives de les famílies envers determinats centres, així com la possible estigmatització associada a les polítiques focalitzades en poblacions vulnerables, tots factors que poden limitar l’eficàcia dels instruments de lluita contra la segregació.
Precisament per això la propera sessió de la comissió, que tindrà lloc el 10 de febrer, es dedicarà a tractar les percepcions i experiències de les famílies i els equips directius recollides en el treball de camp de la recerca. Andrea Jover i Martí Manzano, sociòlegs del grup GEPS que també han treballat en el projecte Desegpol, seran els encarregats de compartir els resultats.
