L’article 31 de la Declaració Universal dels Drets de la Infància reconeix el joc com un dret fonamental perquè, sense cap dubte, el fet de jugar possibilita situacions òptimes per al desenvolupament que influeixen directament en el creixement sa dels nens i nenes.
El joc és innat en l’ésser humà i és la clau del desenvolupament i de l’aprenentatge des de la infantesa. És una necessitat vital pel coneixement.
Des de ben petits sentim l’impuls de jugar que ens porta a descobrir, manipular, observar i interpretar el món que ens envolta.
A l’escola bressol observem que el joc passa per diferents fases que van lligades al moment maduratiu en el qual es troben els infants. Dels 0 als 3 anys, el joc evoluciona des d’una etapa més exploratòria i experimental, aprenent a través dels sentits i del moviment del seu cos, fins a l’inici del joc simbòlic, mitjançant el qual comencen a reproduir i entendre la realitat que els envolta. Això no vol dir que es deixin de banda formes de joc anteriors, sinó que hi conviuen transformant-lo, enriquint-lo i fent-lo més complexe.
L’equip de professionals de l’escola partim de la reflexió i el debat per organitzar i oferir espais i materials que configurin unes propostes de joc riques i variades, per a respondre a les diferents necessitats i moments evolutius dels infants. Acompanyem el joc deixant que s’origini de manera espontània i a partir dels seus propis interessos. Amb la nostra presència afavorim que es sentin segurs i competents.
“L’infant no juga per aprendre, però aprèn perquè juga”.
Bernard Aucouturier.
