La transformació dels patis en espais més naturalitzats, coeducatius i comunitaris

L’Ajuntament de Barcelona, el Consorci d’Educació de Barcelona i el Consell Educatiu Municipal van celebrar dimarts 15 de desembre una jornada per reflexionar sobre l’objectiu de reformular els patis amb més zones verdes, amb usos diversos i oberts a la ciutadania. En col·laboració amb l’Associació de Mestres Rosa Sensat i l’Institut d’Infància i Adolescència, es va presentar un pla per transformar aquests espais de prop de 300 escoles de la ciutat durant l’any 2021.

Aquest pla de transformació dels patis tindrà tres dimensions: espais, dinàmiques i usos. Per a fer-ho, es vol comptar amb la participació de tota la comunitat educativa de cada centre. Per part de l’Ajuntament de Barcelona, la comissionada d’Educació Maria Truñó va reivindicar el potencial educatiu dels patis així com la necessitat de disposar d’espais verds comunitaris en el context actual. ” Més enllà de les estratègies que teníem per avançar en una ciutat jugable i per reivindicar el valor del joc a l’aire lliure, i avançar en una ciutat més resilient que lluita contra el canvi climàtic i aprofita les oportunitats per naturalitzar, la pandèmia ho posa més d’urgència”, va assegurar Truñó. Mercè Massa, la gerent del Consorci d’Educació, va deixar clar que el pla s’aplicarà a tots els centres sense distinció i amb especial èmfasi en aquells amb més necessitats. “L’objectiu és que la millora qualitativa sigui sistèmica, no només pels centres on tenim AFES que hi contribueixen”, va matisar Massa. Des del punt de vista pedagògic, Francina Martí, presidenta de Rosa Sensat assegura que el procés servirà per transformar l’escola tant dins com fora i que es tindrà en compte el seu valor pedagògic. En les seves paraules, els eixos d’aquest projecte pretenen que el pati sigui “un espai educatiu que obeeixi a una educació integral, que no atengui només aspectes cognitius sinó també aspectes emocionals, relacionals, de cohesió i de natura”.

En la jornada van participar experts i membres de la comunitat educativa que han intervingut en processos de transformació de patis. Des de Rosa Sensat es va dur a terme un estudi a càrrec d’Anna Serra, qui va poder comparar els avantatges de reformular l’espai amb elements més naturals per tal d’incentivar un joc més creatiu i que tingui en compte els interessos dels infants. A més, va detectar com a l’actualitat hi ha molts infants que tenen un oci sedentari en passar moltes hores davant de pantalles i que no tenen eines per relacionar-se. Per aquest motiu, l’estudi va visualitzar com els patis tradicionals basats en una pista pavimentada esportiva fomenten més conflictes i que cada vegada menys nens vulguin sortir fora de l’aula a jugar. Un exemple de transformació de pati va ser el de l’Escola Pere Vila de l’Eixample. Nadia Esparza, membre de l’AFA, va relatar com la transformació del pati en un espai més verd per minimitzar la contaminació va proporcionar un joc molt més divers als alumnes.

L’altra experiència de la jornada va ser el projecte de Refugis Climàtics aplicat a 11 centres educatius de Barcelona. Es tracta d’una transformació dels patis on prenen importància els espais de traspàs com els porxos, així com l’arbrat i les fonts d’aigua. Jaume Barnada, portaveu del projecte, va explicar que adherir-se a la iniciativa implicava uns compromisos més enllà de la naturalització del pati, sinó que “era canviar moltes coses de com funcionava l’escola, integrar el concepte d’emergència climàtica i tractar-ho com un element curricular”. Un dels centres educatius que formen part del projecte de Refugis Climàtics és l’Escola Els Llorers. A la jornada, les membres de l’equip directiu, Maite i Marta, van concloure que la necessitat d’oxígen i de verd del centre també va integrar-se en el seu projecte educatiu per tal de conscienciar als infants sobre el canvi climàtic. En el procés de transformació del seu pati es va comptar amb el teixit associatiu de l’entorn, incloent a les entitats esportives, per tal d’arribar a una proporcionalitat satisfactòria entre pistes pavimentades i espais naturalitzats. Com a resultat, des d’Els Llorers van explicar que el joc s’ha diversificat gràcies als nous elements i als canvis estructurals introduïts al pati.

L’última part de la jornada es va dedicar a donar els detalls sobre el pla de transformació de patis de la ciutat de Barcelona. Emma Cortés de l’Institut d’Infància i Adolescència va narrar els sis criteris que es tindran en compte per reformular els patis en espais més naturals, coeducatius i comunitaris: el contacte amb la natura, fomentar el contacte, la confortabilitat funcional, la distribució d’espais de forma equitativa i accessible, els usos diversos i comunitaris i el projecte educatiu. La part més tècnica la va proporcionar Antoni Garcia del Consorci d’Educació de Barcelona. El pla per la transformació dels patis es desenvoluparà en set mesos. S’iniciarà al gener i haurà de finalitzar abans del 31 d’agost per l’inici del següent curs escolar. Primer hi haurà una fase de recopilació d’informació dels espais i del projecte educatiu dels centres i jornades de participació per determinar les necessitats de cadascun. La segona fase consistirà en el disseny de l’actuació i en l’execució del projecte.

Compartiu aquest contingut