Estratègia d’agricultura urbana

El Pla del verd i de la biodiversitat 2020, impulsat l’any 2013, ja recollia la contribució dels horts de la ciutat a la biodiversitat, i per això preveu “impulsar l’agricultura ecològica en espais urbans i periurbans” (acció 4.8) i “dissenyar un programa d’horts i jardins compartits de gestió comunitària” (acció 9.7).

En la Mesura de govern del Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana del 2017, en la línia 3, titulada “Corresponsabilitat en la cura de la natura urbana”, es proposa, entre altres accions, les següents: crear horts i jardins escolars o comunitaris, implicar-se en els horts municipals com a usuaris o com a entitats, impulsar l’agricultura ecològica en espais i solars urbans i periurbans, i promocionar horts, balcons, terrasses, terrats, cobertes, murs i patis enjardinats.

L’Estratègia d’agricultura urbana (EAU) és un instrument que planifica les actuacions necessàries per aconseguir millorar i augmentar la superfície agrícola a la ciutat amb un model agroecològic. Aquests horts han de maximitzar els serveis ambientals i socials, i fer créixer la natura a la ciutat en benefici de les persones i de la conservació de la biodiversitat. La visió en un termini de 10 anys és la d’una ciutat ecològica, sana i resilient, i amb una ciutadania implicada en la gestió dels horts i en la promoció de l’agroecologia i la sobirania alimentària.

Els valors principals que guien l’estratègia són els següents:

  • Justícia ecològica. Amb l’impuls de l’agricultura ecològica i l’agroecologia es busca contribuir a la gestió sostenible de la infraestructura verda urbana i millorar la qualitat de l’espai urbà, per fomentar la salut de les persones i la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
  • Inclusió i justícia social. L’agricultura urbana ha de promoure la inclusió i la cohesió social per mitjà de la dinamització comunitària, assegurant que els horts urbans siguin espais igualitaris, plurals i democràtics, i garantint un accés equitatiu als recursos.
  • Democràcia participativa. Les iniciatives d’agricultura urbana han de basar-se en la governança compartida i promoure la participació i la corresponsabilitat de la ciutadania.

Durant el 2019 s'han desenvolupat 146 activitats als horts urbans de la xarxa municipal entre visites escolars, visites d'entitats i particulars, i jornades de portes obertes entre d'altres, amb un total de 2.597 visitants. 

129 horts

urbans a la ciutat

872 persones

usuàries dels horts urbans de la xarxa municipal

40 entitats

vinculades a horts urbans de la xarxa municipal, amb 526 usuaris/àries

1r

Incrementar la superfície cultivada de la ciutat per millorar la qualitat de l’espai urbà.

2n

Assolir un model agrícola ecològic que potenciï la biodiversitat. 

3r

Potenciar l’agroecologia per incidir sobre el model agroalimentari i de consum. 

4t

Maximitzar els beneficis socials, terapèutics i emocionals de l’agricultura urbana, impulsant la implicació ciutadana, l’increment de la població activa, la gestió comunitària i el treball en xarxa. 

Promoure un model de governança compartida i establir els mecanismes municipals per donar suport a l’agricultura urbana.