Economia Social i Solidària

Pedro M. Sasia, president del Consell directiu de la Federació europea de banca ètica i alternativa (FEBEA), ens dona els detalls de la trobada anual de FEBEA, i el paper transformador de les finances ètiques.

Quina és la situació actual de les finances ètiques en l’àmbit estatal i europeu?

En aquest moment podem identificar un canvi d’escala en termes d’adquirir influència, reconeixement, reputació per l’exercici que han tingut les finances ètiques les darreres dècades. A més, el seu comportament en temes financers s’ha analitzat, com va succeir durant la crisi financera del 2008 o les respostes financeres a la pandèmia.

Les finances ètiques ja es consideren, amb aquest nom i caracterització, interlocutores habituals als programes europeus de desenvolupament. Estem citades explícitament al Pla d’Acció per l’Economia Social per injectar diners al desenvolupament de l’economia social des de la Unió Europea. I allà es reconeix, i en altres àmbits, que les finances ètiques som intermediàries molt valorades per les mateixes característiques que tenim com a entitats de finances ètiques.

Quin paper tenen les administracions i, sobretot, les locals com l’Ajuntament de Barcelona, ​​en aquest enfortiment del reconeixement i de les mateixes finances ètiques?

Les finances ètiques ens considerem, des del nostre propi naixement, instruments de canvi social, i en aquest procés de canvi social, no som autosuficients, no ho podem fer soles. Hi ha tot un context que pot ser més o menys facilitador o que en dificulti el desenvolupament.

Els ajuntaments són socis potencials importantíssims per a les finances ètiques. Per als ajuntaments on l’impacte social és una de les seves prioritats de gestió, som socis amb qui es poden establir aliances de benefici mutu, sens dubte. I això passa en moltíssimes polítiques municipals; d’habitatge, socials, de cooperació, de desenvolupament econòmic… En totes aquestes polítiques, és molt important comptar amb intermediaris financers fiables, que siguin capaços d’alinear aquestes polítiques amb la mateixa missió. Les finances ètiques funcionen i poden concedir crèdit, crèdit molt ben avaluat des del punt de vista econòmic, financer i socioambiental.

Com es defineix des de les finances ètiques aquest concepte de sostenibilitat?

Les nostres societats actualment són extremadament desiguals i amb bretxes molt greus en moltíssims aspectes. Entenem que la sostenibilitat té un component mediambiental que és molt més que un canvi climàtic. És un component mediambiental que incideix en molts altres aspectes, però també té un component social indissoluble del component mediambiental. I, a més, hi ha un component relacionat amb la governança quan parlem de sostenibilitat financera. Les finances han de canviar radicalment la seva manera de relacionar-se com a organitzacions amb la societat.

Quines altres diferències veus entre les finances tradicionals i les ètiques en aquest sentit?

A partir de la crisi del 2008, van aparèixer bons desitjos per acabar amb l’opacitat a les operacions financeres, amb negociació d’alta freqüència de títols, amb els paradisos fiscals, i etcètera, etcètera. Van aparèixer un munt de qüestions que haurien de ser afrontades. Promeses trencades, totes. Res d’això no ha aconseguit embridar adequadament el sistema financer. De manera que en aquests moments el repte de sostenibilitat és un repte que també té a veure amb com es governen les mateixes organitzacions financeres. No és només quan inverteixo en empremta climàtica, o en empremta de carboni, o en reciclatge, o en energies renovables. Això són situacions o circumstàncies que les finances ètiques des de fa molt de temps porten reclamant com a components indissolubles del concepte “sostenibilitat” i així ens comportem.

Què impliquen les finances ètiques per a la ciutadania, sigui client o no?, com influeixen en altres àrees de la societat?

Hi ha tot un nínxol d’alternatives econòmiques que tenen una funció que no està vinculada únicament al circuit econòmic al qual pertanyen. Tenim un repte cultural polític que està indissolublement unit a la nostra activitat econòmica. Som eines d’acció política que intenten transformar la nostra societat i canviar la manera com es relaciona.

Des d’aquest punt de vista, la proliferació d’alternatives econòmiques llença missatges a la ciutadania que van molt més enllà de “consumeix banca ètica”. És un missatge de “construeix banca ètica i entén, sobretot, les conseqüències no econòmiques de les teves decisions econòmiques”.

A mi em sembla que aquest missatge és molt potent. Les nostres decisions de consum tenen incidència política. I en aquests temps, ser una persona ciutadana responsable ha d’incloure necessàriament preguntes sobre què consumim i a qui. Això també inclou un ajuntament que es compromet públicament a desenvolupar un projecte determinat de la mà d’un actor social d’aquesta naturalesa d’economia alternativa. Un altre cop està llançant aquest mateix missatge. És a dir, “atenció, atenció, que no és el mateix consumir determinats proveïdors que altres perquè els efectes sobre la justícia social són diferents”.

Els pròxims 23 i 24 de maig, FEBEA es reuneix a Barcelona. Ens pots explicar una mica més aquesta trobada anual i l’assemblea de federació?

La nostra federació té una governança extremadament cooperativa. És una federació amb 33 membres (bancs i finançadors, fundacions de finances ètiques) de 17 països europeus diferents. El 24 de maig és la nostra assemblea anual a Barcelona, la primera presencial des de fa tres anys. Aprovarem el nou pla estratègic, l’entrada de tres membres nous i aprofitarem per fer tallers amb el Fons Europeu d’Inversions i amb altres institucions per reforçar les capacitats dels nostres membres.

Sempre que organitzem les assemblees, el dia anterior celebrem una conferència oberta, també aquest any a Barcelona. El dia 23 de maig, hi ha una conferència que es titula “Credit and Beyond”, que reunirà al qui és qui de les fiances ètiques de les finances europees.

Què hi ha darrere aquest beyond? Quines formacions i tallers incloureu a la sessió oberta?

Les finances ètiques som laboratoris d’experimentació. A nosaltres ens interessen aquells nínxols d’activitat on és clar l’impacte social, mediambiental i que moltes vegades estan, com se sol dir, fora de mercat. Els grans operadors no hi estan interessats perquè són complicats, perquè no els entén.

Així, compartirem diverses experiències interessants de finançament innovador. Hi ha bones pràctiques que tenen a veure amb acords publicoprivats per al desenvolupament de circuits microfinancers, amb el finançament de les energies renovables o amb el finançament de projectes agroecològics. Altres tenen a veure amb el finançament dels projectes d’empreses recuperades, el workers buyout. Portarem també el know how important que en aquest cas té un dels membres de FEBEA, que és Banca Ètica, de la qual soc vicepresident. En concret, portarem la nostra experiència en el finançament del co-housing, que una cosa que per a l’Ajuntament de Barcelona és molt propera perquè ha engegat projectes de co-housing molt innovadors i frescos i nosaltres participem com a finançadors.

Banca Ètica, a finals del 2021, va presentar la nova oficina de Barcelona, ​​que ja estava en funcionament durant la pandèmia. Què implica tenir una oficina a peu de carrer d’aquestes característiques?

Banca Ètica és una cooperativa amb base social als Estats Italià i Espanyol. Tenim 46 mil socis i sòcies a tots dos Estats. Començar un projecte de finances ètiques és molt complicat. Hi ha factors d’escala que són clarament demolidors per a la sostenibilitat d’un projecte com el nostre i, en el nostre cas, ser capaços d’obrir oficines a Barcelona, ​​ha suposat la consolidació d’un projecte internacional.

Els projectes de finances ètiques no creixen fent inversions a diferents llocs pensant en oportunitats de mercat. Creixen perquè primer es genera prou teixit social i després, sobre aquest teixit social, es van establint les estructures financeres adequades. La construcció del teixit social català ha estat un procés de construcció riquíssim, per la mateixa riquesa que té Catalunya, i particularment Barcelona; la riquesa que té en alternatives econòmiques, una tradició de militància i compromís social en relació amb les alternatives econòmiques. Aquesta construcció de base social ha fet coherent i consistent l’obertura de l’oficina a Barcelona.

Quan vam començar a crear el projecte Fiare Banca Ètica no sabíem si realment existia aquesta demanda social prou interessada en les alternatives econòmiques i compromesa, o si estava tothom encantat de la vida amb el banc, la tovallola, la bicicleta i el calendari. S’ha demostrat que, efectivament, quan ets sobre el terreny, quan tens una base social suficient, com passa a Barcelona, ​​la demanda existeix, i és amplíssima.

A quins reptes s’enfrontaran les finances ètiques?

La incidència de les finances ètiques com una eina que parteix sent econòmica i s’insereix en el sistema financer, que és el cor del sistema econòmic, ha de ser capaç també de fertilitzar el context. Ha de ser capaç de transformar o col·laborar en la transformació de polítiques cap a objectius clarament vinculats a l’autèntic sentit de la sostenibilitat (social, mediambiental, de govern de les organitzacions, dels grans actors econòmics) i aquest és el repte més important que tenim.

Pel que fa als reguladors i les normatives que regulen el mercat bancari, aquestes haurien d’adoptar normatives específiques que tractessin de donar suport i facilités el creixement al qual, clarament, és un bé social: entitats no lucratives. La Unió Europea proclama que la biodiversitat a l’ecosistema financer és molt benvinguda, però després no hi ha cap mesura que promogui aquesta biodiversitat sinó tot el contrari.