Urbanisme, Transició Ecològica, Serveis Urbans i Habitatge

El Pla del verd i de la biodiversitat 2020, impulsat l’any 2013, ja recollia la contribució dels horts de la ciutat a la biodiversitat, i per això preveu “impulsar l’agricultura ecològica en espais urbans i periurbans” (acció 4.8) i “dissenyar un programa d’horts i jardins compartits de gestió comunitària” (acció 9.7).

En la Mesura de govern del Programa d’impuls de la infraestructura verda urbana del 2017, en la línia 3, titulada “Corresponsabilitat en la cura de la natura urbana”, es proposa, entre altres accions, les següents: crear horts i jardins escolars o comunitaris, implicar-se en els horts municipals com a usuaris o com a entitats, impulsar l’agricultura ecològica en espais i solars urbans i periurbans, i promocionar horts, balcons, terrasses, terrats, cobertes, murs i patis enjardinats.

El nou Pla Natura 2021-2030 en l’Eix 3: Amb i per la ciutadania aposta per recollir i facilitar les iniciatives ciutadanes i oferir propostes concretes de comunicació, formació, educació i implicació a persones, empreses i administracions, donant a tots ells un paper actiu en la promoció i conservació de la biodiversitat urbana, treballant de manera activa per a la seva protecció i millora, tant en l'àmbit públic com en el privat. Com a Projectes Tractor de l’Eix 3 (2021–2025) s’especifica, entre altres, potenciar el voluntariat i dur a terme accions de naturalització amb la implicació ciutadana en el marc de l’Estratègia d’Agricultura Urbana.

L’Estratègia d’agricultura urbana (EAU) és un instrument que planifica les actuacions necessàries per aconseguir millorar i augmentar la superfície agrícola a la ciutat amb un model agroecològic. Aquests horts han de maximitzar els serveis ambientals i socials, i fer créixer la natura a la ciutat en benefici de les persones i de la conservació de la biodiversitat. La visió en un termini de 10 anys és la d’una ciutat ecològica, sana i resilient, i amb una ciutadania implicada en la gestió dels horts i en la promoció de l’agroecologia i la sobirania alimentària.

Els valors principals que guien l’estratègia són els següents:

• Justícia ecològica. Amb l’impuls de l’agricultura ecològica i l’agroecologia es busca contribuir a la gestió sostenible de la infraestructura verda urbana i millorar la qualitat de l’espai urbà, per fomentar la salut de les persones i la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
• Inclusió i justícia social. L’agricultura urbana ha de promoure la inclusió i la cohesió social per mitjà de la dinamització comunitària, assegurant que els horts urbans siguin espais igualitaris, plurals i democràtics, i garantint un accés equitatiu als recursos.
• Democràcia participativa. Les iniciatives d’agricultura urbana han de basar-se en la governança compartida i promoure la participació i la corresponsabilitat de la ciutadania.

Amb la col·laboració de Barcelona Regional, des del 2019 es desenvolupa l’Observatori d’Agricultura Urbana (OAU), una diagnosi socioambiental col·laborativa i exhaustiva dins de la línia estratègica 3 del Programa Enfortim de Parcs i Jardins, d’impuls a mecanismes de relació coordinació i col·laboració municipal per integrar el verd en el desplegament del model general de ciutat (Eix 4 de l’EAU, sobre governança i coordinació).

La hipòtesi de treball de l’Observatori d’Agricultura Urbana és que els horts urbans són hotspots –generadors de punts d’accés- de biodiversitat urbana i de benestar social i pretén cobrir els buits d’informació que existeixen, mitjançant la recollida de dades de camp, gis –sistema d’informació geogràfica- i internet, i involucrant a les persones usuàries dels horts per crear una comunitat hortícola que pugui aportar informació a l’Observatori, com per exemple dades de producció, biodiversitat, participar en programes de ciència ciutadana, de salut comunitària, etc. Com a beneficis d’aquesta implicació s’espera disposar d´informació actualitzada i transparent de dades ambientals i socials dels horts, un aprenentatge i capacitació compartida de la ciutadania en la cura de la natura, en la conservació, manteniment i millora de la infraestructura verda urbana i la biodiversitat, així com la millora de la cultura de la participació i la capacitat d’organització entre comunitats d´usuaris i altres entitats participants. Alhora es podrà avaluar els projectes comunitaris en termes d´impacte social i ambiental i incorporar els resultats en la presa de decisions.