La Comissió de Treball d’Abordatge de la Segregació Escolar en el Servei d’Educació de Catalunya del Consell d’Educació Municipal de Barcelona (CEMB) va celebrar aquest 10 de febrer una nova sessió dedicada a seguir analitzant els impactes de les mesures contra la segregació.
Després que en la primera sessió de la comissió el sociòleg Adrián Zancajo presentés els impactes i efectes de les polítiques de desagregació escolar a Barcelona, en aquesta segona trobada es van abordar les percepcions i experiències de les famílies i els equips directius recollides en el treball de camp del projecte Desegpol. Els encarregats d’explicar aquests resultats van ser Andrea Jover i Martí Manzano, sociòlegs del grup Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS) de la UAB.
El treball de camp realitzat ha identificat com un dels principals problemes el difícil accés d’algunes famílies a la informació sobre els criteris d’accés i la cobertura de les ajudes, fet que pot desencadenar sentiments d’incertesa i angoixa enfront l’escolarització de l’infant. Una altra qüestió que s’assenyala són les distàncies materials i simbòliques entre l’alumnat i el centre educatiu, cosa que pot dificultar la integració dels joves al centre si la desagregació no s’acompanya d’estratègies efectives d’acollida i acompanyament. Pel que fa a com els centres educatius reben aquestes polítiques, s’observa que tot i que la segregació és considerada un problema prioritari, les mesures concretes es veuen de manera diferent segons la titularitat i la composició social de cada centre.
Segons Jover i Manzano, la implementació del Pla de Xoc sovint es percep per part d’algunes famílies des d’un enfocament assistencialista, ja sigui per manca d’informació o per praxis que es desvien dels objectius del Pla. Aquest enfocament fa que considerin que les ajudes són una concessió en lloc d’un dret garantit, una perspectiva que intensifica la seva estigmatització i limita la seva capacitat per exigir millores. En aquest sentit, els autors destaquen la necessitat de treballar perquè tant les famílies com la resta d’agents educatius i socials canviïn aquesta percepció i entenguin el Pla com un model basat en la garantia de drets.
Per això, tot i reconèixer que les polítiques contra la segregació escolar representen un pas endavant cap a un sistema educatiu més just i equitatiu, tant Jover com Manzano consideren que és fonamental abordar les dificultats en la seva implementació i, entre d’altres qüestions, treballar la millora de la transmissió de la informació, pal·liar el sentiment d’estigma de les famílies i incorporar una perspectiva de justícia social que no només reparteixi l’alumnat de manera més equilibrada, sinó que també asseguri un entorn realment inclusiu i cohesionat.
