Economia Social i Solidària

Gina Planas:
Benvinguts i benvingudes al primer pòdcast de l’Estratègia d’Economia Social i Solidària Barcelona 2030. Aquest pòdcast és el canal d’expressió del projecte de ciutat i grup de treball Som ESS vinculat a l’Estratègia ESS Barcelona 2030. Juntament amb la resta de canals, amb el pòdcast obrim una nova plataforma per fer coneguda i accessible l’ESS a Barcelona en la seva diversitat.
Avui us presentarem l’Estratègia d’Economia Social i Solidària de Barcelona que, per fer-ho curt, l'anomenem Estratègia de l’ESS de Barcelona. Per què serveix, qui hi participa i per què és important, i aprofundirem en el projecte concret de l’ESS de la ciutat: el mapa de l'economia social i solidària Pam a Pam. També tindrem una secció anomenada El descodificador, on en clau d'humor expliquem algunes anècdotes del món de l'economia social i solidària. Finalment, acabarem amb uns consells bàsics i fàcils per practicar el consum responsable i l’ESS.
L’Estratègia ESS BCN 2030 és el full de ruta compartit que han dissenyat i consensuat les entitats de l'economia social i solidària de la ciutat, liderades per l'Associació Economia Social Catalunya, l’AESCAT, i l'Ajuntament de Barcelona. El seu objectiu principal és fer créixer i enfortir l’ESS com a model que posa les persones al centre de la presa de decisions i que contribueix al desenvolupament socioeconòmic de la ciutat. 
L'Estratègia és un marc de treball col•laboratiu que posa el focus en els reptes que comparteixen les organitzacions de l’ESS i també contribueix a estendre els valors que promou aquest model econòmic, com els de la cooperació, la solidaritat, l’arrelament territorial, la igualtat, la participació i la governança democràtica.
Per tal d’aprofundir una miqueta més en l’ESS i l’Estratègia de Ciutat, avui ens acompanya en Guillem Llorens, president de l'Associació Economia Social Catalunya, l’AESCAT, una organització sense afany de lucre que agrupa les principals plataformes de representació de les diferents famílies de l'economia social de Catalunya. 
L’AESCAT aglutina a 7422 organitzacions i prop de 140 000 persones treballadores. L’AESCAT és coimpulsora de l’Estratègia juntament amb l'Ajuntament de Barcelona. Guillem, molt benvingut.

Guillem Llorens:
Hola, bon dia.

Gina Planas:
Per aquelles persones que potser els queda una mica lluny organitzacions com la que tu representes, ens podries explicar quin és el propòsit de l’AESCAT i quina tasca desenvolupeu?

Guillem Llorens:
Doncs com deies a la presentació, l’AESCAT és l’organització de més envergadura de l'economia social. Parlaves d'aquestes 7500 organitzacions i 150 000 persones que hi treballem.
Segurament és una organització que és poc vistosa perquè realment no fa acció directa al territori, però crec que és molt important en l’espai de l’economia social perquè genera els espais de coordinació i d’actuació dels grans temes i de la molta feina que fem en aquest aspecte, de com generem aquests marcs contextuals perquè puguin passar coses, com estem treballant la llei d’economia social i solidària, per exemple, ara mateix, que serà un marc molt important pel desenvolupament de la mateixa ESS o com coimpulsem política pública, com és el cas d'aquesta pròpia Estratègia.
Per tant, no és una entitat que sigui molt vistosa perquè, tal com deia, no fa una acció directa al territori, però sí que genera uns marcs de treball per permetre que aquesta acció directa al territori pugui dur-se a terme.

Gina Planas:
Si ens situem en el marc de Barcelona, com contribueix aquesta estratègia a la transformació social i econòmica? Quins impactes té, en definitiva, per la societat barcelonina?

Guillem Llorens:
És difícil posar fronteres, vull dir, fer grans polítiques de transformació i limitar-les exclusivament a la ciutat de Barcelona, però està clar que la ciutat de Barcelona és un referent. Per tant, aquestes grans transformacions són imprescindibles, però a nivell de país i a nivell mundial, i Barcelona n’és un gran exemple.
M’atreviria a dir una mica que la reflexió és la contrària: on anem a parar la societat barcelonina, la catalana, inclús la mundial, si no canviem les dinàmiques d’aquesta globalització, d’aquesta deslocalització o del consumisme. És complicat explicar que potser simplement apostem per ser una ciutat referent en què tota l'activitat que genera una urbs com la nostra no sigui negativa, i això ja és molt, però és difícil de transmetre. 
Per tant, si treballem i aconseguim visibilitat ho fem per una manera diferent de fer les coses vers un model capitalista, al que estem acostumades, que és altament competitiu i destructiu. Per tant, estem apostant per una economia promotora de la responsabilitat, promotora d'activitats sostenibles i que treballa pel benestar de les persones que en formen part.
I m’agrada posar èmfasi en la gent jove i crec que des de l'economia social i solidària estem construint un espai conceptual on té cabuda una nova manera de veure la vida per part de la gent més jove.
I finalitzar amb la resiliència, que és una paraula que es fa servir molt quan parlem de l’economia social i solidària, que tenim aquesta capacitat, aquesta implicació, en els nostres projectes, que ens fan més resilients a l’hora d’afrontar moments de dificultat. Per tant, crec que fomentant l’economia social i solidària també estem fent que la ciutat de Barcelona tingui una economia més resilient en moments de crisi. 

Gina Planas:
De cara a les persones que ens escolten i que poden tenir interès a experimentar l’economia social i solidària com a model que posa la vida al centre, què podem fer com a membres de la societat barcelonina per contribuir a aquesta transformació?

Guillem Llorens:
Doncs més enllà de tenir la sort, o no, de formar part d’un dels projectes de l'economia social i solidària, per mi el consum responsable és un dels principals motors de canvi d'aquest sistema. I no és fàcil parlar de consum responsable en un sistema que ens ajuda o ens provoca el consumisme o consumir no només allò que és necessari, sinó tot allò que també a vegades és totalment prescindible.
Crec que afortunadament a Catalunya i a Barcelona tenim una mostra de mercat social de serveis i productes de l’economia social molt diversa. Potser el repte, i també és un dels reptes de l’Estratègia, és donar a conèixer tots aquests productes i tots aquests serveis per generar i per potenciar aquest mercat social. Per tant, crec que un dels principals reptes de l'economia social i de la mateixa Estratègia de Ciutat és fer que aquestes propostes siguin conegudes.

Gina Planas:
Anem arribant al final d’aquesta entrevista. Hi ha alguna altra reflexió que vulguis afegir?

Guillem Llorens:
Doncs m’agrada ser prou positiu en tot allò que faig, però realment fa anys que vivim en crisi, els índexs de pobresa del país superen el 25% i de la situació ecològica del planeta no fa falta ni parlar-ne perquè és coneguda per totes.
Per tant, està clar que estem en jaque a molts nivells i cal generar canvis de calat en la societat i en el sistema que estem vivint. Per tant, apostar o incidir en el fet que l’aposta per l’economia social i solidària és una aposta clara per revertir totes aquestes situacions que són urgents per solucionar.

Gina Planas:
Efectivament, els reptes que tenim com a societat són alhora importants i urgents, i en aquest sentit hem pogut constatar que les persones hi juguem un rol imprescindible de cara a enfortir i també estendre un model socioeconòmic que garanteixi el benestar i l'equilibri del planeta.
Moltes gràcies, Guillem Llorens, president de l’AESCAT, per compartir amb nosaltres les teves reflexions i fins a la propera.

Guillem Llorens:
Gràcies a vosaltres. Fins a la propera.

***

Gina Planas:
Aquest és el contestador automàtic del descodificador, servei gratuït de missatgeria de l'Associació de Promotores del Llenguatge Inclusiu, també a l’ESS. Ai, perdó, a l'Economia Social i Solidària.
Deixa la teva consulta i et respondrem aviat.

Jofre:
Hola, soc en Jofre, del Camp d'en Grassot.
He vist al metro de Joanic un anunci d'una trobada i festa de l’ESS pel proper 10 de febrer. Jo soc molt fiestero, no em perdo la de Gràcia, la de Sants... Bueno, de tots els barris de Barna, i si tinc invitació fins i tot vaig a Luz de Gas. Però què és això de l’ESS? 
Busco a internet i he trobat que en anglès «mess» vol dir «desordre, embolic». És una trobada de gent... una festa desordenada? Estic fet un lio. Quin embolic, això de l’ESS.

Gina Planas:
Hola, Jofre. 
Entenem el teu embolic. De fet, nosaltres també estem liades amb aquest tema. 
ESS és un acrònim, una paraula feta a partir de sigles. Aquest vol dir «Economia Social i Solidària». La definició fàcil i sintètica d'Economia Social i Solidària consta de 75 paraules: en un text escrit és un paràgraf de vuit línies i gairebé es necessitaria un pòdcast sencer per explicar-ho.
Jofre, allò millor que pots fer és anar al web del Pam a Pam i buscar les iniciatives properes al Camp d'en Grassot. La manera de desfer l’embolic de l’ESS és conèixer-la i practicar-la.
Per cert, no t'equivoquis al cercador: «Pam a Pam» i no «Ram Pam Pam», que és una cançó de la Natti Natasha i la Becky G.
Us deixem ara amb la Núria Martínez, que presentarà la següent entrevista.

***

Núria Martínez:
Avui us volem presentar el projecte Pam a Pam.
El Pam a Pam és un mapa de consum responsable i de l'economia social i solidària, una eina col•lectiva que contribueix a la transformació social.
És el moment de presentar-vos l’Anna Fernàndez, politòloga especialitzada en el món associatiu i l'activisme social. Forma part de l'equip tècnic de la XES i és la coordinadora del projecte Pam a Pam des dels seus inicis.
Bon dia, Anna. Gràcies per acompanyar-nos en aquesta primera edició del pòdcast de l’Estratègia.
Explica'ns: què és el projecte Pam a Pam i com funciona?

Anna Fernàndez:
Pam a Pam és un mapa i és molt més que un mapa.
És un mapa perquè ens permet trobar més de 1300 iniciatives d'economia social i solidària a tot Catalunya amb l'objectiu de facilitar tant a la ciutadania com a les empreses que puguin consumir d'acord amb els seus valors.
Neix després de moltes campanyes de denúncia, gent crítica que té ganes de canviar les coses, que diu: «Sí, jo sé que hi ha moltes coses que no funcionen bé, que no s’estan respectant els drets laborals, però què puc fer jo, com puc consumir?». Llavors, amb l’objectiu de fer conèixer l'economia solidària vam pensar: «Doncs anem a agrupar el coneixement col•lectiu».
De fet, és un mapa col•laboratiu. Vol dir que és la mateixa ciutadania que es forma en economia solidària, va a conèixer les iniciatives, les entrevista i és el que podem trobar en el mapa.

Núria Martínez:
I què hi podem trobar al Pam a Pam?

Anna Fernàndez:
Doncs hi podem trobar més de 1300 iniciatives, la meitat de les quals més o menys estan a Barcelona, de tots els sectors econòmics.
Per tant, poder abastir el consum més quotidià, des del tèxtil, alimentació, serveis també quotidians com les cures, però també hi ha un munt de serveis per les empreses, des de logística, assessorament...
I si volem trobar espais a prop de casa on poder participar i ser membres més actius de la comunitat, també hi ha un sector que anomenem Espais i xarxes, on podem trobar espais oberts a la participació de la ciutadania.

Núria Martínez:
Ens podries explicar quins són els criteris que teniu al Pam a Pam per a les entitats que en volen formar part i quin és el procés de validació d’aquests criteris?

Anna Fernàndez:
Una de les coses més xules de Pam a Pam és que és la mateixa ciutadania qui entrevista. 
Per tant, ara et contesto als criteris, però trimestralment fem formacions sobre economia solidària, on ve molta gent jove però estan obertes a tothom, i expliquem quins són aquests quinze criteris d’economia solidària amb els quals totes les iniciatives que hi ha en el mapa són entrevistades.
Per posar alguns exemples, perquè la gent digui: «Si busco una iniciativa a Pam a Pam, quina avaluació ha seguit?», doncs preguntem si es gestionen democràticament, si tenen una perspectiva feminista, quin tipus de condicions laborals tenen, si fan una aposta per l’enfortiment de l'economia local, si tenen arrelament territorial i participen en la seva comunitat, quin nivell de transparència tenen, quina informació podem tenir sobre quin producte o servei o les persones que hi estan treballant, si estan treballant amb finances ètiques...
Ens agrada a Pam a Pam explicar que hi ha una part que visibilitzem allò que és invisible, perquè l'economia solidària és un projecte transformador, però moltes vegades amb coses que no es veuen. La gestió democràtica de l'economia costa molt de veure, però és profundíssimament transformadora. Del fet de tenir perspectiva feminista hi ha coses que es veuen i moltes que no, està molt invisibilitzada, però és profundament transformadora.
Per tant... I em deixo els criteris d’impacte ambiental, on avaluem la sostenibilitat ambiental, la gestió dels residus i si s’aposta per l’economia circular, com es gestiona el consum energètic...
I tot això és visible. Cadascun dels punts, també sent conscients que la ciutadania és diversa, que hi haurà gent que li donarà més importància a una sensibilitat ecològica i d’altra gent li donarà més importància a quin és l'impacte social, de cada una de les iniciatives podem veure quin és el seu grau de compliment dels criteris, també fent una aposta, perquè ens sembla que és pedagògic i ajuda a entendre que és això de l’ESS, veient quines pràctiques es duen a terme.

Núria Martínez:
I una iniciativa que es vol apuntar al Pam a Pam, què ha de saber?

Anna Fernàndez:
Bueno, s'ha de preguntar si està fent una economia solidària i si creu que està fent una activitat econòmica que transforma el seu entorn.
Si vol aparèixer a Pam a Pam, a la pròpia web hi ha un espai on es poden proposar les pròpies iniciatives, la ciutadania pot dir: «Mira, és que jo conec un forn de pa que crec que hauria d’estar al Pam a Pam», doncs també el pot proposar. Vull dir, que hi ha un espai on rebem totes les propostes, que són bastants, i llavors des de Pam a Pam ho distribuïm a la comunitat, que va entrevistant a mesura que pot. Vull dir, que és un projecte també a escala molt humana, no és una gran empresa, llavors es van entrevistant i es van publicant si compleixen la meitat més u dels criteris.

Núria Martínez:
Com penses que el Pam a Pam com a eina contribueix a l’impuls de l’economia social i solidària?

Anna Fernàndez:
Doncs en primer lloc, perquè la visibilitza. Jo crec que actualment és el mapa més extens d’iniciatives d’economia solidària al país, i perquè l’apropa d'aquesta manera com molt pedagògica. Repeteixo, a la ciutadania i a les empreses.
De fet, Pam a Pam quan va néixer, l'any que ve farem deu anys, va néixer pensant de ser un mapa de consum responsable, molt pensat per productes i béns de consum directe. En el moment en què s’ajunta amb la XES i treballem tota l’economia solidària, ens hem adonat que també és un espai que consulten moltes empreses i algunes administracions públiques, perquè l'economia solidària és un teixit que abasteix necessitats quotidianes de la ciutadania, però també abasteix moltes necessitats d’empreses. Per tant, també és una bona base de dades o un bon lloc per anar a buscar proveïdores que puguin abastir projectes més col•lectius també segons els seus valors. 
Hem format més de 1000 persones en economia solidària que han anat entrevistant iniciatives en el seu territori. Cobreix tota Catalunya. I el fet de tenir més de 1300 iniciatives que han respost totes aquestes preguntes, que sabem quines són les seves pràctiques concretes, ens ofereix una base de dades, un coneixement sobre quina és la situació de l'economia solidària en aquests moments en el nostre país i en la nostra ciutat que també és molt ric pel moviment.
Llavors un cop a l'any juntament amb Balanç Social elaborem l’informe del mercat social, on analitzem quin és aquest compliment col•lectiu i amb el temps també diferents actors ens han anat demanant mapes territorials, mapes sectorials... Actualment existeix un mapa concret de quines són les economies comunitàries que es donen a Catalunya i a Barcelona, existeix un mapa d’abastiment agroecològic on hi ha centenars i centenars de productores del nostre país on pots consumir producte agroecològic i just aquest octubre a FESC hem presentat un mapa específic de projectes d’intercooperació a Catalunya. Vull dir, que també permet anar fent un estat de la situació a nivell sectorial i territorial.

Núria Martínez:
Doncs moltíssimes gràcies, Anna, per participar en el pòdcast i explicar-nos de primera mà el que és Pam a Pam.

Anna Fernàndez:
A vosaltres.

***

Locutora:
Després d'aquesta entrevista tan interessant que ens ha permès conèixer una eina útil per poder practicar un consum conscient i fer economia social i solidària, us presentem un altre espai d’aquest pòdcast, en el que en cada episodi us donarem tips i consells perquè pugueu practicar un consum conscient responsable. Us oferirem recomanacions d'espais i iniciatives on trobar productes de proximitat, sostenibles i que promouen els valors de l’ESS, però també consells per fer front al malbaratament alimentari i dur a terme un consum responsable.
Avui volem començar presentant-vos un projecte que us permetrà engegar els dies amb energia i encarar la feina ben desperts i amb vitalitat, tot de forma ètica i responsable. Si busquem al Pam a Pam projectes d'alimentació sostenible trobarem, entre molts d'altres, Ecolectia, un espai de comerç just de cafè, te i cacau. Importen, elaboren, envasen i distribueixen la seva pròpia secció de productes ètics i ecològics. Els trobareu al Carrer de Bruniquer, 9, Local 5, a la Vila de Gràcia. També podeu comprar els seus productes a través de la pàgina web ecolectia.com i els trobareu també a les xarxes socials a @ecolectia.
I si el que us ve de gust és descobrir botigues on pugueu trobar aliments de tot tipus, ecològics, de proximitat, amb ànima i posant al centre la cura de la salut, us recomanem també el projecte Molsa, una cooperativa de botigues on descobrireu que no només venen aliments, sinó que hi trobareu espais amb tallers de cuina, oferta de teràpies diverses, productes per la cura de la salut i molt més. Us animem a entrar a la seva pàgina web, molsa.bio, i conèixer totes les persones propietàries de les diferents botigues i els seus projectes.

***

Gina Planas:
Arribem al final d'aquest primer pòdcast que té per objectiu donar-vos a conèixer i apropar-vos l’Estratègia d'Economia Social i Solidària Barcelona 2030.
Hem sentit les veus del Guillem Llorens i l'Anna Fernàndez com a persones representatives implicades directament amb l’Estratègia. També hem pogut escoltar la secció del descodificador, que en clau d'humor ens aproparà a cada capítol al llenguatge de l'economia social i solidària. I finalment, la secció de tips, que esperem que us sigui d'utilitat i que us engresqui a practicar el consum responsable.
Us esperem el proper pòdcast de Les veus de l’ESS Barcelona 2030. Moltes gràcies i fins aviat!