Economia Social i Solidària

Gina Planas:
Benvinguts i benvingudes al pòdcast dedicat a les economies socials i col•laboratives Les Veus de l'Economia Social i Solidària.
En aquest episodi ens endinsem en el món de la digitalització, sempre en relació amb l'economia social i solidària. 
Primer de tot cal aclarir què entenem quan parlem de digitalització, quins recursos tenim per millorar els processos digitals de les nostres iniciatives, com ho podem fer des d'una mirada d’ESS.
Per aprofundir sobre aquests punts, avui es troben amb nosaltres a la Núria Vega i la Beatriz Sánchez.
La Núria és membre del grup de recerca de la UOC Digital Commons, Dimmons, en el context de la Càtedra Oberta impulsada per la Universitat Oberta de Catalunya, l'Ajuntament de Barcelona i Barcelona Activa ha treballat com a mentora del programa MatchImpulsa. Compta amb una àmplia experiència en el món de la consultoria tecnològica des de l’àmbit de la comunicació estratègica i també ha format part i ha participat en diferents projectes vinculats a l’àmbit agroecològic i l’economia social i solidària de la ciutat de Barcelona.
La Beatriz col•labora amb la Càtedra i el MatchImpulsa al programa transversalment feminista per l'impuls digital de l'economia social, solidària i col•laborativa de Barcelona impulsat per Dimmons i l'Ajuntament de Barcelona. És experta en enfortiment i acompanyament socioempresarial d'iniciatives d'economia social i solidària des de diferents perspectives i, a més, recentment ha creat Alquimia Social, una cooperativa d’acompanyament a projectes transformadors.
També comptem amb el Pau Roldan, tècnic de la Direcció de Serveis d’Economia Social i Solidària i Alimentació Sostenible de l'Ajuntament de Barcelona, que ens parlarà de com s’està reflectint la digitalització en el marc de les polítiques públiques.
Tot seguit coneixerem els casos reals d'iniciatives de l’àmbit que han utilitzat els recursos que us oferim i que ens donaran el seu punt de vista sobre l’experiència viscuda i també sobre l'aplicació de les diferents eines en iniciatives concretes. 
Donem la benvinguda, doncs, a la Bea, a la Núria i també al Pau. Gràcies per formar part d'aquest episodi.
Si us sembla bé, comencem doncs per definir què és la digitalització i per què és tan important.
Núria, si vols començar tu obrint el debat...

Núria Vega:
Hola, Gina. Gràcies per convidar-nos. 
Responent una miqueta a la teva pregunta: quan parlem de digitalització, a grans trets es referim a millorar els processos, les funcions i operacions que pot tindre una empresa mitjançant l’aprofitament de la tecnologia. Més específicament, podríem entendre la digitalització com l'adopció de sistemes i/o plataformes, i la transformació digital com la transició cap a un model de negoci digital. És a dir, no és el mateix comprar un ordinador que transitar cap a un canvi de cultura organitzativa, canviar els processos de treball. Com a conseqüència, la transformació digital implica un canvi en la forma... aquests són alguns exemples, o sigui, la forma en què una empresa utilitza la tecnologia, la manera com es relacionen les persones o, per exemple, implica també un canvi en la manera com una organització és sostenible en el seu rendiment. Per tant, la transformació digital impacta de manera transversal en les organitzacions i en els diferents àmbits de treball que conformen una empresa.

Gina Planas:
Núria, diries que ara és un moment especial per la digitalització? Estem en un punt d'inflexió?

Núria Vega:
Sí, amb matisos.
Al llarg del temps hi ha hagut com diferents onades de digitalització, però sí que podem dir que ara és evident l’impacte que la digitalització, la transformació digital, pot tindre en les organitzacions. 
Aquí podem compartir posicionaments com el del Consell Econòmic i Social de l'Estat espanyol, que destaca, per exemple, que la digitalització és un instrument de creixement per a un desenvolupament estable, sostenible i inclusiu, i que pot reflectir un canvi... reflectir un estalvi de costos, una major eficiència i millores en la competitivitat de les organitzacions.
A més, altres estudis recents mostren com la pandèmia ha impactat també en la necessitat de digitalitzar-se. Un exemple: el 76% d'entitats socials així ho declaren en el recent estudi que ha publicat la Taula del Tercer Sector. Destaca que, enfront d’aquesta dada, un 61% de les entitats de l'economia social diuen que estan destinant un 2% del seu pressupost a digitalitzar-se.

Gina Planas:
Doncs sí que és una dada interessant, el contrast aquest entre la voluntat d’innovar i la realitat final de les entitats.
Recuperarem, si et sembla, aquesta dada més tard. També descobrirem quins recursos s’ofereixen des de les institucions. Però primer, Bea, ens vols explicar què implica la digitalització, concretament a l'economia social i solidària?

Beatriz Sánchez:
Bé, com deia la Núria, és important assenyalar que la digitalització pot afectar gairebé a tota l'activitat d’una empresa. Ara us comentaré alguns exemples i reptes que trobem dins les organitzacions d’ESS. Però també vull recalcar que no tothom ha de fer tot: cada entitat s’ha de mirar primer i pensar en la seva proposta de valor i estratègia, i a partir d'aquí pensar què i com convé digitalitzar.
Per exemple, es pot digitalitzar la comunicació interna. Per exemple, tenir els arxius en un núvol comú o crear un grup de Telegram. Una cooperativa pot tenir un canal de Telegram per passar-se informació àgilment i així estar més al cas d’emergències. Però ojo que no acabem resolent les emergències mentre que fem el sopar, que és una economia social i se suposa que pensa també en aquestes coses.
Això ens porta a un repte: que si posem les persones al centre, s’ha de tenir cura que no generem impactes de gènere i salut adversos, i ser inclusives en com ens digitalitzem. 
Què més? Pel que fa a processos interns de gestió podem tenir un RP, que és una aplicació que amb cinc clics has creat una factura, l'has enviada al client i l’has comptabilitzada. Jo soc molt fan. Però fins a arribar a aquest moment de cinc clics m'ha costat. El segon repte, llavors, seria dimensionar corbes d'aprenentatge quan incorporem noves aplicacions de sistemes, perquè en puguem treure tot el suc i que no siguin un problema més que una solució.
També podem tenir canals de venda digitals, un e-commerce. Per exemple, la coope d’una amiga en té un, i és genial perquè venen més, però el procés de fer l’e-commerce els hi ha costat dos anys, van canviar tres vegades de proveïdora...
Tercer repte: quan no hi ha expertesa interna per saber el que s'ha d’encarregar i a qui. És com si jo vaig a una ferreteria, que compro la broca que no era, torno, aquests cargols no eren, torno... 

Gina Planas:
És tot un procés. 
Tornem al que comentaves al principi de la importància de revisar primer quina és la nostra proposta de valor per veure què volem digitalitzar. Ens ho podries concretar una mica més?

Beatriz Sánchez:
Doncs em referia a la importància de pensar en la nostra estratègia com a empresa i el que volem aportar, i veure com es pot moure en un món digital, això. És molt interessant la possibilitat de fer servir el món digital per veure, en la pràctica, què li interessa a la nostra clientela i incorporar això quan pensem en què oferim. 
Al món digital es pot oferir informació sobre els hàbils reals de la gent, podem aprofitar això per afinar el què oferim o com.

Gina Planas:
I diries que aquests reptes que has comentat són la clau per entendre el que comentava la Núria abans: per què el 61% de les iniciatives de l’ESS enquestades inverteixen com a màxim un 2% en digitalització?

Beatriz Sánchez:
Mira, això que dius em fa pensar que n’afegiria una altra: aversió a la inversió en general.
Certament incorporar una o totes aquestes dimensions de digitalització és un procés que requereix temps, energia i diners. Això, en tot el sentit de la paraula, és una inversió, i per valorar si es fa una inversió s'han de mirar beneficis a llarg termini i aplicar els recursos ara. I això, en general, sembla que costa. 

Núria Vega:
Potser al que comenta la Bea afegiria com a repte pensar quin paper juga o juguen les entitats de l'economia social.
Pot l'economia social reivindicar les seves pràctiques i els seus valors? Estic pensant: garantir l’accés i promoure una tecnologia lliure i oberta davant d'aquella més pròpia del món privatiu o en la incorporació de la perspectiva de gènere en el procés de digitalització d'una organització.
Favorablement hem de dir que les institucions públiques ja estan abordant aquest tipus de reptes.

Gina Planas:
Quedem-nos en aquest punt, doncs. Pau, tu que vens com a representant del sector públic, fins a quin punt la digitalització és una prioritat estratègica per l'Ajuntament de Barcelona? S'estan desenvolupant polítiques públiques específiques?

Pau Roldan:
Per nosaltres, la digitalització té una dimensió estratègica i prioritària. De fet, és un dels reptes transversals de l’Acord de Ciutat per a l'Estratègia de l'Economia Social i Solidària de Barcelona 2030, però és que a la vegada també està incorporat en el mateix Pla d’Impuls de l'Ajuntament de Barcelona.
Hem de tenir en compte que hi ha molts agents que mouen la digitalització: empreses, universitats, el públic en general i també l'administració, i per tant hem de tenir una mirada àmplia per poder determinar on posem el focus i l’energia.
Però no tot allò que és tecnològicament possible és recomanable que passi. O sigui, no tot ens val. També s'ha aprofitat tot el que s’està treballant des del mateix àmbit de l’economia social i solidària, altres àrees de l'Ajuntament i des d’altres administracions públiques. I, si es pot, complementar-ho.

Gina Planas:
Quins són els instruments que s’estan fent servir? Quins recursos tenen els usuaris i usuàries? 

Pau Roldan:
Mira, doncs l'any 2020, a partir del treball que estàvem fent amb la universitat de la UOC i l’expertesa que teníem es va crear la Càtedra en Economia Digital, que era un conveni de col•laboració entre la UOC, Barcelona Activa i l’Ajuntament per afrontar una mica els reptes de l’economia de plataforma i aprofitar les seves oportunitats.
La Càtedra ha fet diverses accions i ha generat diversos recursos i també ha generat molt coneixement. Però s’ha de destacar la contribució a l’impuls de la plataformització des del programa MatchImpulsa, amb eines com el Matchfunding l’any passat o el digitESSt i digiDieta, acabades de sortir del forn. 
Núria, tu que estàs al dia a dia del programa, vols comentar-les?

Núria Vega:
Sí, a veure, us faig cinc cèntims d’aquestes eines.
El digitESSt és una eina pensada per l’autoavaluació de les entitats. És a dir, a partir d'un qüestionari una entitat pot avaluar el seu nivell de digitalització. Es traba... es triga, perdó, entre 20 i 25 minuts a fer-ho i dona una visió completa dels ítems claus per a la digitalització d'una organització. A més, no cal fer-ho tot seguit, es pot guardar com a esborrany, i crec que això és important compartir-ho també.
Llavors, una vegada enviat el digitESSt, les entitats poden accedir a una hora d'assessorament per a projectes de l'economia social i solidària que facilita Barcelona Activa, tenen la possibilitat de formar part de la incubadora Hubbik de la UOC, que ofereix, entre altres coses, poder conèixer convocatòries d’ajudes, subvencions... vies de finançament, vaja. I finalment, les entitats que facin el digitESSt també poden accedir a diferents píndoles formatives: la digiDieta, vaja.

Gina Planas:
I en concret, la digiDieta què és? Seria una mena de procediment a seguir?

Núria Vega:
Més o menys.
La digiDieta és una eina formada per un llistat de recursos i un programa formatiu personalitzat a partir de les respostes del digitESSt. D'aquesta forma entenem que pot ser una eina útil per donar suport a les entitats de l'economia social i solidària de la ciutat de Barcelona que volen digitalitzar-se. El programa formatiu, perquè us feu una idea, té 64 hores lectives i la realització d'aquestes hores, el consum d'aquestes píndoles, permetrà a les organitzacions fer un qüestionari per veure si s'han assolit els continguts. Crec que això és important també compartir-ho perquè la realització d'aquest qüestionari també facilitarà... donarà la possibilitat d'accedir a un certificat de reconeixement signat per les entitats que conformen la Càtedra Oberta.
Ah, i també és important dir que la digiDieta és un recurs obert a tot l’ecosistema de l'economia social i solidària: totes les organitzacions que hagin desenvolupat recursos d'utilitat en aquesta línia poden compartir-los per afegir-los a aquesta eina.

Pau Roldan:
I tant! Per nosaltres l’ecosistema és vital per a la digitalització.
Des de l’Ajuntament també treballem amb entitats de l’àmbit, com comentàvem, i just hem creat un grup de treball dins l’Estratègia de l’Economia Social per al 2030 per crear un full de ruta sobre la digitalització com a prioritat pels pròxims anys.
Les línies que ha explicat la Núria, a part també ens ajudaran a veure des d'una perspectiva més general quines són les necessitats de l’àmbit, és a dir, tenir una foto de l'estat de la digitalització de l’economia social i solidària, i així poder definir conjuntament millor aquest full de ruta.

Gina Planas:
I Pau, per acabar, tema important per les entitats: existeixen subvencions?

Pau Roldan:
És clar. És un dels instruments més importants que tenim des de l'Ajuntament. 
Des del 2021, també a partir del nou Pla d'Impuls, les subvencions de l’Enfortim l’Economia Social i Solidària incorporen una modalitat especifica per la digitalització i la transformació digital per les empreses i organitzacions de l’economia social.
Ja s’han subvencionat al voltant d’uns 75 projectes amb un total de quasi mig milió d'euros. Recomanaria als oients, per exemple, assabentar-se a partir de les convocatòries del CIDO, que es poden crear els seus filtres i rebre notificacions, o fins i tot també seguir les nostres xarxes socials o donar-se d’alta al butlletí.

Beatriz Sánchez:
I, sobre subvencions, també volia parlar del Kit Digital, molt interessant. És una ajuda a nivell estatal i tota la informació està a la web acelerapyme.gob.es.
Bàsicament és un llistat enorme de proveïdores en temes de digitalització, que anomenen agents digitalitzadors, i jo, com PIME, puc accedir a un val de 2000 a 12 000 euros, depèn de la plantilla que tingui, per encarregar coses als agents digitalitzadors gratis, des de xarxes socials a intel•ligència artificial, el que em calgui.
S’ha fet un esforç per aconseguir certificar empreses d’ESS com agents digitalitzadors i ja n'hi ha bastants que ho han fet. Se’ls pot demanar pressupost i orientació. No estan totes, perquè hi ha uns requisits de facturació mínima i antiguitat i perquè el procés de validació és llarguíssim. Però bé, la coope de la meva amiga, que es dedica a fer pàgines webs, ja és agent digitalitzadora i estan esperant que li demaneu els seus serveis.

Gina Planas:
Doncs aprofita aquest canal per donar-ho a conèixer. 

Beatriz Sánchez:
I ja per acabar, a part de les subvencions, remarcar el Servei d’Assessorament Socioempresarial de Barcelona Activa i les formacions que ofereixen sobre l’àmbit que, a més, són gratuïtes. Sobretot el que deia abans de saber el què i el com.
I Barcelona Activa dona suport, en general, a acompanyar a la digitalització de qualsevol empresa i també des de la Direcció d’Innovació Socioeconòmica s’ofereix acompanyament específic a iniciatives d'economia social i solidària, també en la branca de digitalització.

Gina Planas:
Doncs moltes gràcies, Bea, Núria i Pau, per acompanyar-nos avui i explicar-nos amb tant detall tots els recursos i eines disponibles per impulsar la digitalització en el marc de les ESS. Fins aviat.

***

Beatriz Sánchez:
Molt bé. En aquesta següent secció, el debat, parlarem amb tres dones de cooperatives que han inclòs d'eines digitals i volem saber com ho veuen elles.
Llavors, presentem-nos. 

Joana Ariet Porta:
Hola, soc la Joana, d'Opcions, i vinc a parlar del projecte de La Zona, que és la nostra gran plataforma digital. 

Mireia Sanglas i Noguera:
Jo soc la Mireia Sanglas, treballo a Suara Cooperativa i us venim a explicar la nostra experiència amb la plataforma Som Benestar de cura a les persones treballadores.

Núria Alonso Cortina:
I jo soc la Núria Alonso, de la Cooperativa Colectic. Som una cooperativa que treballem projectes educatius i comunitaris incorporant la tecnologia, i precisament fa bastants anys que acompanyem a entitats de l'economia social i solidària a incorporar eines digitals en el seu afer. 

Beatriz Sánchez:
Superinteressants tots els tres projectes. I bueno, volem saber quina ha estat l’experiència en Suara i Opcions, Mireia i Joana, quant a la digitalització?

Joana Ariet Porta:
Bé, jo faria una metàfora que al principi va ser com començar a córrer una cursa sense haver entrenat massa. Vam agafar el repte aquest de llençar un mercat digital i no sabien massa bé per on començar. 
Aleshores, sobretot les nostres fixacions van ser comptar amb un bon equip de persones informàtiques i dissenyadores, necessàries i imprescindibles per desenvolupar aquesta plataforma, i després sobretot incorporar noves formes de treballar a dins de la mateixa Cooperativa, dins de l'equip de treball, perquè creiem que era superimportant ser molt eficients i anar molt per feina, perquè el temps que teníem per desenvolupar aquesta plataforma era molt breu. Així doncs, vam haver d'anar molt per feina. 

Mireia Sanglas i Noguera:
La nostra experiència va ser arran de la pandèmia. Nosaltres ens dediquem a l'atenció a les persones, nosaltres estàvem treballant 24/7, però ens havíem d'acompanyar d'alguna manera perquè era una situació molt, molt complexa. 
Llavors, en una setmana vam posar en marxa una plataforma online, que es deia SuaraCasa, que vam posar a disposició a companyes psicòlogues i fisios per acompanyar la gent d'una altra manera. No ho podíem fer físicament, però vam obrir una finestra, perquè les companyes sempre diem que vam aprendre a acariciar amb les mirades.
A partir d'aquí ja tenim expertesa en acompanyar les empreses perquè les persones treballadores estiguessin cuidades d'una altra manera i vam dir que ara tenim l'oportunitat, i hem desenvolupat una plataforma online per tenir cura dels professionals amb suport emocional, físic, nutrició, meditació, acompanyament en processos de malaltia greu, de manera online, molt fàcil.
I el que ens diferencia d’altres és que no fem teràpies, sinó el que fem és acompanyar, posar nom a allò que ens passa, i que la gent se senti acompanyada per la seva entitat.

Beatriz Sánchez:
Fantàstic. 
I què us va ajudar, penseu? Perquè nosaltres des de l’administració moltes vegades ens preocupem de què oferim, com podem ajudar? En el vostre cas, què va ser clau per poder desenvolupar aquesta qüestió? 
Has mencionat un equip que ho pogués fer. Alguna altra cosa?

Joana Ariet Porta:
Sí. Nosaltres vam tenir la sort de comptar amb subvencions de l'administració pública, i és una cosa que sí que vull remarcar, perquè realment emprendre processos de digitalització és un procés costós, és llarg, és difícil i és important el que deia: comptar amb un equip que realment sàpiga tocar les tecles que cal tocar, i per això és important anar a buscar la gent que ho sàpiga fer. I en aquest cas és important poder tenir un pressupost per poder oferir a tots aquests equips que necessites al teu costat.

Beatriz Sánchez:
I en el cas de Suara, que sou una entitat molt gran, teníeu aquesta expertesa online o què us ha ajudat també?

Mireia Sanglas i Noguera:
Nosaltres ja fèiem un camí a nivell online, de mica en mica anàvem fent. Sí que és costós, i abans tu bé ho has dit, és una implicació econòmica important, estem fent passets, però sí que la pandèmia ens ha estressat en aquest sentit. 
Llavors, tot i que siguem una entitat important, els pressupostos són els que són i les ajudes les necessitem, sobretot perquè són temes importants.
Ens hem ajudat, primerament i en el cas del Som Benestar, amb recursos propis, però quan hem volgut créixer, com bé deia la Joana, hem hagut de buscar ajudes a nivell extern per poder promocionar-nos. També hem participat en el programa de MatchImpulsa, en aquest sentit, per veure també com podem acabar d'estructurar el projecte, però tot i així estem buscant subvencions tant a nivell estatal com europeu per poder promocionar i evolucionar en aquest sentit, quant a digitalització.

Beatriz Sánchez:
Així com ha ajudat, diguem-ne que ha estat un repte que us ha suposat maldecaps terribles en aquests processos de generar...

Joana Ariet Porta:
Bé, no sé si parlar com a maldecaps o parlar-ne com a reptes i oportunitats, per posar-li més aquesta nota positiva.
Sí, realment ha sigut un terrabastall perquè, així com comenta la meva companya que potser que sí que tenien més incorporat el procés de digitalització, nosaltres ho estàvem fent molt de mica en mica i vam veure que arribava un moment, sobretot també arran de la pandèmia, que era o adaptar-nos a aquesta nova situació actual cap a on ens dirigim o quedar-nos estancades. 
Aleshores, sí que és un procés difícil, però val molt la pena i sobretot reforçar molt poder tenir aquest acompanyament d'altres entitats properes, informar-se, intercooperar i sobretot anar de la mà d'altres projectes també és una cosa molt enriquidora i que, a més a més, ajuda molt i és una ajuda mútua, és un suport mutu. Per tant, encoratjo molt a fer processos de manera comunitària també.

Beatriz Sánchez:
Desde luego.
Núria, tu que ets agent digitalitzadora, això que expliquen d’ajudes i dificultat, et ressona? Què en penses? 

Núria Alonso Cortina:
Em sona, em sona. 
Nosaltres, com a agent digitalitzador, primer sí que veiem que és una gran oportunitat per a iniciatives de l’economia social i solidària, perquè puguin incorporar eines digitals, però també podem fer bastantss crítiques a com s’ha llançat aquesta proposta del Kit Digital.
Perquè sí que veiem que el fet de generar gran burocràcia per convertir-se en agent digitalitzador, com s’ha comentat abans, el que ha fet és que petites iniciatives de l’economia social i solidària que podien acompanyar més, d’una manera més propera, a la digitalització, a la incorporació d’estratègies digitals a part d’altres iniciatives de l’economia solidària, doncs no han aconseguit convertir-se en agent digitalitzador.
Són iniciatives que, tot i que tenen el coneixement, potser no tenen tots el requeriments que s’estan demanant des de l’administració. I també aquests requeriments tampoc no han facilitat una cosa que hem mencionat ara, que ha sigut la intercooperació entre iniciatives. Nosaltres vam intentar, vam estar estudiant entre diferents iniciatives tecnològiques al mercat social, poder-nos agrupar per presentar-nos de manera conjunta i oferir una solució més en la nostra línia, i ha sigut impossible poder fer aquesta intercooperació entre iniciatives tecnològiques.
Nosaltres veiem com que aquesta gran burocràcia acompanyada d’aquest desplegament de recursos en el fons el que fa és beneficiar a grans empreses monopolístiques, que té poc a veure precisament amb nosaltres.
Aquest ha sigut un dels primers esculls que hem vist, però també hem vist un problema de fons, que també s’ha mencionat abans, a la introducció d'aquest pòdcast, que és el tema d'entendre la digitalització com la incorporació aquests canvis estructurals en una organització i no només com la realització d'una pàgina web o la inclusió d'un nou software que ens faciliti X o Y.
És aquesta falta de reflexió estratègica la que no hem vist que es fomenti des d'aquesta línia d’ajuts. És a dir, estem bàsicament donant uns ajuts a l’adquisició d’unes eines, però no al canvi organitzatiu que implica.
Fa un parell d’anys, a Colectic, juntament amb Pam a Pam, vam fer un estudi on volíem analitzar l'ús de tecnologies entre les entitats del mercat social a Catalunya. En aquest estudi vam fer una anàlisi, vam extreure unes dades, que les comparteixo, que són: vam veure que un 80% de les entitats feien servir eines al núvol, com Google Drive, privatives, però només un 15% anava cap a solucions lliures, com Nextcloud o CommonsCloud. Sí que hi havia un volum d'un 50% aproximadament que sí que utilitzava algunes eines lliures, però en general no es contractava proveïdores del mercat social per proveir aquests serveis tecnològics: hi havia molt poca inversió i, quan hi havia inversió, no anava cap al mercat social. I finalment una dada que també vam recollir que ens sobtà moltíssim és que vam preguntar per què no es feien servir eines de programari llibres dintre del mercat social i el 32% d'iniciatives van respondre que no hi havien reflexionat. Aquesta falta de reflexió estratègica és el que precisament nosaltres creiem que és molt rellevant.

Beatriz Sánchez:
Bé, no puc estar més d'acord amb el de la reflexió estratègica i ja ho he dit abans: per mi és un dels reptes. Perquè acompanyant iniciatives ja et venen en plan: «Vull fer una pàgina web». I és: «¡Pero si eres una acadèmia de yoga de barrio!». 
Llavors sí, em ressona el que dius i els reptes que comentes.
En la digiDieta hi ha tota una secció de per què no es fan servir softwares lliures. A veure el que surt, que jo crec que serà actualitzat perquè té bastants detalls. Perquè ho puguem entendre, a veure si feu el digitESSt i ens ho expliqueu. 
Bé, això que diu la Núria us ressona en coses que us heu pogut enfrontar? O sigui, en el que heu incorporat últimament, que és la plataforma per les treballadores de Suara i l’e-commerce col•laboratiu de La Zona, què heu incorporat últimament? I heu pogut aprofitar... heu fet reflexió estratègica?

Joana Ariet Porta:
Sí, de fet això que comentava la companya sobre les eines lliures és una cosa que hem tingut molt present al llarg de tot el projecte. La Zona volíem que fos transformadora en molts aspectes, i el tema aquest tecnològic o digital era un d’ells.
Aleshores, treballem amb programari lliure i estem molt contentes de poder-ho fer així i ho expliquem perquè creiem que és necessari que se sàpiga que existeix un programari lliure, no privatiu i a l'abast de totes perquè s'hi pugui treballar.
I com a coses noves que hem incorporat o que van aparèixer i s'han quedat vindria a ser una miqueta aquest intent de cultura organitzativa, que és el que s'ha comentat ja al llarg del pòdcast, que no només és crear la plataforma, sinó també és incorporar la manera de treballar per fer créixer i nodrir aquesta plataforma.
I després, bé, recordar que La Zona és un mercat digital on comprar els productes que podem necessitar per al nostre dia per internet, i a més a més com a incorporació més recent que hem fet i que estem acabant de tancar ja és una central de reserves per també donar aquest suport a la restauració, al turisme i a les experiències responsables de turisme per poder fer reserves també digitals. Veiem que és ben normal que restaurants o hotels tinguin la seva plataforma per poder fer les reserves, però en canvi ens trobem que d'altres, justament pel cost i el difícil trajecte de la digitalització, hi ha moltes entitats i projectes que això no s'ho poden permetre, i per tant, un cop més, La Zona també apareix per donar suport a aquestes entitats que no es poden permetre... no sé si dir-ne el luxe o l'oportunitat, de poder-se digitalitzar en aquest aspecte. Per tant, també podem donar resposta en aquest sentit.

Mireia Sanglas i Noguera:
Nosaltres vam tenir una gran sort: estaven fent un procés de reflexió estratègica a l'organització durant... bé, abans de la pandèmia i llavors va enganxar la pandèmia al mig. I una de les frases dels experts és que no estem en una època de canvis, sinó en un canvi d’època, i això ens portava al fet que havíem de fer aquesta reflexió.
Amb això, un dels reptes que ens va sortir, una cosa que tenim a la planificació, és el punt 4, què és Innovació i transformació digital, i aquí com a organització vam decidir que estem d'acord amb la innovació, estem d’acord amb la transformació digital, però l’hem de fer accessible a tothom de l'organització. Nosaltres som el Som Benestar, és una plataforma online, que la gent ha d'agafar cita online a través del telèfon mòbil, però si tenim companyes que no saben utilitzar el telèfon no té sentit.
Llavors estem apostant com a organització, en aquest sentit, d’apoderar les persones en aquest procés de canvi d’època i que tinguin les capacitats digitals per poder utilitzar tot allò. En aquest cas som el Som Benestar, però vol dir poder accedir a la nòmina o bestreta a través de la plataforma i a totes les eines que tenim diferents.
I nosaltres, com a cosa diferent que estem fent a dins de Suara, a dins del Som Benestar, és que ara ens van fer com una pàgina web molt amiga, uns programadors ens ho van fer, i ara estem buscant una eina que ens pugui donar resposta al que estem buscant, i ara estem també en aquest procés de reflexió de plataforma amb l'expertesa d'aquests dos anys i mig i buscar, de cara al futur, a veure si amb programari lliure o amb altres eines podem donar resposta i arribar al que nosaltres volem com a projecte.

Beatriz Sánchez:
Superinteressant.
Llavors, en conjunt, podríem dir reptes. Jo he escoltat una cosa que no he mencionat en la primera part del pòdcast de l’especificitat de l’economia social i solidària, que parlem d’intercooperació. En tots els projectes heu assenyalat que podem contrastar més, en els grups i coses que participem mirar per encertar a comprar les coses, i ja heu comentat com en els vostres projectes us heu fet servir de la intercooperació. I en el cas de Colectic suposo que treballeu també molt amb aquesta qüestió, tot i que hagi estat difícil, en el tema del Kit Digital, articular coses d’intercooperació perquè entenc que no s’ha pogut al final.

Núria Alonso Cortina:
Sí, precisament quan nosaltres parlem d’economia social i solidària, parlem d’uns valors al voltant de la generació d’un valor econòmic, de projectes que són de generar un benefici, però en el fons el que volem és fer-ho amb uns valors concrets. 
Per això precisament apostem pel programari lliure. Veiem que l’aposta pel programari privatiu moltes vegades és una aposta que s’allunya dels propis valors de l’economia solidària. Entenem que les tecnologies privatives el que fan és posar el creixement en el centre i el benefici en el centre, que continuen donant aquest desenvolupament tecnològic a la generació d’aquests beneficis i que no tenen en compte les limitacions de recursos actuals, tant siguin naturals com humans. I són un model tecnològic que s’allunya molt de la perspectiva que tenim com a una economia social i solidària.
Apostem per programari lliure també, en part, per aquesta aposta de la intercooperació. Quan estem parlant de tecnologies lliures i obertes, estem parlant de tecnologies que s'han desenvolupat amb un model comunitari, en què diferents iniciatives ens agrupem per donar solucions concretes a problemes concrets.
Avui en dia, difícilment veurem... evidentment en podem trobar, però moltes vegades estem compartint problemàtiques, i si cada una de les nostres iniciatives busca la seva pròpia solució i no mancomunem la cerca de solucions conjuntes a nivell tecnològic, el que estem fent és un desperdici de recursos increïble.
Llavors, solucions que apostin per treballar conjuntament i mancomunar solucions tecnològiques, com per exemple La Zona, que el que fa és donar una solució a diferents iniciatives, una mateixa solució a diferents iniciatives, creiem que són models a seguir. I des de Colectic continuem apostant a sumar-nos a buscar una solució conjunta.

Beatriz Sánchez:
Sí, el model tecnològic a mi m'agrada molt perquè veig com un Lego. O sigui, tu fas una cosa i és com una peça de Lego, el següent l'agafa i afegeix la seva. Llavors, això està a l'arrel d'un model tecnològic diferent que es connecta amb valors d'intercooperació. 
Una altra cosa que havia apuntat era software lliure, però ja ho has explicat, i el que comentava de Suara de no deixar ningú enrere. És a dir, clar, nosaltres moltes de les entitats treballen en tercer sector, treballen amb gent gran, sobretot, que no necessàriament està supersuelta con el móvil.
Llavors, em sembla un valor superinteressant perquè hi ha tot un relat de la digitalització, de «ara anem cap allà i síganme los buenos». I com no deixem a ningú enrere.
En la pràctica, ens pots compartir què ha suposat això?

Mireia Sanglas i Noguera:
Clar, estem parlant d’això, però també nosaltres tenim un dels objectius a dins de l'organització, que és com digitalitzar les cures.
En aquest sentit, Som Benestar és una pota, però en tenim d’altres.
I sempre hem de buscar que la tecnologia hi és. Ens explicaven que si jo li pregunto al meu besavi que jo a casa tinc una nevera, el meu besavi segurament al•lucinaria dient: «Però què és això, si a casa anàvem amb neveres amb barres de gel».
Per tant, la tecnologia hi és, i cada edat té la seva tecnologia concreta que sembla que ja hem avançat moltíssim. Doncs també veure què podem aprofitar d'aquesta tecnologia que ja tenim a casa per nosaltres poder-nos apropar.
En l'altre sentit, a dins de Suara, del que em preguntaves, tenim un programa de digitalització de les companyes que els hi ensenya una classe bàsica d’utilitzar telèfon mòbil, perquè de vegades tenim els telèfons mòbils que tenim i a vegades no hi podem trobar potencialitats que sí que podem fer. 
Per tant això, utilitzar els espais o simplement connectar-nos a l'assemblea general que nosaltres fem, que les fem online. Esperem tornar-les a fer presencials, però nosaltres som grans, som 1300 persones sòcies, llavors com podem accedir, i ja des de l'inici de la pandèmia també vam entrar en el programa de la plataforma Decidim per poder fer aquestes assemblees online i assegurar tot el procés, acompanyar les companyes a què també es poguessin connectar fent la videotrucada, enregistrar-se, poder emetre el vot i fer-ho tot de la manera més fàcil possible perquè ningú es quedi enrere, com molt bé deies tu.

Beatriz Sánchez:
I de La Zona, heu fet estudis d'usabilitat de la plataforma? Com ha estat aquest procés de que sigui accessible i inclusiva?

Joana Ariet Porta:
Sí, això el primer any, quan vam fer el llançament, sí que vam treure una plataforma més bàsica, per dir-ho d'alguna manera, però a mesura que han anat avançant els mesos sí que és una cosa que hem insistit molt, en el tema de la usabilitat.
I en aquest sentit, doncs recalcar novament la importància que siguin professionals els que assumeixin les tasques corresponents. Vull dir, amb això de vegades pequem molt de dir: «Ai, però això m'agrada més d'aquest color i d'aquesta forma, m'agradaria fer-ho així». Però que a tu t'agrada potser no és un criteri vàlid per desenvolupar una plataforma.
Aleshores, en aquest sentit hem estat acompanyades per unes dissenyadores i pels programadors web, que són els qui tenen coneixements per dir realment com funciona això i com les persones interactuem amb les pantalles, a quina banda de la pantalla ens fixem més, com ens agrada que sigui el procés de compra, si ens agrada rebre correus o no, si s’entenen bé les categories, els menús desplegables... Coses que nosaltres, quan ens connectem a una pàgina web a través del mòbil o de la tablet o de l'ordinador, és igual, veiem com molt òbvies i molt fàcils, realment darrere hi ha una tasca molt complexa de pensar tot això.
I és una cosa crec que passa molt amb la digitalització: que tot sembla tan fàcil. És com un nuvolet i sempre els dissenys tan bonics, tot tan suau, aquests moviments del ratolí i tot això, i fas un clic, i pum!, es desplega un gran món. I això potser fa que no siguem conscients de la complexitat que hi ha darrere, de la xarxa, d’intel•ligència col•lectiva i tot el que hi ha darrere d'una plataforma d’aquestes característiques, per molt simple que sigui.

Beatriz Sánchez:
Totalment d'acord. La Núria feia així amb el cap. 
Clar, tot això hi ha al davant professionals, i la diferència entre que et surti un xurro o et surti una cosa estupenda està en el fet que estigui ben pensat.
I és el desconeixement, jo crec. La gent no coneixem el que suposa.

Núria Alonso Cortina:
Precisament, jo volia acabar puntualitzant aquest element.
Moltes vegades parlem de digitalització com la incorporació d’aquestes tecnologies, però si no incorporem, o no l’acompanyem, de tota aquesta part d’acompanyament i d’alfabetització digital, no funciona per res. 
I moltes vegades aquesta alfabetització digital no és només a nivell tècnic, de poder connectar-se i tal, sinó també a nivell conceptual de què vol dir que jo m’estigui connectant a un cert lloc, què implica per les meves dades i què implica pels meus drets digitals, que la incorporació de la perspectiva dels drets digitals en aquest procés de digitalització és fonamental.

Beatriz Sánchez:
Bueno, pues jo crec que estat un debat molt interessant i enriquidor. 

Núria Alonso Cortina:
Gràcies.

Beatriz Sánchez:
I ja ens despedirem fins a la propera.

Joana Ariet Porta:
Moltes gràcies per aquest espai.

Mireia Sanglas i Noguera:
Gràcies.

Núria Alonso Cortina:
Moltes gràcies.

Beatriz Sánchez:
Gràcies a vosaltres.

***

Gina Planas:
Avui, al pòdcast de Les veus de l'Economia Social i Solidària ens hem centrat a abordar els recursos, eines i ajudes disponibles per ajudar en la digitalització de les empreses del món de les ESS. També hem conegut de primera mà les experiències, les dificultats i els reptes que suposa el procés de digitalització en aquest àmbit.
Només ens queda donar-vos les gràcies a tots i a totes les que heu participat en aquest capítol, i també tots vosaltres que ens esteu escoltant.
Esperem que hàgiu gaudit un cap més de les experiències compartides. Us animem a subscriure-us al butlletí mensual del departament, a barcelona.cat/economiasocial, per estar al corrent dels terminis dels programes i també de totes les activitats disponibles.
Us esperem en el proper episodi. Fins aviat!