L'Eixample

Escrivíem això fa dos anys:

Un concert de Nduduzo Makhathini, diuen, va molt més enllà de la música: és un viatge sonor cap als ancestres, el passat, una mena de «conversa espiritual més enllà dels límits temporals» (Noah Sparks, Treble).

Ho vam comprovar en primera persona al seu concert, que era també el seu debut a Barcelona. Makhathini té una aurèola ben especial, indefinible. És difícil ser al seu costat i no somriure, alleugerits de tots els pesos que ens envolten; és molt complicat escoltar-lo en directe i no viure una mena d’invitació a la reflexió tranquil·la i joiosa. Considerat filòsof i 'healer' (guaridor: el que cura), Makhathini tornarà a enlluernar-nos ara amb la presentació del seu nou disc a trio, uNomkhubulwane. Un disc que és una suite dividida en tres parts que ret homenatge a la deessa zulu que dóna nom a l’enregistrament, i que explora –diu la nota de premsa de Blue Note– «la tràgica història d’opressió d’Àfrica». L’acompanya, a més, una secció rítmica ideal: Zwelakhe-Duma Bell le Pere al contrabaix i el cubà Francisco Mela a la bateria. «La música de Makhathini –conclou la nota promocional– és alhora una ofrena i una invitació a la humanitat per conrear formes de ser que lluiten per la llibertat i l’equilibri.» Hi estem molt, molt d’acord.

Nduduzo Makhathini, piano

Zwelakhe Bell Le Pere, contrabaix

Francisco Mela, bateria