Economia Social i Solidària

Gina Planas:

Benvinguts i benvingudes al nou pòdcast dedicat a les economies socials i col·laboratives Les Veus de l'Economia Social i Solidària.

Com recordareu, a l’episodi anterior vam estrenar-nos reflexionant sobre el paper de les finances ètiques i quina finalitat tenen per impulsar projectes empresarials amb dificultat d’accés al finançament.

En aquest segon episodi volem apropar-nos al món de l’emprenedoria de l’economia social i solidària des d’una perspectiva femenina. És a dir, volem descobrir què significa emprendre des del punt de vista d’una dona, ja sigui en un projecte nou o bé mantenir i fer créixer una iniciativa en funcionament en l’àmbit de les economies solidàries. També donarem a conèixer quins recursos municipals tenim a l’abast per donar suport a aquest desenvolupament. Per endinsar-nos en aquest tema avui us presentem l’Ernest Pons i l’Andrea Balletbó.

L’Ernest ha treballat en diferents organitzacions d’economia social i solidària i ha impulsat diverses iniciatives cooperatives. Actualment és tècnic de la Direcció d’Innovació Socioeconòmica de Barcelona Activa i responsable, entre d’altres, dels programes Camí de la Solidesa i Construïm en Femení. Són dos programes a mida dissenyats per enfortir iniciatives de l’ESS gestionades i liderades per dones i que ja compten amb força trajectòria: set i sis edicions respectivament. Des dels inicis fins ara han participat en més de 200 projectes de l’ESS i prop de 400 dones. L’Ernest també és pare d’un fill de cinc anys. 

L’Andrea Balletbó és sòcia i consultora de Tandem Social, una cooperativa de treball d’iniciativa social i sense afany de lucre encarregada de gestionar els dos programes esmentats i també és emprenedora des del 2015. Quan va entrar com a sòcia a Tandem Social va participar en la constitució del restaurant cooperatiu Sopa de Pedres. També ha coliderat diversos projectes d’emprenedoria en el marc de Tandem i també és mare de dues criatures: l’Emma, de tres, i el Martí, de cinc anys.
Benvinguts a tots dos i moltes gràcies per ser aquí.

Ernest, si et sembla, comencem amb tu per si ens pots explicar quins serveis dirigits a les dones s’ofereixen des de Barcelona Activa per poder ajudar a emprendre.

Ernest Pons:

Hola i gràcies per proposar-nos col·laborar en aquest pòdcast. Comentar-vos primer que parlo en nom d’un equip més gran, però si soc jo qui estic avui és perquè he estat des del principi en la gestació d’aquests programes que mencionaves i també per experiència prèvia assessorant persones emprenedores, majoritàriament dones, de fet.

Doncs Camí de la Solidesa i Construïm en Femení són dos programes que gestionem des del departament d’Innovació Socioeconòmica i potser parlant d’ells ens ajuda a situar què és el que entenem nosaltres per “emprendre en femení”, en un marc d’economia social i solidària, i quins reptes pot suposar. Es tracta de programes que duren entre cinc i sis mesos i combinen formacions amb assessoraments individuals i grupals i on més o menys per cada edició participen de manera gratuïta quinze iniciatives. 

Gina Planas:

En referència a aquests programes que comentes, Camí de la Solidesa i Construïm en Femení, quin seria el perfil de candidata?

Ernest Pons:

Doncs si és una dona o un grup de dones que està començant un projecte en aquest marc d’economia social i solidària, o vol formar-ne part, el Construïm en Femení és un programa que l’acompanya a planificar en tots els àmbits que implica un procés emprenedor i, en canvi, Camí de la Solidesa es dirigeix a organitzacions, o sigui, empreses cooperatives o entitats que tinguin activitat econòmica que ja tenen una trajectòria, però volen treballar tant l’estratègia socioempresarial, afrontar reptes concrets sigui en l’àmbit que sigui, i fer-ho evidentment incorporant valors d’economia social i solidària.

En tots dos casos, cada un d’ells dirigit a un perfil específic, el fort creiem que està en combinar un acompanyament intensiu i que tractem d’adaptar la realitat de cada participant en formar part d’un grup de dones, que és una cosa que considerem potent, i que facilita sobre tot l’apoderament col·lectiu i l’aprenentatge col·laboratiu. 

Gina Planas:
I concretament com es pot vincular aquests programes amb una mirada de gènere en l’emprenedoria i també el món empresarial?

Ernest Pons:
Fruit d’escoltar demandes i valoracions de participants, i també de veure el context econòmic i l’evolució de l’economia social i solidària, hem anat adaptant aquests programes i també en general el ventall de serveis del departament.

D’una banda vam apostar per formats més flexibles i personalitzats, i les darreres edicions del Camí i del Construïm, de fet, s’han adaptat per incorporar aquestes necessitats que ens havien transmès o que havíem detectat. 

Amb els acompanyaments individualitzats i a domicili, que el que es pretén és donar resposta a diferents necessitats, ritmes, capacitats, etcètera, de cada participant. Considerem que en l'economia social i solidària han de poder trobar espai tots els aspectes de societat. Si no, no serà transformadora. I això lliga amb una cosa que, quan donava, en el meu cas, formacions sobre emprenedoria en centres escolars, jo ho explicava molt, que és que molta gent no és conscient que ja ha emprès i en alguns casos s’hi ha vist obligada. Per exemple, podem considerar que és el cas d'un procés migratori, fins i tot viure la criança, impulsar projectes associatius o fins i tot militants. És que fins i tot guarnir el carrer teu per Festa Major podríem considerar que és emprendre. Al final és planificar, valorar pros i contres, treballar la resiliència, la xarxa...

I en molt d’això, les dones històricament han sigut expertes.

Tot i això, això no vol dir que hagi d’emprendre tothom, evidentment. 

Gina Planas:

A partir d'aquí, Andrea, benvinguda. Com ho veus des de la teva experiència professional a Tandem Social i després d'haver acompanyat aquestes iniciatives? Hi estàs d’acord, afegiries algun aspecte clau?

Andrea Balletbó:

Hola, bon dia a totes i mil gràcies per convidar-nos a participar en aquest espai.

Doncs des de Tandem Social hem tingut l'oportunitat, en els darrers 10 anys, de participar en el disseny i la implementació de programes de suport i foment de l'emprenedoria en el marc de l’ESS i concretament en serveis dirigits a dones, tant en l’àmbit català com espanyol. Això ens ha donat una visió força acurada de les necessitats de les participants en el procés d’emprendre, que l’Ernest ha descrit perfectament.

Com a societat, de fet, tenim molts reptes al davant en el camí de la igualtat de gènere, com per exemple la desigualtat en un aspecte de la vida que és fonamental pel benestar de les persones, les cures i en general les tasques reproductives.

Gina Planas:

Perquè tothom ho entengui bé: a què et refereixes amb tasques reproductives?

Andrea Balletbó:

Anomenem tasques reproductives a aquell conjunt d'activitats que no estan remunerades i que estan relacionades amb el treball domèstic, amb l'atenció i la cura de les persones. 

Aquestes activitats continuen sent un element que recau sobretot en la figura femenina. De fet, l’Enquesta de l'ús del temps de la Generalitat informa que les dones dediquen de mitjana pràcticament el doble del seu temps diari a la llar i la família en comparació amb els homes. Realment és una dada molt preocupant. Però el que no diu l'enquesta és quines conseqüències psicològiques té aquest fet. Hi ha autores que parlen de la quàdruple jornada de les dones: el treball professional, el treball domèstic, el treball emocional i la gestió mental de tot plegat. 

En aquests programes ens trobem dones que suporten una càrrega mental i emocional molt elevada, massa elevada. Si a això li sumem que ja de partida, pel simple fet de ser dones, es troben amb més obstacles en el procés d'emprenedoria, més dificultats d'accés al finançament, la manca de referents femenins, la pressió de ser contraposades a l’estereotip d’emprenedor home blanc agressiu i ambiciós, tot això doncs fa que el camí, que ja és molt dur, acabi convertint-se en una gesta pràcticament titànica.

Durant el desenvolupament d’aquests programes, donem molta importància, per tant, a compartir els obstacles i a generar xarxa per superar-los a través de sessions de coconstrucció que ens permeten, a partir de la comunitat de dones, construir autoconfiança, autoestima i solucions concretes pels diferents processos emprenedors. 
Estan 100% enfocades a la pràctica. No ens quedem en el debat o en el mer compartir, sinó que a partir d'aquí aterrem entre totes propostes concretes a implementar en cada cas. 

Gina Planas:

És evident que tenim molts reptes al davant, però també ens pots parlar... Perquè imagino que hi ha moltes oportunitats també que tenen les dones en l’àmbit de l'emprenedoria, que ben segur seran moltes i són evidents, també, no?

Andrea Balletbó:

Efectivament. Efectivament, les dones tenim un rol fonamental en l’àmbit de l'emprenedoria que és imprescindible que impregni les empreses i organitzacions en general. La nostra capacitat d’empatitzar, la nostra habilitat per gestionar diverses coses simultàniament, la capacitat d’esforç i superació, la necessitat de posar la vida al centre, la nostra inclinació a la cooperació... Tot i que en part són herències de la societat patriarcal, alhora esdevenen elements clau per impulsar i gestionar iniciatives socioeconòmiques. 

Sovint ens manca el convenciment propi que som tan vàlides com qualsevol altra persona per entomar allò que ens proposem i deixem que tota aquesta càrrega històrica ens indiqui el contrari, però tenim multitud d’exemples en l’ESS de projectes socioempresarials impulsats i gestionats per dones que són tot un èxit. Aquest és un altre dels elements que incorporem als programes: identifiquem iniciatives que inspirin a les participants, tant en el model de sostenibilitat com amb la mateixa figura de l'emprenedora o emprenedores que les han impulsat. Compartim reptes, bones pràctiques, casos de fracàs per aprendre les unes de les altres i agafar embranzida i promoure la intercooperació, que quan veus que algú similar a tu ha pogut arribar fins allà on tu vols arribar, la motivació es multiplica, vaja.

Gina Planas:

Ens ho hem de creure més, una mica, les dones.

Ernest, per si alguna dona o futura emprenedora ens està escoltant, què esperem que sigui així, què ha de fer per apuntar-se a un d'aquests cursos o a un d'aquests programes?

Ernest Pons:

Doncs en tot programa que enviïn la seva candidatura quan s’obre la convocatòria, abans de l'inici de cada edició, i els criteris de selecció depenen de cada programa. Per exemple, en el cas del Camí i el Construïm, que hem comentat ara i que estan adreçats a dones amb les diferències que hem explicat per cada programa, i en el cas del Reimaginem sabem què és un programa obert tant a dones com a homes d'organitzacions, d'empreses ja en funcionament que vulguin revisar-se i testejar canvis. Però per concretar criteris i altres dubtes és bo informar-se a la web o participar en sessions informatives que oferim i que anunciem també en el Butlletí mensual d’Economia Social i Solidària.

Gina Planas:

Doncs anotat queda i per acabar aquesta primera secció i donar pas a les participants de les darreres edicions del Camí i del CoFem, voleu afegir tots dos alguna altra de reflexió?

Andrea Balletbó:

Doncs mira, sí. Jo aprofitaria per compartir amb vosaltres un últim convenciment: l'emprenedoria del present i del futur o serà feminista o no serà. És imprescindible que les empreses, les organitzacions, les institucions públiques i la societat en general incorporem el feminisme i les cures com a eix transversal i estratègic.

Una anècdota personal per il·lustrar això. A principis de mes vaig acompanyar el meu fill petit al període d'adaptació d'educació infantil i xerrant amb altres mares, perquè la gran majoria érem mares, la veritat és que em va enfadar com explicaven que els seus caps, que eren homes, no les havien deixat flexibilitzar l'horari laboral per a poder atendre aquest procés, que és tan important en la vida d'un infant. «Al meu cap no li agraden les vacances, no li agraden les baixes ni els permisos...», comentaven. La vida reproductiva i la productiva han de ser estratègicament construïdes com un tot i no ens podem ni hem de permetre supeditar l'una a l'altra.

Jo una de les coses que més valoro, com a dona també, de Tandem social és que tenim facilitat horària total. Per descomptat que hem de donar resposta a les necessitats de les nostres col·laboradores, que per això estem, però cada treballadora s'organitza la seva pròpia agenda i si en algun moment hi ha alguna incompatibilitat per conciliar la vida professional amb la personal, doncs ens procurem organitzar com a col·lectiu per donar-hi resposta. 

Gina Planas:

Un bon exemple a seguir per moltes cooperatives i també empreses. Ernest, tu vols afegir alguna reflexió final?

Ernest Pons:

Doncs en línia amb el que comenta l’Andrea, crec un dels reptes de l’ESS, però també de les administracions públiques a un altre nivell, és assegurar que portem a la pràctica el discurs de les cures, i així intentar evitar l'autoprecarització, i no parlo només en termes de remuneració. Per això és tan important trobar eines, mecanismes i espais per anar revisant i treballar l'equilibri entre les diferents dimensions d’emprendre o de fer empresa i no només en el vessant econòmic. Ha de poder ser sostenible amb les realitats i necessitats vitals de cada persona.

I finalment, per mi una altra qüestió és com incorporar i treballar certs valors o enfocaments feministes també en els homes de l’ESS, que és tot un repte que també tenim nosaltres en els recursos mixtos que impulsem, com el programa Reimaginem, que acaba de començar el setembre i que mencionava abans.
Això és important per assegurar la perspectiva feminista, que comentava l’Andrea abans, en sectors amb menys presència femenina com a punt estratègic d'empreses i organitzacions. No només a les que es defineixen així o què són completament integrades per dones. 

Gina Planas:

Doncs ens quedem amb aquest missatge esperançador: que entre tots, col·lectius, organitzacions, sector públic i empresarial, vagin incorporant aquesta perspectiva feminista perquè, com deia l’Andrea, l'emprenedoria del futur serà feminista o no serà.
Moltes gràcies, Ernest i Andrea, per explicar les vostres experiències i reflexions, i deixem ara la batuta del micròfon a l’Ernest, que pren el relleu per conduir l’espai de la tertúlia.

***

Ernest Pons:
Moltes gràcies, Gina. 

En els nostres programes, com valor diferencial respecte l'economia més mercantil, hem aprofundit en la dimensió organitzativa. Això inclou tant elements estratègics de governança, presa de decisions, etcètera, com altres en una dimensió més de cures del dia a dia per fer la feina compatible i sobretot sostenible amb la resta d’esferes de la vida, i a un nivell més pràctic i operatiu, també, per tal d'organitzar de manera òptima el treball.

Tot s’interrelaciona i aquí trobem que està la clau de la supervivència a llarg termini de qualsevol iniciativa de l’ESS i també de projectes petits dins l'economia convencional. També hi ha la necessitat d’enxarxar-se inherent a l’economia social i solidària com a estratègia partir de la qual créixer i sostenir-se en una economia i una societat on sola serà més difícil.

Per això tenim la sort de comptar amb el testimoni de tres exparticipants de programes que ens puguin explicar en primera persona la seva experiència. Primer de tot tenim la Cristina, d’Ökollective, iniciativa que va fer Construïm en Femení. 

Cristina Clemente:

Hola, bon dia, Ernest. 

Buenos días. Bueno, nosotras somos Claudia y Cristina. Somos un estudio de diseño y proyecto para la transformación en el sector de la moda, ya que nosotras venimos de trabajar por muchos años en este sector de la manera tradicional, hegemónica y patriarcal. Al final es una es una manera de trabajo que vemos que es débil y no se sostiene a la larga.

Nosotras hemos planteado desarrollar un proyecto en el que tenemos varias líneas de actuación. Una serían los talleres, en los que damos tips y ayudamos a la gente a transformar y reparar sus prendas para alargar el uso de ellas. Luego, por otro lado, queremos trabajar con marcas de moda para que ayudarles a derivar los residuos textiles, ya que en el futuro inmediato va a estar prohibido el desecho de los mismos. Y también queríamos ayudarles a implementar programas de reparación en el que queremos que participen talleres sociales, que hay unos cuantos por ejemplo en Barcelona, y nos encantaría trabajar en colaboración con ellos. Ya hemos estado hablando y sería uno de los futuros que nos encantaría.

Lo siguiente que también queremos hacer es nuestra propia marca de ropa, siempre a partir de residuo textil y un poco para dar a conocer todas las posibilidades que tiene el mismo.

Ernest Pons:

Tenim una altra Cristina, una de les impulsores del Club Amica, que també van participar en el programa Construïm en femení d’aquest any. Hola.

Cristina Gómez:

Hola, Ernest. 

Pues sí, soy la otra Cristina y junto con mi socia Charlie, que hoy no ha podido venir, tenemos un emprendimiento que lanzamos en plena pandemia, que… bueno, siempre nos reímos un poco porque decidimos lanzar un club social y terapéutico en plena pandemia cuando no nos dejaban reunirnos. Pero bueno, este proyecto ha sobrevivido en estos años.

El proyecto nace como una propuesta colectiva a partir de unas necesidades y unos sueños que eran muy personales, pero que finalmente nos dimos cuenta de que son compartidos por muchas mujeres, que es el poder tener un espacio seguro y exclusivo para nosotras donde podamos compartir, crecer, sanar, aprender, y también donde nuestras formas de hacer, nuestros ritmos, nuestras necesidades, sean prioridad y sean tenidas en cuenta.

Amica lo que es… Amica no es un centro de terapias únicamente, sino que somos una comunidad colaborativa en constante crecimiento, que ofrece productos y servicios que son variados pero que se relacionan todos con la salud y el bienestar femenino, y lo que queremos es promover y dar importancia a los cuidados y en especial al autocuidado.

Ernest Pons:

Muchas gracias. 

I finalment tenim l’Andrea, de Metzineres. 

Andrea Gaetano:

Hola, ¿cómo estás?

Soy de Metzineres. Metzineres es la primera cooperativa sin ánimo de lucro dirigida a mujeres cis, trans y personas de género y no binario, siempre y cuando no se identifiquen como hombres, que usan drogas y sobreviven en situaciones de múltiples vulnerabilidades y violencias.

Metzineres surge a partir de la XADUD, que es la Red de Mujeres que Usan Drogas, a partir de una investigación en el año 2016. Y se juntaban por las tardes para charlar sobre necesidades, demandas de las mujeres usuarias de drogas, y a partir de eso empiezan a surgir determinadas necesidades, que es lo que hoy se convierte en Metzineres. O sea que le 2017, a partir de eso empieza el proyecto de Metzineres.

Desde el año 2020 somos cooperativa. Durante todo este tiempo hemos intentado construirnos y potenciarnos como cooperativa de mujeres. Las trabajadoras también somos todas las mujeres, y cuando hablo de mujeres estoy incluyendo no binaries y cualquiera que no se identifique como hombre.

Actualmente Metzineres se despliega a través de entornos de cobijo. Todo esto que, de nuevo, surge desde la XADUD en el año 2016/2017, estos entornos de cobijo incluyen determinados aspectos holísticos e intervinculados en donde se despliegan las mujeres en función de sus deseos y necesidades. Algunos son de cuidado, otros de activismo, otros de acción comunitaria, otros de arte… Ahí surgen talleres productivos, en donde algunos están dados por las propias mujeres participantes de Metzineres como una forma primera de inclusión laboral. Dentro del equipo de Metzineres estamos varias profesionales, también están incluidas participantes con tareas remuneradas a 38 horas y media, igual que todo el resto, lo cual se hace superinteresante porque es como profundizar y trabajar entre pares, con un engranaje entre pares que es superinteresante y enriquecedor para todas las partes. Muchas de nosotras que somos profesionales no tenemos experiencia de vida, y estas mujeres lo que hacen es aportar todos los conocimientos, porque al final son ellas las que saben más de sus propias realidades, de la forma de resolver los conflictos, y tienen herramientas que normalmente las profesionales no tenemos. 

Entonces ahí, en todo ese combo de abordaje holístico para mujeres, existe Metzineres, que estamos en cambio constante porque todo el tiempo estamos modificándonos según las necesidades, pero con objetivos muy claros, con una misión, visión y valores superespecíficos que vamos a por ellos. Y una de las cosas principales que tiene esto es el romper el estigma y la discriminación, y a partir de ahí trabajamos. 

Ernest Pons:

Moltes gràcies a les tres per explicar-vos. Com veieu, com escolteu, es tracta de tres exemples molt diversos, però tots ells amb el denominador comú de buscar la transformació social, i això ens porta també a preguntar-vos què us ha aportat, què us va aportar, el programa en què vau participar, tenint present tant el que explicàveu ara com també aquesta mirada sobre emprenedoria femenina que explicàvem al principi del pòdcast, i veure-ho amb exemples concrets. Cristina? 

Cristina Clemente:

Bueno, nosotras nos acercamos al Construïm en Femení principalmente porque el Construïm en Femení nos parecía interesante ya solo por el nombre y además pensamos que podrían darnos las claves para poder desarrollar el proyecto que teníamos en mente, y la verdad es que así ha sido.

De momento estamos con forma jurídica cooperativa sin ánimo de lucro también integrada en economía social y solidaria, y la verdad que no encontrábamos otra manera que nos identificara más con los valores y demás. Por otro lado, pues esto: la mirada feminista, que no la habíamos contemplado. Y te pongo un ejemplo: nosotras ahora tenemos prácticamente tres meses de vida y Claudia es madre y nos surgen estas necesidades de cómo lo hacemos a nivel horarios y a nivel conciliación. Es un poco a través del programa que hemos aprendido también que se pueden hacer otras maneras y la verdad es que nos está funcionando.
Y bueno, paso la palabra.

Ernest Pons:

Moltes gràcies per explicar el cas.

Cristina Gómez:

Bueno, en nuestro caso el Club Amica creo que desde que surgió en 2020 ya tenía completamente integrada esta mirada de construir en femenino, entonces más bien cuando nos enteramos de que existía este programa, que se llamaba así, era como que estaba hecho para nosotras. Lo sentimos así.
Lo que nos aportó más que nada fue poder bajar a tierra y poder ordenar todas las ideas que teníamos. Era como un proyecto muy ambicioso y no sabíamos cómo aterrizarlo, y nos dieron muchas herramientas ahí y nos hicieron reflexionar sobre muchos aspectos en los que no habíamos podido profundizar antes y hacer un trabajo de ver de qué manera poder hacer este proyecto viable y sostenible sin tener que perder la esencia.

Ernest Pons:

I Andrea, que tu formes part d’una cooperativa com Metzineres, on formeu part molta més gent i que vau fer en el seu moment el Camí de la Solidesa i que de fet ara esteu fent un altre programa, que és el Reimaginem, què ens pots explicar?

Andrea Gaetano:

Bueno, para Metzineres fue superimportante, empezando por el Camí de la Solidesa, que creo que el primero con el que tuvimos acercamiento con Barcelona Activa, fue importante porque nos dio herramientas para poder estructurar algunas cosas, como por ejemplo la misión, visión y valores, como poder empezar a pensarlo en forma de organización como cooperativa propia y poder trabajar diferentes herramientas para poder incorporar en el día a día con las mujeres participantes.

Ya desde ahí, desde la construcción de la cooperativa estuvo atravesada completamente por el Camí de la Solidesa, que fueron los que nos dieron las herramientas, el impulso… Venimos desde muy lejos, o sea, al venir desde la XADUD venimos como de las bases y fue muy clave para el desarrollo de Metzineres en su momento la participación en este programa. Además, la red que se pudo establecer con otros colectivos, con otras cooperativas, también aportan muchísimo e intentamos siempre trabajar para poder potenciarnos dentro del marco de la economía social y solidaria. Entonces, en ese sentido es siempre un gran apoyo conocer y trabajar con aliades que acompañan determinados caminos.

Y bueno, ahora estamos en este proceso también como de asesoramiento, de poder mejorar determinadas cosas, de crecimiento como cooperativa también, es decir, en los últimos años crecimos un montón en la cantidad de trabajadoras, en la cantidad de personas que estamos incorporados en la cooperativa. Y eso es gracias al apoyo de estos programas.

Y un poco sobre lo de la mirada de por qué organizaciones feministas, porque es clave, me parece, poder tener este tipo de mirada para poder trabajar, que espacios masculinizados hay un montón, y un poco la apuesta es poder cuidar estos espacios que no son masculinizados y que se intentan preservar y trabajar desde el feminismo interseccional. 

Ernest Pons:

Moltes gràcies. Crec que ha quedat molt clar. 
Breument, si podeu també explicar quin és, creieu, ara el vostre repte principal? O sigui, a partir d'ara, avui dia, què passa, què afronteu? Ja que estàvem amb tu, Andrea...

Andrea Gaetano:

Uno de nuestros retos principales es poder terminar con el estigma y la discriminación apostando por mundo donde el feminismo interseccional sea lo que funcione, y el cooperativismo y la economía social y solidaria como a nivel muy macro es la apuesta principal. 

Después si queremos hablar de misión específica de Metzineres, ya ahí te podría ser más precisa. Eh… un segundo…

Ernest Pons:

Si us sembla, per també anar alternant i anar seguint el debat, si Cristina des de Club Amica també ens pots dir què creus que teniu ara com a repte en el futur immediat?

Cristina Gómez:

Sí, bueno, tenemos muchísimos retos. 

A ver, Amica aunque empezó en 2020 ha ido muy despacio, pero creo que parte de ese ritmo ha sido bueno, porque estamos trabajando en femenino, porque estamos construyendo todo de una forma en la que se respetan también nuestras vidas y nuestras necesidades personales, en donde también priorizamos cómo nos sentimos en cada momento y nuestra vida familiar, las necesidades de nuestros hijos, etcétera. Entonces, vamos al ritmo que vamos, respetándonos mucho, y el reto para nosotras concretamente es el de poder seguir este proyecto y meterle ahí todas las horas y toda la energía que requiere y compatibilizar eso con nuestras vidas, que seguimos siendo madres, seguimos siendo trabajadoras y seguimos teniendo unas responsabilidades a las que no podemos renunciar, y ver cómo hacemos para poder con todo al mismo tiempo.

Cristina Clemente:

En nuestro caso, ahora mismo el reto, por un lado, es que el proyecto sea sostenible, o sea, que podamos mantener unos salarios dignos y no precarios. Eso por un lado. Por otro lado, queremos trabajar con empresas de moda e introducirles en el mundo circular, sostenible… Y claro, el verdadero reto es este, porque al final está todo como muy ya estereotipado y ya tienen un funcionamiento, pero nosotros intentaremos de alguna manera que surjan cambios y… bueno, eso es el mayor reto, y cuando consigamos un contrato con una empresa importante será como una celebración máxima. 

Ernest Pons:

Gràcies. Recordem que a Ökollective esteu en un sector com el tèxtil.

Cristina Clemente:

Sí, exactamente.

Ernest Pons:

Que no és qualsevol sector.

Recuperem la conversa amb l’Andrea, de Metzineres.

Andrea Gaetano:

Sí, perdón.

Bueno, un poco la misión de Metzineres es promover comunidades que garanticen el pleno acceso a los derechos, bienestar y placer de las mujeres, rompiendo y trabajando todo el tiempo contra el estigma y la discriminación como fundamentales… como pilares fundamentales en lo que es Metzineres. Después el resto es un poco eso: que el mundo se maneje desde el feminismo y la economía social y solidaria.

Ernest Pons:

I finalment, per acabar, i ja que hem parlat de la importància també en aquests programes de formar part d'un grup que considerem que també pot apoderar a les participants, quina creieu que és la importància del fet d’haver creat, o si vau aconseguir crear comunitat amb la resta de participants, o què creieu que us va poder aportar en el seu moment?

Cristina Clemente:

Bueno, el hecho de participar en un programa como este, de estar rodeada de mujeres con todas sus preocupaciones, con todos sus proyectos, con todas sus ilusiones, crea unas sinergias y crea un ambiente bastante agradable. Te das cuenta de que no estás sola, ¿no?

Entonces, un poco conociendo estos casos cercanos más todos los que existen dentro de la economía social, que son muchísimos y… bueno, cada vez que conocemos uno, nos enamoramos. Nos hemos dado cuenta de que solo de manera colectiva podremos lograr el cambio. 

Ernest Pons:

Cristina, ¿quieres añadir algo? ¿En vuestro caso…?

Cristina Gómez:

Bueno, yo es que no participé presencialmente en las clases, entonces me perdí un poco esa parte, pero las pocas veces que coincidimos pude notar esto, esta energía y esta vibra y este buen rollo. Y ver que esto es real, que no es una utopía, el podernos ver a las otras como compañeras o como posibles colaboradoras, como amigas o como gente que está compartiendo un camino contigo, aunque esté haciendo un proyecto totalmente diferente. Al final sientes que con todas hay admiración, hay respeto.

Y esta cosa de ver todo como competencia y al otro como un peligro, como un enemigo, como «me va a quitar algo»… Esto se desmonta. O sea, cuando ves cómo se dan las relaciones y las dinámicas, te das cuenta de que es totalmente viable, no es una utopía.

Ernest Pons:

I Andrea, en el vostre cas a Metzineres?

Andrea Gaetano:

Bueno, coincido un poco con las compañeras de la mesa en este momento, pero es clave el vínculo con otras con otras organizaciones similares y también desde el feminismo, porque impulsar juntas siempre es mejor apostando por un mundo un poco más feminista. En ese sentido es como clave y me parece importantísimo para todos los espectros de la construcción colectiva.

Ernest Pons:

Doncs moltes gràcies. 

Agraïm a la Cristina, a l'Andrea i a la Cristina haver dedicat un temps a conversar amb nosaltres i també compartir-vos que estem molt contents i contentes de poder acompanyar iniciatives tant potents com Metzineres, Ökollective o Club Amica i moltes altres que estan sent acompanyades i amb voluntat de poder demostrar que l’economia social i solidària és una realitat.

Cristina Clemente:

Muchas gracias y nos vemos en la economía social.

Cristina Gómez:

Gracias. 

Andrea Gaetano:

Gracias por todo.

***

Gina Planas:

Avui hem reflexionat sobre què significa emprendre des del punt de vista femení i hem obert debat molt interessant sobre les diferències de fer-ho dins l'ecosistema de les economies socials i solidàries versus l'economia convencional. També hem parlat dels serveis que s’ofereixen de manera gratuïta des de Barcelona Activa per ajudar a totes les dones a emprendre i també per incorporar la perspectiva feminista a totes les organitzacions.

Només ens queda donar-vos les gràcies a tots i a totes les que heu participat en aquest capítol i també a tots vosaltres que ens esteu escoltant, tant als que ens escolteu per primera vegada com als que ja comenceu a ser-nos fidels.

Esperem que hàgiu gaudit de les experiències compartides. Us recordem que podeu seguir Les Veus de l'Economia Social i Solidària a través de SoundCloud o bé a través del mateix web d’Economia Social i Solidària. També us animem a subscriure-us al nostre butlletí mensual, on trobareu l’enllaç al descriptiu del pòdcast per estar sempre al dia dels terminis dels ajuts i també dels programes municipals i les activitats que s'ofereixen des de l'Ajuntament de Barcelona. 

Us esperem en el proper episodi.

Fins aviat!