L'Eixample

A més de ser part d’una transformació urbana de primer ordre, la creació de L’Auditori va significar també un gran canvi en un districte en construcció ara fa 25 anys. L’Auditori suposava una aposta contundent de la ciutat per fer de l’eix Poblenou-Glòries un pol d’innovació i dinamització cultural a Barcelona.

El projecte, emmirallat en la Cité de la musique de París, volia pal·liar mancances com que l’orquestra simfònica del país no disposés d’una seu estable que li permetés desenvolupar-se artísticament o que a la ciutat no hi hagués una veritable sala simfònica. Així mateix, volia donar resposta als anhels de tot un dinàmic sector musical que estava atomitzat en diferents racons de Barcelona i mancat de recursos per seguir creixent. Aquest canvi de paradigma, aprofitant el context de posicionament internacional que va suposar convertir-se en ciutat olímpica, va culminar en el naixement d’una autèntica ciutat per a la música. 

L’exposició, liderada pel Museu de la Música de Barcelona i situada a l’exterior de l’edifici, serà una retrospectiva d’aquest primer quart de segle d’història de L’Auditori. Se centra en quatre eixos: l’edifici i la transformació urbana que obriria el Fort Pienc a les Glòries i el Poblenou; l’activitat artística que ha contribuït a situar Barcelona en el circuit musical internacional; la institució que aglutina l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya, la Banda Municipal de Barcelona, el Museu de la Música de Barcelona i l’ESMUC, amb 4 sales de concert que van de les 200 a les 2.200 localitats; i, finalment, tots els col·lectius de persones que han format i formen part del dia a dia de L’Auditori.