Aquest petit article sobre l'adaptació està basat en una situació fora de la pandèmia. Hi ha aspectes que, durant la pandèmia, s'han hagut d'eliminar i/o modificar.
L’entrada a l’Escola Bressol per primer cop o després d’unes llargues vacances, requereix una especial atenció. Tant els infants com les famílies, viuen uns moments carregats d’emocions que moltes vegades són fins i tot, contradictòries.
L’adaptació a l’Escola Bressol definirà totes les futures adaptacions que visqui l’infant al llarg de la seva vida. Generalment, és la primera adaptació en l’àmbit social i per tant, serà una de les experiències vitals més importants de la nena i el nen.
Per part de les famílies, la incertesa per la nova situació, la il·lusió per a gaudir d’unes vivències úniques dels seus fills i les seves filles, l’inici del vincle amb la mestra i el mestre, amb l’escola... Molts d’ells i elles enceten per primer cop el camí de Comunitat Educativa, el camí d’escola. I tot plegat esdevé una càrrega emocional important.
Per als infants, és una experiència difícil d’entendre i molt complexa. S’han d’adaptar a la nova situació, a la separació de la família, al nou escenari escolar, al nou referent adult, als companys i companyes... El canvi és important i d’una càrrega vital infinita.
L’equip educatiu es prepara per acompanyar als infants i a les seves famílies durant l’adaptació. I tot comença a les jornades de portes obertes, continua en la reunió prèvia a començar el curs, a l’entrevista d’inici de curs, a la trobada del setembre i es desenvolupa durant els primers dies que comença l’escola.
I com ho fem?
Espai i material:
Tenim una especial cura en els espais. Les estances han de donar sensació d’acolliment, han de tenir racons on l’infant es pugui recollir, com un petit sofà, un racó tou... Ha d’haver-hi el material pensat i adequat a la situació, material conegut per l’infant i d’altre de nou que provoqui la seva curiositat. Cal que estigui tot endreçat, net i estèticament correcte. En els grups on hi ha infants que ja eren a l’escola el curs passat, busquem materials coneguts del curs anterior i un objecte o joguina que pel grup tenia una especial importància i ho deixem a la nova estança per tal de fer d’enllaç entre el curs passat i el curs que enceten en aquell moment.
L’equip educatiu, en funció de la progressió de cada grup d’infants decideix “les fronteres físiques” a cada moment. És probable que l’infant d’una estança, els primers dies només tingui accés a aquesta estança. També pot passar que les dues classes del mateix nivell tinguin les portes obertes per tal de permetre la lliure circulació dels infants de la mateixa edat... També pot passar que s’obrin les portes dels dos grups de grans per a compartir classes i espai de passadís, mentre que la dels dos grups de mitjans restin tancades.
També queden oberts els petits patis dels dos grups de grans i obrim l’espai del pati gran que dona a les dues classes de mitjans. Aquests espais exteriors esdevenen uns recursos importants durant l’adaptació, que els infants que en senten la necessitat, poden utilitzar en tot moment.
En el cas de lactants, és diferent. És l’estança més protegida i més allunyada del soroll... i durant l’adaptació es protegeix especialment.
Un altre espai que es transforma durant el procés d’adaptació és la sala de mestres. Aquest espai es converteix en una sala perquè les famílies que ho vulguin puguin fer un cafè, parlar amb altres famílies, amb la mestra complementària i la direcció... mentre els seus fills i les seves filles es queden una estona amb la mestra i la resta del grup. El fet de poder separar-se de la seva filla i del seu fill sense haver de marxar de l’escola, dona a les famílies tranquil·litat i seguretat. A la vegada que comença a formar part de la xarxa que es comença a teixir com a comunitat educativa amb les altres famílies i equip del centre.
Temps:
El temps és el nostre aliat, cal donar-nos temps: Per a les famílies i per als infants. Però cal donar el temps just. Una adaptació massa curta pot acabar molt llarga i una adaptació perllongada sense cap finalitat, pot afectar el desenvolupament global de l’infant. Per tant cal precisió i rigorositat en el temps que donem a l’adaptació de cada infant i la seva família.
Emocions, sentiments, escolta, empatia...:
I tot es fa des de l’empatia cap a les famílies i cap als infants, amb un tracte únic a cada situació, infant i família. Amb una mirada totalment individualitzada. Cada situació familiar, la manera de viure-ho el pare i/o la mare, de mostrar-se cada infant, ens determinen la nostra actuació, les nostres propostes perquè aquest procés sigui el més positiu possible, es visqui amb il·lusió i esdevingui experiència positiva.
Durant la jornada de portes obertes, a la reunió de famílies noves, a la trobada... ja en parlem i compartim neguits, interrogants... Però és en el moment de l’entrevista individual que parlem amb cada família. Ells i elles, millor que ningú coneix a l’infant. Ells i elles saben com se senten davant aquesta nova experiència i és la mestra i el mestre, la que escolta sentiments, emocions, expectatives... de la família, és la que escolta com veu la família el seu infant... La mestra i el mestre, observa, escolta, mira, percep... I amb tota la informació que recull en aquell moment, ofereix i proposa a la família un horari i calendari d’adaptació. És però, sempre, decisió de la família el com vol enfocar l’adaptació, i la darrera paraula la té sempre aquesta. La mestra i el mestre respecten sempre, sense jutjar, la decisió del pare i/o mare.
I d’aquí en surt un primer horari i calendari per acompanyar a l’infant i a la seva família en l’adaptació. Però com que l’infant i la seva família són persones amb emocions, sentiments i creences pròpies, aquest horari i calendari es revisa cada dia i es modifica depenent de les respostes que anem rebent dels infants i les famílies en el dia a dia. Cal ser flexibles, tolerants i donar-nos temps.
Ho programem?
Les nostres propostes sempre són individualitzades i úniques per a cada situació però acostumem a fer diferents torns d’acolliment als infants i a les seves famílies. Si la ràtio disminueix, l’atenció pot esdevenir més individualitzada i més intensa.
Els primers dies acostumem a acordar amb la família una estada curta a l’escola, sense quedar-se a dinar ni a fer la migdiada. Un moment al matí curt... La família decideix si es vol quedar amb l’infant o si vol marxar uns minuts, fora de l’estança.
A mesura que anem veient respostes positives, anem decidint amb cada família si allarguem el temps d’estada a l’escola. I arriba un dia que l’infant es queda a dinar per primer cop i esdevé tota una aventura! És un moment intens i carregat de sensacions noves per ell i per tant, aquest primer dia en què es queda a dinar, la família acostuma a venir-lo a buscar just quan ha acabat aquest àpat. I de mica en mica, ho anem allargant fins que un dia es queda a fer la migdiada i així sense gairebé adonar-nos-en, l’infant acaba fent tota la jornada escolar.
