Tipus de vegetació
A Barcelona, amb un clima mediterrani amb episodis de sequera cada vegada més recurrents, es prioritzen les espècies que s’adapten bé a aquest clima i a les condicions del medi urbà, i que són resistents a la sequera i a la contaminació atmosfèrica.
L’objectiu és assegurar un manteniment sostenible i eficient. Per això se seleccionen aquells arbres i plantes que poden desenvolupar-se millor i per tant necessiten menys recursos, com aigua o adobs.
Es té en compte la seva resistència a l’atac de plagues i malalties a fi de reduir al màxim l’ús de productes químics. Un dels altres criteris que seguim en la selecció d’espècies vegetals és la diversitat i l’interès que pot representar per a la fauna autòctona, com són les espècies pol·linitzadores i altres animals beneficiosos.
Arbres i palmeres
Sabies que a Barcelona tenim 487 espècies d’arbres diferents?
En total, Barcelona té (incloent-hi la zona de Collserola) 1,4 milions d’arbres, dels quals hi ha 250.000 en zona urbana. L’alzina, el pi blanc i el plàtan d’ombra són les tres espècies dominants. Per mantenir-los, de vegades cal efectuar podes que eliminin branques seques o perilloses.
També es fa un control integrat de plagues i malures per tal d’assegurar-ne el bon estat.
Arbusts
La vegetació arbustiva actua com a connectora de zones verdes i es converteix en hàbitat. La gran quantitat d’arbusts que hi ha a la ciutat contribueix a la biodiversitat.
Dos cops l’any, a principis d’estiu i d’hivern, es procedeix a la poda i al manteniment, i entre finals de tardor-hivern la replantació i millores del sòl.
Gespes, prats i herbassars
Les gespes estan presents a gran part dels parcs i jardins de la ciutat. Actualment s’utilitzen espècies més resistents a la sequera, com per exemple les gespes de clima càlid o gespes que requereixen menys aigua i suporten temperatures més elevades. Tanmateix, en el marc d’una gestió ecològica i de la naturalització, s’ha apostat per la creació de nous hàbitats que apareixen en deixar evolucionar les gespes cap a prats i herbassars, o directament per sembrar prats de flor.
Entapissants i vivaces
Les plantes entapissants creixen cobrint el sòl com una mena de catifa vegetal, mentre que les vivaces viuen més de dos anys i requereixen poc manteniment. Ambdues tipologies juguen un paper crucial en la jardineria sostenible, ja que ajuden a crear espais verds més fàcils de mantenir i més resistents al clima advers.
Grups de flors
Aquestes plantes de temporada aporten color i vida als parcs i jardins de la ciutat. Els grups poden estar formats per flors de temporada o vivaces. Quan no hi ha sequera, es planten flors a l’hivern i a la primavera.
Però si hi ha una flor que està especialment vinculada amb Barcelona, aquesta és la rosa, pels seus roserars i pel Concurs Internacional de Roses Noves.
Herbes en escocells
S’han detectat més de 65 espècies de plantes espontànies. Amb flors ornamentals i d’altres de més discretes, també constitueixen un hàbitat per a pol·linitzadors, ocells i fauna auxiliar.
Jardineres
A les jardineres de la ciutat trobem més de 270 espècies vegetals. Majoritàriament es tracta d’arbres de petit volum, arbusts, vivaces i algunes plantes anuals.
