El 24 de gener, la sessió “Noves tecnologies i drets digitals. Per una digitalització democràtica” va donar el tret de sortida al tercer cicle de debats “En clau d’educació: educar en un món en transformació”. L’acte, que va tenir lloc a l’auditori del CCCB, va aprofundir en l’impacte que té la digitalització en la transformació de totes les esferes de la nostra vida, en la manera que tenim de relacionar-nos, de consumir o d’aprendre.
Sandra Gómez, politòloga especialitzada en la bretxa i els drets digitals i investigadora de la Fundació Ferrer i Guàrdia, va ser l’encarregada de conduir la sessió. En la seva intervenció inicial, Gómez va demanar fugir de l’etiqueta de tecnòfoba, ja que adoptar una actitud crítica i reflexiva no implica un rebuig a les tecnologies digitals. Gómez va reivindicar la necessitat d’allunyar-se de la vertiginositat a la qual ens aboquen certs discursos sobre la digitalització i de dedicar el temps suficient a preguntar-nos, no tant el com, sinó el perquè i per a què cal incorporar la tecnologia en més aspectes de la vida.
En resum, la investigadora va fer un al·legat a la calma, a la necessitat de fer una reflexió profunda sobre quin procés de digitalització volem i de tenir una mirada crítica per a una construcció de la ciutadania digital en defensa dels drets i les llibertats.
Seguidament va ser el torn de la ponència de Marta Peirano, periodista i investigadora especialitzada en la relació entre tecnologia i poder. Peirano va voler conscienciar sobre com el disseny de les tecnologies digitals fetes per les grans empreses tecnològiques respon a lògiques de benefici empresarial, on el producte són les dades que nosaltres mateixos generem des dels nostres dispositius electrònics i de les aplicacions que ens instal·lem. Alhora, a partir de les dades que generem, aquestes mateixes empreses o d’altres que compren aquestes dades ens ofereixen productes o informacions específiques i adaptades al nostre perfil.
En la ponència, la periodista i investigadora va esgranar com bona part de les aplicacions digitals més populars estan dissenyades per ser addictives, copiant l’esquema de les màquines escurabutxaques: l’aïllament, la infinitat de contingut disponible i la freqüència de nous esdeveniments són els trets que les caracteritzen.
Peirano va destacar que aquesta addicció, a banda de fer que generem més dades, també facilita la manipulació de masses i la gestació d’ideologies extremes. Per acabar, la ponent va abordar com les grans empreses tecnològiques s’han anat incorporant als àmbits de la salut i l’educació amb uns interessos de negoci clars, així com els riscos que pot comportar per a la privacitat que aquestes empreses disposin d’aquest tipus de dades.
En el debat, la conductora i la ponent van insistir en el fet que no es tracta de promoure actituds tecnòfobes, sinó de desenvolupar una posició crítica de les eines que se’ns ofereixen, tot destacant la necessitat de desenvolupar programari lliure com a tendència comunitària i d’exercir més control sobre les aplicacions concretes que tenen efectes perniciosos.
En la sessió també es van presentar diverses experiències que tenen per objectiu garantir la sobirania de dades i els drets digitals de la comunitat educativa o reflexionar sobre l’ús crític i responsable dels dispositius digitals dels infants i adolescents. Representants de Digitalització Democràtica, Món Digital i Educació i el manifest “Infància i pantalles” van adreçar preguntes a la ponent des de la fila 0 sobre com incidir políticament per evitar la datificació de les persones, sobretot les menors d’edat.
Podeu recuperar el vídeo complet de la sessió en aquest enllaç.
Amb aquest acte es va encetar una nova edició del cicle “En clau d’educació”, que organitzen el Consell Educatiu Municipal de Barcelona (CEMB) i l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UAB, amb la col·laboració del CCCB.
El cicle parteix de la pregunta de quina educació necessitem per a un món en plena transformació, per això, després de tractar com cal assumir els reptes que planteja la irrupció de les noves tecnologies, el 14 de febrer se centrarà en l’emergència climàtica, amb un diàleg entre la comunicadora sobre sostenibilitat ambiental Teresa Franquesa i l’ambientòleg Andreu Escrivà. La darrera sessió del cicle abordarà les oportunitats educatives i tindrà lloc el 7 de març amb Philippe Meirieu, investigador i escriptor francès, especialista en pedagogia i inspirador de reformes pedagògiques, i Sheila González, politòloga i investigadora especialitzada en desigualtats socials i educatives.
Inscripcions: https://inscripcions.barcelona.cat/cicle_educacio-ca/
