Barcelona Societat 20

Em plau presentar-vos el número 20 de la revista Barcelona Societat, amb el qual l’Ajuntament de Barcelona reprèn una publicació de referència per a la divulgació d’estudis relacionats directament amb la ciutat de Barcelona. Barcelona Societat va néixer l’any 1993 amb la voluntat de ser un instrument de divulgació i difusió de la recerca social que es realitza a la ciutat amb l’objectiu de millorar les polítiques socials i la vida dels seus habitants.

Partim del convenciment que el desenvolupament de polítiques públiques en una societat cada dia més complexa, en la qual es donen fenòmens interdependents i apareixen noves realitats, exigeix un bon coneixement de la realitat social. Barcelona Societat vol ser una eina que doni a conèixer la tasca que realitzen persones expertes i professionals que des de l’àmbit acadèmic o des de la gestió pública, des del nivell polític o tècnic, des del sector públic, privat o associatiu intervenen en la creació de coneixement al voltant de la realitat social de la ciutat.

Després d’una aturada de prop de cinc anys, obrim una nova etapa amb un número dedicat al sensellarisme i a l’exclusió habitacional, una expressió de la pobresa que està esdevenint cada cop més rellevant a les grans ciutats occidentals. Al mateix temps que creixen els recursos destinats per les administracions municipals i per entitats socials a atendre les persones sense llar, augmenta el nombre de gent que queda exclosa del mercat de l’habitatge de manera permanent.

A Barcelona, els recomptes ciutadans i les dades del Servei d’Inserció Social de l’Ajuntament indiquen un creixement del nombre de persones que dormen al carrer. Si en el primer recompte exhaustiu realitzat l’11 de març del 2008 es van comptabilitzar 658 persones que pernoctaven a l’espai públic, en el recompte del 18 de  maig del 2016, ja passaven la nit al ras 941. Això suposa un increment del 37% en vuit anys. En el mateix període, el nombre de persones que dormien en recursos residencials especialitzats d’entitats socials i de l’administració municipal ha crescut un 60%; de les 1.190 allotjades l’11 de març del 2008 a les 1.907 del 18 de maig del 2016.

L’increment evident de la pressió sobre el sistema d’atenció a les persones sense llar ens obliga a tenir una mirada complexa i rigorosa sobre el fenomen de l’exclusió habitacional severa que permeti trencar estereotips i proposar noves metodologies d’intervenció social dirigides a recuperar l’estabilitat habitacional, econòmica i emocional de les persones que passen pel dur episodi de vida que suposa quedar-se sense habitatge o haver de dormir al carrer.

L’Ajuntament de Barcelona i totes les entitats socials que formen part de la Xarxa d’Atenció a les Persones Sense Llar han reafirmat el seu compromís amb les persones més durament colpejades per l’empobriment amb l’elaboració i la presentació del Pla de lluita contra el sensellarisme. Un full de ruta per aprofundir i accelerar la transformació de les polítiques d’atenció a les persones sense sostre i per impulsar el disseny d’actuacions que pivotin sobre l’accés a l’habitatge i l’estabilitat emocional i econòmica de qui ho ha perdut tot i ha de reconstruir la seva llar.

Laia Ortiz

Tinenta d’alcalde de Drets Socials

Ajuntament de Barcelona

Editorial

L'atenció a les persones sense llar i les polítiques d'habitatge

Autor

Albert Sales

Resum

La revista Barcelona Societat torna amb un nou format, amb una aposta per la difusió digital dels continguts, però mantenint el compromís de sempre amb el rigor tècnic i acadèmic, i amb el servei a la ciutat i a les persones. És en el marc d’aquest compromís que iniciem l’etapa dedicant el número 20 al sensellarisme i l’exclusió residencial, reunint diferents visions, recerques i experiències.

Tribuna

Sensellarisme: Crisi de drets humans

Autora

Leilani Farha

Resum

El sensellarisme és una crisi global dels drets humans que exigeix una resposta urgent. Existeix en tots els contextos socioeconòmics (en economies desenvolupades, emergents i en vies de desenvolupament, en entorns de prosperitat i d’austeritat) i s’esdevé amb total impunitat..

Tribuna

El Housing First. El dret a l’habitatge dels més vulnerables

Autors

Marta Llobet Estany, Manuel Aguilar Hendricksón

Resum

El model Housing First com a projecte de recerca o com a projecte d’intervenció en el camp del sensellarisme, orientat inicialment a persones que fa més d’un any que estan al carrer amb problemes greus de salut mental i/o addiccions, es presenta com una innovació social. Va ser experimentat per primera vegada a Nova York als anys 90, com a conseqüència de qüestionar la poca efectivitat del model tradicional Escala d’atenció. Ha estat implantat també al Canadà, a Europa i a Austràlia, acompanyat d’un ampli treball d’avaluació.

Es presenta com un canvi de paradigma perquè, a diferència del model Escala d’atenció, aquest comença pel final, facilitant un habitatge de forma permanent i independent. Es reconeix el dret a l’habitatge i l’autodeterminació. L’organització de l’atenció es fa d’acord amb les necessitats, els ritmes i les opcions de la persona. El model d’intervenció s’ha de coproduir des de les categories d’acció de proximitat, relació, acompanyament i reconeixement.

El Housing First suscita moltes expectatives, però també interrogants, dilemes i tensions que emergeixen tant del procés d’implantació d’aquest model com de les anàlisis dels resultats de les avaluacions i de la literatura produïda. En aquest article abordarem algunes d’aquestes qüestions i plantejarem alguns dilemes a tenir en compte en la seva implantació.

En profunditat

No tenir llar perjudica (i molt) la salut

Autora

Marta Plujà

Resum

En moments com l’actual, en el qual la crisi econòmica global i globalitzada sacseja amb força les economies familiars, i que té com una de les primeres conseqüències la precarització de l’habitatge, les condicions de vida de moltes de les persones ateses pels serveis de Càritas es deterioren cada vegada més i repercuteixen no només en el seu dia a dia, sinó també –i sobretot– en el seu estat de salut.

En profunditat

Els problemes per fer front a la hipoteca i el seu efecte en la salut

Autors

Laia Palència, Hugo Vásquez-Vera, Carme Borrell

Resum

S’ha constatat que la probabilitat de tenir mala salut percebuda en les persones afectades per la hipoteca gairebé triplica la de la població catalana. En concret, el percentatge d’homes enquestats que va declarar tenir mala salut (salut regular o dolenta) va ser d’un 40% mentre que aquest percentatge és d’un 15% en el global dels homes catalans. Pel que fa a les dones gairebé un 55% va declarar patir mala salut; aquest percentatge representa un 19% del total de dones catalanes. Pel que fa a la salut mental, els resultats encara van ser més impactants. Entre les persones afectades per la hipoteca, un 84% dels homes i un 91% de les dones tenien mala salut mental, mentre que en el global de la població catalana aquests percentatges són de prop d’un 10% i 15%, respectivament. Aquest estudi ha evidenciat que les persones amb problemes per fer front a la hipoteca i en processos d’execució hipotecària tenen pitjors indicadors de salut que la població general catalana. Són necessàries i urgents polítiques públiques, com ara el lloguer social, els mecanismes de segona oportunitat i la dació en pagament, per tal de revertir aquesta situació.

En profunditat

L’atenció a les persones sense llar a la ciutat de Barcelona

Autors

María Virginia Matulič Domandzič, Carles Cabré Vacas, Albert García Gispert

Resum

La ciutat de Barcelona té una llarga trajectòria en l’atenció a les persones sense llar. El Programa Municipal d’Atenció a Persones Sense Sostre dóna resposta a les situacions de més vulnerabilitat mitjançant la creació de serveis i recursos en les diverses fases dels processos d’exclusió social. Aquests dispositius han experimentat un augment i una diversificació, per adaptar-se als canvis de la societat. Paral·lelament, diferents entitats no governamentals també han dut a terme una tasca important al llarg de tots aquests anys. Fruit d’aquest treball conjunt, l’any 2005 va néixer la Xarxa d’Atenció a Persones Sense Llar.

Tot i així, queden reptes importants per a la ciutat, com la implicació d’altres serveis de protecció, especialment el sanitari, i el lideratge en la lluita contra el sensellarisme més enllà dels límits territorials de la ciutat per implicar-hi altres municipis i altres administracions.

En profunditat

Dret a habitar, dret a habitatge (social)

Autor

Joan Uribe Vilarrodona

Resum

S’explora la relació entre conceptes com habitatge, habitatge social, hàbitat, habitar, dret a l’habitatge i dret a la ciutat. L’interès se centra a entendre el moment actual en relació amb unes societats que dubten entre optar per la via del dret i la justícia social, o per la del neoliberalisme i la desigualtat social. Partint de l’anàlisi històric i actual del dret a la ciutat, s’aborda l’estructuració del dret a habitar i com aquest dret s’articula de manera natural al voltant dels enfocaments suggerits pel dret a la ciutat i com a oposició a les lògiques de l’hàbitat, tot això relacionat amb el dret a l’habitatge (social). Es conclou que l’espai on viure no pot, de cap manera, estar orientat a la desactivació social i política dels seus habitants, ja que sense això no hi ha vida urbana. Sense vida urbana no hi ha habitatge, i sense habitatge no hi ha llibertat.

En profunditat

El model Housing First a Espanya

Autors

Roberto Bernad, Vanesa Cenjor i Rebeca Yuncal

Resum

El programa Hàbitat, iniciat el 2014, és la primera implementació sistemàtica del model Housing First (HF) a Espanya. En aquest article es presenten, d’una banda, les diferents etapes i les dificultats trobades durant el procés de llançament, com ara la definició del perfil de les persones participants, la selecció de persones usuàries, la derivació d’aquestes persones i la seva ubicació al programa o la prestació de serveis. Aquests són alguns dels reptes que han afrontat els equips d’Hàbitat, que, a més, han estat dibuixats com a aprenentatges rellevants.

D’altra banda, l’article també presenta la metodologia i els primers resultats de la rigorosa avaluació d’Hàbitat. L’objectiu de l’avaluació és obtenir dades definitives sobre l’efectivitat del model HF per al context espanyol i identificar dificultats i fortaleses per al seu èxit. Quant als resultats del programa en les persones als 12 mesos han estat molt positius i similars a altres experiències internacionals. La taxa de retenció de l’habitatge és del 100% i s’han observat millores en totes les àrees, especialment en la percepció de la seguretat, relacions familiars i situació econòmica.

En comparació, la millora que s’ha analitzat en les persones participants del grup de control mitjançant l’Alternativa Tradicional d’Atenció (ATA) ha estat escassa, menor que l’experimentada per les persones participants a Hàbitat. A més, s’ha realitzat una avaluació de la fidelitat del programa al model original, la qual ha posat de manifest una fidelitat important d’Hàbitat als principis HF.

En profunditat

L’accés a l’habitatge per a Rom immigrants

Autors

Cecilia Vergnano, GRECS, OACU

Resum

Aquest text proporciona un enfocament comparatiu dels processos d’exclusió residencial d’uns col·lectius particularment estigmatitzats, els rom immigrants, a Itàlia i a Espanya, prenent com a referència els casos de Torí i Barcelona. Des d’un punt de vista diacrònic, es posa de manifest que les estratègies residencials d’aquests grups s’integren en (i són modelades per) les diferents trajectòries històriques de les polítiques per a l’habitatge en el context italià i espanyol. Des del punt de vista sincrònic s’observen, en canvi, les similituds en les experiències quotidianes i les estratègies de supervivència econòmica d’aquests grups tot i els diferents contextos socials, històrics i normatius: en tots dos contextos, la precarietat residencial és experimentada quotidianament, i les estratègies de supervivència econòmica adoptades sovint són criminalitzades i reprimides.

Experiències

Junts podem fer més: la Y-Foundation i el programa Housing First a Finlàndia

Autor

Juha Kaakinen

Resum

Finlàndia és l’únic país d’Europa on el nombre de persones sense llar està decreixent. Aquest fet es produeix pel sòlid desenvolupament de polítiques a la recerca de noves mesures per reduir i prevenir situacions de sensellarisme. La unió d’esforços ha estat el punt clau del procés. Un soci actiu en aquesta cooperació durant més de 30 anys ha estat la Y-Foundation.

Experiències

El Banc d’Experiències i Bones Pràctiques de l’Àrea de Drets Socials

Autor

Yolanda Fierro

Resum

El Banc de Bones Pràctiques recull i difon bones pràctiques, tant de gestió interna com de prestació de serveis de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona, ja siguin pròpies o en participació amb el tercer sector o d’altres administracions. A través de la gestió d’aquest projecte es pretén potenciar la participació activa posant en valor l’experiència de les persones professionals i tècniques que les promouen, així com fer circular el coneixement de l’organització promovent la difusió, l’intercanvi i la transferència de pràctiques provades, validades, que funcionen i ens ajuden a donar respostes als reptes socials d’una manera més eficaç i eficient.

Experiències

Housing First a Arrels Fundació: un viratge en procés

Autor

Arrels Fundació

Resum

Fa més de tres anys que Arrels Fundació es va fixar en un model d’atenció a persones sense llar diferent i que posa l’accent en l’accés a l’habitatge individual, digne i estable i en una forma d’intervenció social que posa la persona en el centre. És el Housing First i funciona amb èxit a altres ciutats del món.

L’aposta d’Arrels per a aquest model ha significat una restructuració interna dels seus equips, un aprenentatge en les maneres de treballar i afrontar dubtes i reptes. Si el Housing First s’enfoca només a persones que dormen al carrer, què passa amb aquelles que tenen una situació cronificada i que no troben cap recurs adequat a la seva situació? Viure en un pis individual fa que la persona pugui sentir-se sola? Com s’inclou la figura del peer? I què passa si, pel context econòmic i social, no hi ha habitatges a preus assequibles?.

Ajuntament de BarcelonaÀrea de Drets SocialsContactaAvís legal Accessibilitat