Economia Social i Solidària

Gina Planas:

Benvinguts i benvingudes al nou pòdcast dedicat a les economies socials i col·laboratives Les Veus de l'Economia Social i Solidària.

Aquest que esteu escoltant és el primer capítol d'un pòdcast en què l'Ajuntament vol fer descobrir a la ciutadania noves maneres de fer economia a Barcelona posant sempre com a prioritat les necessitats de les persones i el seu entorn.

Volem estrenar-nos amb un capítol que girarà al voltant de les finances ètiques. En el marc de l'economia social i solidària, el finançament és un element clau. Moltes vegades la manca de finançament esdevé un coll d'ampolla per desenvolupar projectes viables. Per això l'ajuntament de Barcelona va crear l'any 2017 dos convenis de col·laboració amb Coop57 i Fiare per facilitar la injecció de capital en nous projectes i empreses de l'economia social i solidària amb impacte a la ciutat.

Avui us volem presentar en Raimon Gassiot, soci i coordinador adjunt de la cooperativa de serveis financers Coop57, que ens explicarà exactament què són les finances ètiques i quines és la tasca que està fent Coop57.

Benvingut, Raimon, i moltes gràcies per ser aquí.

Raimon Gassiot:

Gràcies a vosaltres. Bon dia.

Gina Planas:

Molt bon dia. Primer de tot i per posar-nos en context ens agradaria saber què són les finances ètiques i què les diferencia de les finances convencionals.

Raimon Gassiot:

Començaré en tot cas per les finances convencionals. És a dir, jo crec que tots sabem més o menys què són les finances convencionals, quin és el seu objectiu. És a dir, el seu objectiu és, a través de l’equidistat financera, aconseguir el màxim benefici pels seus propietaris i accionistes.

En canvi, les finances ètiques entenen l'activitat financera com una eina, no com una finalitat en si mateixa, i la finalitat és generar impactes positius en la societat i en l’entorn natural.

En el nostre cas de Coop57, nosaltres sempre diem que l'activitat financera que desenvolupem, l’objectiu, és transformar l'economia i la societat basant-nos en els plantejaments i les pràctiques de l'economia social i solidària.

Gina Planas:

Pels oients que no la coneixen, què és Coop57 i com va néixer el projecte?

Raimon Gassiot:

Coop57 és una cooperativa de serveis financers ètics i solidaris que es dedica a recollir estalvi popular per finançar exclusivament entitats d’economia social i solidària.

Som una cooperativa, no som un banc. Fem activitat financera, però no som un banc, i això té dues característiques fonamentals. La primera és que no tenim clients, sinó que tenim socis i sòcies i prestem un servei als nostres associats. Per tant, és una relació diferent de la relació de client. L'altra característica fonamental és que som completament autoregulats i autogestionats. Per tant, entre els nostres associats recollim estalvi, aquest mateix estalvi ens serveix per concedir finançament als nostres associats i entre tots nosaltres, conjuntament, de manera democràtica i assembleària, decidim com ho fem, de quina manera: quin tipus de productes financers tenim, quins tipus d’interès apliquem tant per l’estalvi com pel préstec... És una forma completament democràtica.

Coop57 es va originar, es va crear, l'any 1995 arran de la lluita laboral i obrera d’un col·lectiu d’antics treballadors de l'Editorial Bruguera. Quan va tancar l'editorial van cobrar unes indemnitzacions pel seu acomiadament improcedent i part d'aquestes indemnitzacions les van posar en comú, van generar un fons col·lectiu per poder finançar projectes d'autoocupació, d'autogestió, perquè el que volien era promoure projectes econòmics que no es moguessin en clau capitalista, que és la que els havia portat al tancament de l'Editorial Bruguera. Amb el temps, Coop57 es va anar obrint no només a projectes cooperatius autogestionaris, sinó al conjunt de l’economia social i solidària, i amb el temps aquest embrió que es va posar a Catalunya es va anar replicant en altres territoris i va anar desenvolupant Coop57 un model de desenvolupament en xarxa de diferents territoris amb diverses associacions territorials.

Actualment estem presents a Catalunya, Aragó, al país Euskal Herria, estem a Madrid també, a Galícia, Astúries, Andalusia i també comptem amb grups promotors a Mallorca i al País Valencià.

Gina Planas:

Com dèiem a la introducció, el 2017, ara fa cinc anys, l'Ajuntament i la vostra cooperativa van signar un acord en què es creava un fons econòmic mancomunat que s’utilitzaria per garantir possibles fallides o impagaments. Creus que aquest fons ha servit per al que es pretenia, és a dir, arribar a les entitats amb dificultat d'accés el crèdit, i quin balanç en feu, en definitiva, d'aquests cinc anys de trajectòria?

Raimon Gassiot:

Nosaltres fem un balanç molt bo perquè en aquests cinc anys de trajectòria hem donat més de 110 préstecs, 113 en concret, per un import global de 5,2 milions d’euros, que creiem molt important, que ens ha permès una mica respondre a l’origen, a la motivació inicial d'aquest fons, que és poder finançar noves entitats, nous projectes d'economia social i solidària, això ho hem fet en bona mesura.

Quan ens va venir el context de pandèmia vam veure que hi havia unes necessitats de liquiditat, de tresoreria, amb entitats molt afectades pel context de pandèmia i les mesures que s’havien adoptat per combatre-la, i necessiten un suport financer en un context d'un escenari molt complex, molt difícil.

Aquest fons de finançament ens ha servit per això i creiem que és una pràctica molt bona perquè amb una estratègia de fons mancomunat amb l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas, ens permet multiplicar recursos i amb un recurs públic limitat ens ha permès donar aquests més de 5 milions d'euros de finançament i que diem que és una pràctica de col·laboració pública o cooperativa molt interessant.

Gina Planas:

Un dels riscos dels sistemes de crèdit és la morositat. En el vostre cas no ha estat un escull, ja que es situa en un 1,7% la taxa de morositat. Es tracta d’una dada molt positiva, no?

Raimon Gassiot:

Sí, és una dada positiva perquè, a més, especialment el que veiem és que aquest fons havia de donar resposta a necessitats d’especial risc.

Si contem que aquesta taxa de morositat està molt per sota del que és la banca convencional i se situa en els promitjos que té la banca o les finances ètiques entenent que aquesta és una experiència d'un nivell de risc molt més elevat, doncs creiem que el fons està funcionant bé i de fet està servint per al que volíem que servís, que és per garantir aquestes operacions, però amb l'objectiu que no els hàgim de garantir. És a dir, que no hàgim d'utilitzar aquests fons vol dir que no hi ha hagut morositat i que, per tant, els projectes s’estan desenvolupant correctament.

Gina Planas:

En definitiva, aquest fons municipal mancomunat s'ha demostrat doncs com una eina útil a servei del finançament de projectes d'economia social i solidària a la ciutat. S’ha facilitat, com dèiem, l'accés de més de 100 projectes per un valor de més de 5 milions d'euros.

Amb aquestes dades sobre la taula, quins són els reptes de futur? I creieu extensible aquest model de finançament a altres ajuntaments o altres administracions públiques?

Raimon Gassiot:

Nosaltres creiem que és una bona pràctica i allà on hem anat l'hem anat explicant. De fet, en una escala molt menor s’ha replicat aquest mateix model a l'Ajuntament de Mataró, i creiem que és interessant.

Eh... m’esteu dient alguna cosa mi? No. Ah, perdó.

Doncs s’ha replicat en altres ajuntaments, ho estem extrapolant, sé que s'ha parlat amb la Xarxa de Municipis per l'Economia Social i Solidària i... bé, que hi ha bones pràctiques.

I en el cas de Barcelona el repte és com donem continuïtat a aquesta bona praxi. Entenem que per part nostra hi ha voluntat política de poder desenvolupar, creiem que per part de l'Ajuntament també, perquè creiem que és positiu i la qüestió és anar-lo adaptant a les necessitats que detecten en el seu moment, com hem anat fent. És a dir, d’una idea inicial que era bàsicament per projectes de nova creació vam tenir la capacitat d’adaptar-lo també per donar resposta a un context molt específic, que és el context de pandèmia, i ara l’anàlisi que nosaltres fem és que ens enfrontem a un context econòmic molt incert i que pot ser molt complicat en els propers anys.

Ho sabem: una inflació desbocada, tipus d’interès a l’alça, els efectes de l'increment desmesurat dels preus de l’energia... Tenim un context de la ruptura de les cadenes de subministrament a escala internacional, que no sabem en quina mesura pot afectar a l’economia social i solidària. Per tant, tots els mecanismes de finançament i de compartir riscos, com és aquest, que tinguem amb administracions públiques, seran bons segur.

Gina Planas:

I més necessàries que mai, segurament.

Raimon Gassiot:

I tant.

Gina Planas:

Doncs moltes gràcies, Raimon Gassiot, coordinador adjunt de Coop57, per ser avui aquí amb nosaltres, i fins a la propera.

Des d'aquí us saluda Gina Planas.

***

Xavi Rubio Cano:

Doncs arranquem la primera de les tertúlies de l'economia social i solidària en el marc del pòdcast Les Veus de l’ESS i ho fem avui amb una temàtica molt important, que és la de les finances ètiques, i ho fem parlant amb persones que, d'una banda, són d’organitzacions de l’economia social i solidària de la ciutat i tenim així entre nosaltres a la Karel Mena Santos, de la cooperativa Periferia Cimarronas, i el Joan Mate de Producció d'Energia Maresme 128, a partir d'ara li direm PEM 128, i també amb nosaltres el Raimon Gassiot, de la cooperativa de serveis financers Coop57, i el Manel García Padreda de la Direcció de Serveis d'Economia Social i Solidària de l'Ajuntament.

Jo també en formo part, d’aquesta organització, soc el Xavi Rubio Cano, cap de departament de l’Economia Social i Solidària, i és per mi un plaer poder conduir aquesta tertúlia perquè estarem parlant d'un instrument financer important que ha impulsat fonamentalment Coop57 amb la col·laboració de l'Ajuntament, però que sobretot ha sigut d’ús per les dues organitzacions que avui tenim amb nosaltres.

Si us sembla bé començarem parlant amb el Raimon i amb el Manel, en el sentit de dir... Des de finals del 2016, Coop57 i l’Ajuntament de Barcelona decideixen desenvolupar aquest fons municipal de foment de l'accés al finançament dels projectes d'economia social i solidària i, per tant, ja tenim un recorregut de cinc anys.

Raimon, una visió global abans d'entrar en concret a parlar dels dos projectes que avui ens acompanyen.

Raimon Gassiot:

Sí, la visió global és que hem generat un fons mancomunat per cobrir la possible morositat d'una línia de finançament que va posar en marxa Coop57.

Aquesta línia de finançament ha donat més de 110 préstecs per import superior als 2 milions... als 5,2 milions d’euros, que això ja de per si parla en si mateix de la importància d'aquest instrument. Només ha hagut d’atendre un sol cas de morositat, que no arriba... arriba a poc més d’un 1,7% del total de la línia de finançament, i això... Per nosaltres, el fonamental és que aquests més de 110 projectes els hem pogut tirar endavant gràcies a aquesta línia de finançament.

Xavi Rubio Cano:

En aquest sentit, Manel, parlem de cinc anys, però hi ha un abans i un després, no? L’acord de col·laboració es renova el 2021, sobretot per recollir el bagatge de què va significar, no només per al fons, sinó pel conjunt de l'economia social i solidària de Barcelona i pel conjunt de les ciutats, la pandèmia, no?

Aquest canvi, aquesta renovació... Què ens pot dir d'aquesta diferència?

Manel García Padreda:

Bé, una valoració de la política pública del fons és positiva, no? Amb un import de... En primer terme, és un fons aportat per les dues entitats, per Coop57 i per l'Ajuntament. Primer van ser 100.000, després es va fer una ampliació a 200.000 perquè el fons començava a funcionar i el volum de crèdits i de préstecs i l’acollida que ha tingut a l’economia social era molt positiu, i per tant aquesta segona ampliació que vam fer va ser molt important pel moment de pandèmia, en què les entitats d'economia social van tenir una necessitat de liquiditat molt important.

Però bé, així com a valoració política pública, és a dir, amb poc recurs, en total l’Ajuntament de Barcelona ha aportat entorn de 350.000 euros, i atès que Coop57 ha fet el desemborsament dels crèdits i de préstecs per import de cinc milions, la multiplicació és bastant bona. Per cada euro aportat per l'Ajuntament, això ha pogut revertir en què l'economia social n’ha rebut deu. Per tant, és una política positiva.

I creiem que ha estat positiu pels moments en què ha sortit: els temps de pandèmia han estat molt durs per l’economia social, i en els temps que venen de possible crisi econòmica aquest també serà un instrument al servei de l’economia social.

Xavi Rubio Cano:

Anem amb la Karel i el Joan, que són els protagonistes d'aquesta tertúlia. Karel i Joan, d'una banda, expliqueu les vostres organitzacions, a què us dediqueu, perquè qui ens pugui escoltar es pugui inspirar amb vosaltres, i també quina era la necessitat de finançament que teníeu i que vau acudir a Coop57. Et sembla bé? Comences tu, Karel?

Karel Mena Santos:

Sí, moltes gràcies. Bon dia.

Bé, jo soc part de l'equip de Periferia Cimarronas, que és una cooperativa de treball que té com a objectiu la visibilització i la promoció de la cultura afrodescendent, racialitzada i migrada de la ciutat de Barcelona.

El projecte és, a grans rasgos, la creació d’espais culturals i té tres eixos: una botiga on es comercialitza amb productes de l’economia social de persones migrades, principalment, i afrodescendents, productes artesans fets amb criteri de sostenibilitat; després tenim una cafeteria que també, amb els seus criteris de sostenibilitat, que oferirà productes gastronòmics lligats al continent africà, que és molt ampli; i després tenim el teatre, que oferirà espectacles on els protagonistes i les protagonistes seran les mateixes persones, que estem acostumats a sentir parlar de nosaltres, però no parlem nosaltres mateixos, i aleshores aquest és un objectiu de la cooperativa.

També té com a objectiu oferir un treball digne entre la precarietat que hi ha a la cultura, al sector cultural. Aquests són dos objectius importants.

A veure, per a nosaltres l’existència de Coop57 ens va donar un impuls molt gran perquè tots sabem com funcionen les condicions bancàries, que són condicions lleonines i nosaltres no tindríem possibilitat d'accedir a fer un projecte tan gran com aquest sense l’ajuda del Coop57 i també del fons de garantia i de finançament que d'alguna manera entre totes i tots assumim el risc de portar un projecte d'aquesta envergadura en un context postpandèmia.

Aleshores estem molt contentes. Nosaltres part del finançament d'aquesta primera banda, d’aquesta primera part, ho hem fet servir per a la reforma del local i després ara, a setembre, ja el posem en marxa.

Xavi Rubio Cano:

Adreça, Karel. On us trobarem?

Karel Mena Santos:

Adreça. L’adreça. Estem al carrer Cerdanyola 26, baixos.

Xavi Rubio Cano:

Molt bé. Al barri de...?

Karel Mena Santos:

Sants.

Xavi Rubio Cano:

Molt bé.

Joan, ens n'anem a l'altra punta de la ciutat. Què sou la Producció d'Energia Maresme 128 i com coneixeu Coop57 i la importància de tot plegat?

Joan Mate:

Bé, doncs el nostre projecte al barri d'El Besòs de Barcelona va sorgir en la necessitat de millorar el nostre edifici. Tenim un edifici construït a principis dels anys 60 amb moltes deficiències per les exigències que hi ha avui en dia en el sentit col·lectiu bàsicament.

Ens hi vam posar al capdavant tres o quatre veïns que vam veure aquesta necessitat i al fil d'aquesta primera reflexió ens va sortir també la qüestió de com en els barris obrers les vivendes es van deteriorant constantment i que la gent obrera no pensem en quant d’important és mantenir la nostra vivenda, que a última hora és una de les coses més necessàries que tenim, el fet de poder tenir una vivenda en condicions.

Bé, al fil de tot això vam fer la ITE de l’edifici, sortien una de mancances importants i vam entrar una mica en la discussió d’anar més enllà, de veure tal com s’estava posant ja el tema energètic, tot el tema de residus i del que significa avui l'energia bruta i doncs amb un grup d’enginyers vam començar a parlar de la possibilitat de fer una rehabilitació completa de l'edifici i ens hi vam posar mans a l’obra: vam entrar en una subvenció del Ministeri d’Indústria i una vegada fet el projecte i concedida la subvenció amb fons europeus, aleshores teníem el problema del finançament. I el típic: dos o tres veïns vam mirar de veure com les entitats financeres ens podien...

Enmig de tot això, d’allò que no acabes d'estar convençut del que sembla, del que representa pels veïns i tal, aleshores va aparèixer la possibilitat de fer-ho amb Coop57, qui ens va oferir la possibilitat, ens deien que eren finances ètiques. I qui us parla va haver d’explicar què significava Coop57 i d’on sortia Coop57. Jo en l’àmbit sindical havia tingut bastanta relació amb Coop57 a través de la FTC.

I en el seu moment el que vam fer ja va ser tenir la conversa amb Coop57 i el que per nosaltres representava era, la primera qüestió: són obrers que li demanen diners a obrers. Primer tema. Segon tema: un préstec que sabem per problemes que tinguem no es resoldrà amb l'execució dels nostres pisos en el cas que hi hagués aquest problema. D'altra banda, nosaltres per la història de la nostra comunitat de propietaris també sabíem que el tema de morositat era molt baix, per tant ja teníem clar que no tindríem aquest problema.

I ens hi vam posar mans a l’obra, vam parlar amb el Raimon, amb el Raimon i després amb el Ramón i amb el Guillem, i ja vam posar en marxa el cofinançament.

Xavi Rubio Cano:

Joan, Karel, també gràcies a la proposta que va fer Coop57, el seu responsable de comunicació, un d’ells el Xavi Teis, tenim dos projectes que abasten tota la ciutat, el Joan ve del llevant, la Karel ve de ponent, i a més a més també abastant el que és el conjunt de l'economia social i solidària. Tu has dit habitatge, una gran necessitat, el vell eslògan del «pa, sostre, treball», i afegiria «cures de les persones», perquè el sostre, ens l'explica el Joan en la Producció d’Energia Maresme 128, una cooperativa de persones obreres, per tant, treballadores, el seu sostre, i com molt bé ha explicat la Karel, un projecte ampli amb diferents línies d'activitat, però que recolliria també el pa, el treball i les cures, no?

Això seria una síntesi del que és economia social i solidària de la ciutat i que existeixi doncs una cooperativa de serveis financers com és Coop57. En aquest sentit, Raimon, per part vostra, com analitzeu quan projectes o organitzacions, com els que avui estan aquí del Joan i la Karel, us fan propostes de finances? Sintèticament, com analitzeu i com decidiu que formi part d'aquest fons que estem treballant i construint amb vosaltres, perquè, per qui ens pugui escoltar, digui: «Doncs jo podria ser candidat o candidata si primer de tot també soc de Coop57»?

Raimon Gassiot:

Sí, el primer pas és que nosaltres analitzem, és a dir, qualsevol entitat per rebre finançament de Coop57 ha de ser sòcia de Coop57. No qualsevol entitat pot ser sòcia de Coop57: han de ser entitats d'economia social i solidària que compleixin una sèrie de requisits. I en aquest cas doncs fem un procés d’anàlisi, de coneixement d'aquestes entitats, i sobretot per nosaltres és molt important veure que tinguin projectes socialment útils, que en aquest cas va ser evident.

Un cop fem això i l’entitat s’incorpora com a sòcia de serveis, la nostra màxima és que hem de fer tot el possible per resoldre el seu problema financer, sempre que estigui a les nostres mans. Llavors allà fem una anàlisi més tècnica de veure si el projecte que ens sol·liciten és viable, si podem fer tot això... O sigui, aquí fem una anàlisi a partir del...

En aquest cas són dues entitats de nova creació, no podem analitzar el seu passat, sinó que hem d'analitzar el seu projecte i per nosaltres també aquí és molt important la confiança, és a dir, la confiança que ens generin els col·lectius que estan al darrere d’aquests dos projectes. Això és difícilment objectivable.

I aquí és on treballem. És treballar bàsicament aquest finançament.

Són dos projectes molt diferents, però són dos projectes que creiem d’alt interès social, que poden ser emblemàtics, és a dir, un projecte de persones migrades racialitzades que parlin en primera persona, que generin espais propis, crec que pot ser molt interessant i un projecte també de rehabilitació energètica integral d'edificis, que es plantegin també produir part de l'energia que consumeixin, que ho facin de manera col·lectiva, sent un petit embrió del qual ara tant es parla, què són comunitats energètiques, també creiem.

I en aquests dos casos pensem en l’impacte més enllà del mateix projecte, és a dir, són projectes que poden il·luminar altres projectes similars que es puguin desenvolupar.

Per tant, ells són els principals interessant que no fracassin, nosaltres també, i conjuntament intentem fer-ho d’aquesta manera.

Xavi Rubio Cano:

El Joan parlava de manera de dir: «Vaig parlar amb el Raimon, vaig parlar amb el Ramon, vaig parlar amb el Guillem...», per tant es denota aquesta confiança amb el mateix projecte i la mateixa gent de Coop57, també.

Karel, Joan, afegiu el que vulgueu. És a dir, sobretot pensant en d'altres persones i d'altres organitzacions que tenen al seu abast un instrument com és Coop57 i afegiu el que vulgueu.

Abans deia la Karel: «Volem parlar amb veu pròpia». Aquí tens la teva veu, Karel, endavant.

Karel Mena Santos:

Moltes gràcies.

Xavi Rubio Cano:

Afegeix el que vulguis.

Karel Mena Santos:

A veure, jo vull afegir... bé, l’agraïment sobretot perquè un projecte com el nostre, tan singular, que té risc, perquè té risc, que hagi sigut rebut amb el carinyo i l’atenció per part de Coop57 des del començament, el fet d’estar tutoriades tot el temps per fer-ho bé, per fer-ho possible, i això s’agraeix molt perquè això no ho trobes enlloc.

Necessites sempre un suport, i quan una entitat financera té rostres de persones amables és molt diferent que quan vas a una guixeta d’un banc.

Xavi Rubio Cano:

Joan.

Joan Mate:

Sí, bàsicament és això, el que tu posaves en valor. La veritat és que vam parlar amb diferents persones, es va estar analitzant el projecte...

Nosaltres érem tres representants de la nostra comunitat de 42 veïns, que... bé, ens plantejàvem una cosa que cada vegada s'està demostrant més necessària. I que l'economia social i solidària, el finançament ètic, posi diners en això, jo crec que té tot el sentit i hi ha unes necessitats.

En el nostre barri, arran del nostre projecte s’estan generant preguntes, s’estan generant trobades. Ja hi ha una altra comunitat de tres carrers més avall que ja s'hi estan posant, nosaltres els hi vam parlar de Coop57, finalment no sé com ho han fet. Igual algun dia us apareixen o ens demanem que us presentem, ja veurem. I a més a més, hi ha alguna altra entitat del món del cooperativisme en el barri, la vivenda... La Cooperativa de Vivendes del Sagrat Cor de Jesús, que en aquest moment s'està plantejant veure si pot fer alguna cosa més amb els edificis que són construïts per la cooperativa, que tenen els propietaris i que en aquest moment encara els propietaris no estan prou decidits a entrar en aquest món perquè els hi sembla una inversió massa important i que estan porucs.

La societat en general, i més amb el tema de diners, està poruga i que d'alguna manera des de la cooperativa de vivendes també s’està plantejant la possibilitat de donar suport a això i a partir d'aquí veurem si necessitem més finançament o no, o què és el que acabarà passant.

Però s'està movent, i que hi hagi finançament ens ha ajudat a fer que això s’iniciï en un barri de la perifèria.

Xavi Rubio Cano:

Doncs precisament: Periferia Cimarronas a final d’aquest setembre obren. Busqueu-les al carrer Cerdanyola número 26. I amb aquestes llavors, aquestes converses que ens deia el Joan que estan passant al barri de Besòs, va bé perquè les tempestes de l'economia social i solidària estan creixent, i precisament va molt bé perquè tanquem aquesta primera de les tertúlies de Les Veus de l’Economia Social i Solidària.

Avui hem parlat d'un projecte que té un llarg recorregut, la cooperativa de serveis financers Coop57, que gràcies a aquells 57 que van lluitar van acabar creant instrument que avui dona servei a la ciutat, a Catalunya i a d'altres territoris germans de l'Estat Espanyol, i que com ara també deia el Joan, al darrere hi ha persones, a Coop57, amb noms i cognoms, amb aquella cara amable que comentava la Karel, i també n'hi ha a l'Ajuntament de Barcelona, com ha parlat el Manel.

Agrair-vos la feina que feu en el dia a dia. Joan i Karel, molta sort i endavant amb els vostres projectes. I a la resta de projectes i organitzacions de l'economia social i solidària de Barcelona: tenim finances ètiques, tenim política pública, i salut i cooperativisme.

***

Gina Planas:

Esperem que hàgiu gaudit tant com nosaltres.

Avui a Les Veus de l’Economia Social i Solidària hem parlat dels orígens, del present i el futur de les finances ètiques, i ho hem fet de la mà de diversos protagonistes del sector que ens han explicat com són i què els han representat les finances ètiques, i com els han permès que els seus projectes hagin pogut fer-se realitat.

Només ens queda donar-vos les gràcies a tots i a totes les que heu participat en aquest primer capítol i també a tots vosaltres que ens esteu escoltant, a qui esperem haver ajudat a posar més llum sobre les noves maneres de fer economia a Barcelona i arreu del món, d’una forma més col·laborativa, inclusiva, més local, sostenible i solidària.

Us recordem que podeu seguir Les Veus de l'Economia Social i Solidària a través d’iVoox, SoundCloud i Spotify. Us esperem en el proper episodi d’aquest nou pòdcast que tot just estrenem avui, per seguir aprofundint en l'apassionant, però encara prou desconegut, món de l'economia social i solidària.

Fins aviat.